El 1970 Eddy Merckx va coronar el Mont Ventoux en solitari després d'un dels seus famosos atacs. Aquells en què deixava tan lluny els seus rivals que per moments semblava que l'únic rival del belga eren els cims. Però tot just creuar l'arribada, el cinc cops campió del Tour va necessitar que li donessin oxigen, després de portar el cos al límit. "Qui repeteixi al Mont Ventoux estarà boig", va dir, com si després de conquerir les seves rampes ja no el volgués veure mai més. La relació d'amor-odi dels ciclistes amb alguns cims és així. Els odien tant, un cop els han coronat, que no volen tornar-hi. Fins que s'adonen que no poden viure sense cims tan llegendaris com aquest.

Als 25 anys, Wout van Aert ja sembla un veterà. Després de guanyar la segona etapa de la seva carrera al Tour, el belga va admetre que havia sigut “una de les etapes més tranquil·les” de la seva carrera, com si res. I així va ser. El Tour de les mascaretes no acaba d’arrencar, amb els equips massa freds i calculadors. L’equip Jumbo-Visma seria l’excepció, ja que solen ser els seus corredors els que fan un pas endavant. Si dimarts l’eslovè Primoz Roglic va guanyar la primera etapa de muntanya i va demostrar tenir les cames més fortes que altres favorits, a la cinquena etapa, entre Gap i Privas, de 183 km, va ser Van Aert qui va endur-se el triomf. Dues etapes consecutives per al Jumbo-Visma i, de pas, més elogis per al belga, que havia fet una feinada dimarts per ajudar Roglic, però va tenir igualment el caràcter per intentar derrotar esprintadors més experimentats al final d’una etapa que va ser, per moments, insuportable. Sense cap atac, sense cap mena d’ambició. Una etapa tan ensopida que alguns corredors feien broma entre ells, com si res. Només els últims tres quilòmetres van valer la pena, quan l’equip Sunweb va preparar l’escenari per al triomf de Cees Bol però es va quedar amb un pam de nas, ja que Van Aert va ser més ràpid. El belga, campió mundial de ciclocròs del 2017, és un ciclista totterreny que està vivint la millor temporada de la seva vida: ha guanyat la històrica Milà-Sanremo i també la Strade Bianche.