Les trampes al solitari d’alguns economistes i polítics exigeixen que molts altres hagin d’estar atents per no perdre peu de la realitat econòmica en què es vol intervenir. Així, quan ens diuen que es millora la renda, i que encara millora més l’ocupació, ens diuen indirectament que baixa la productivitat; a vegades per donar a entendre després que aquesta baixada es deu a la falta d’esforç dels treballadors, ignorant el paper dels excedents empresarials en els acompanyaments de la tecnologia al treball. Igualment, fa feredat veure com alguns s’enorgulleixen de la creació d’ocupació, malgrat l’elevadíssima taxa d’atur que Espanya manté (i més en tindria si comptabilitzéssim bé el nombre de parats). Recordem que es considera que els fixos discontinus no són parats, tot i cobrar subsidi, i que, per tant, cal forçar l’enginy en calcular la població efectivament ocupada.

El PIB de les economies catalana i espanyola fa uns anys que duplica les taxes de creixement de les principals economies europees, l’atur es redueix i la inflació tendeix a convergir amb l’objectiu del 2%. És prou clar que les xifres macroeconòmiques descriuen una economia que va bé. No obstant això, hi ha una percepció cada vegada més generalitzada, de la ciutadania i l’empresariat, que a peu de carrer les coses no van tan bé com sembla; més aviat hi ha un estat d’opinió que els problemes econòmics i socials s’amunteguen i que, malgrat les bones xifres, això no acaba de funcionar i, el que és més important, que cal reaccionar perquè no vagi pitjor.

La conjuntura és positiva. Les perspectives de creixement continuen sent bones de cara a aquest 2026 que s'acaba d'estrenar. En termes generals, les empreses espanyoles són més optimistes que la resta d'europees, tot i que hi ha una sèrie de variables que enterboleixen el potencial de les companyies, com ara una fiscalitat i un absentisme laboral –especialment les baixes– que consideren molt elevats, segons destaquen les organitzacions patronals. Són elements essencials, afirmen, per millorar la competitivitat i la productivitat.

El president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Ignacio Rivera, ha assegurat aquest dimarts que les companyies i els seus directius estan amoïnats pel "mode electoral" en el qual es troba la situació política, i que cada cop "dura més". En una trobada amb periodistes després de clausurar el 28è congrés de l'IEF, celebrat a Burgos, Rivera, ha reclamat als polítics que se centrin en resoldre els problemes i ha ressaltat la importància de “parlar”, perquè "els reptes que tenim estan clars".

Els darrers cursos m’he trobat amb diversos casos d’alumnes absents. Un alumne absent va més enllà del concepte d’absentista. Molts absentistes venen i falten a classe de manera intermitent, de vegades perquè tenen la salut fràgil i necessiten anar sovint al metge, d’altres perquè a casa no hi ha ningú a l’hora que s’haurien de llevar i de bon matí decideixen enganxar-se als llençols del llit. Un alumne absent és aquell que, en els pocs dies que ve a l’institut, no s’hi troba a gust. No té amics o el maltracten els companys, no connecta amb les classes ni amb els professors.

"Preparar tota una classe i, quan hi arribes, veure que la meitat dels estudiants no hi són és esgotador", reconeix una professora que ensenya des de fa més de vint anys en una universitat catalana. "No és que no els interessi el que estudien, però sembla que ja no consideren important que el professor els transmeti el que sap", explica un catedràtic que ha vist com any rere any les cadires de la primera fila de les aules s'han anat buidant.

Una de les missions del periodisme és retratar totes les realitats socials, especialment les que són més incòmodes perquè qüestionen el relat oficial. I la realitat és que a Catalunya, com a la gran majoria de països occidentals, hi conviuen realitats ben diverses: des de la Barcelona dels expats, estrangers amb feines ben remunerades que s'hi han instal·lat per aprofitar-ne la qualitat de vida, fins a barris marginals com el de Sant Roc a Badalona, on, per molt que passin els anys i per moltes promeses fetes des de les administracions, la pobresa, l'absentisme escolar i la falta de perspectives són el pa de cada dia. La periodista Mònica Bernabé s'hi ha passejat durant dies i ha parlat amb els seus habitants, acompanyada del fotògraf Pau de la Calle, per mostrar una realitat que ens interpel·la, sobretot quan parlem dels menors que hi viuen.

El curs escolar està a punt de començar, però no per a tothom. L’absentisme escolar és l’absència reiterada i no justificada d’un alumne en edat d’escolarització obligatòria (dels sis als setze anys). El departament d’Educació de la Generalitat el quantifica en un 2%, al qual l’esclat de la pandèmia va sumar quatre dècimes el primer trimestre de l’any passat. Dins aquest valor mitjà es dissolen, esclar, índexs més elevats d’algunes escoles i d’alguns instituts d’entorns precaritzats.

Els pares dels adolescents tenen molts reptes en el seu dia a dia de la criança: entendre els canvis constants d’humor i de decisions, a més del desafiament o l’hermetisme selectiu a l’hora de compartir emocions amb els progenitors. Però en tenen un de màxima complexitat quan els menors s’acosten al final de quart d’ESO, desmotivats, i s’entesten a deixar els estudis. Ni batxillerat ni formació professional. Com motivar-los a seguir estudiants, amb el panorama laboral actual? Al maig, l’estat espanyol ocupava el tercer lloc al pòdium d’atur juvenil (500.000 joves sense feina), després d’Itàlia (31,7 %) i Grècia (38,2%), amb poques expectatives de trobar feines de qualitat sense formació ni titulacions. 

A l'Escola Font de la Pólvora, a Girona, hi ha matriculats 84 alumnes, però dilluns només van anar a classe 11, i aquest matí 18. El 100% dels infants, de P3 a sisè de primària, són de famílies gitanes, un col·lectiu especialment vulnerable en termes d'absentisme, abandonament i fracàs escolar. I així com la pandèmia ha agreujat les desigualtats que ja hi havia al sistema educatiu, la por al contagi també ha accentuat l'absentisme en aquests centres. "Fins ara, el motiu era que moltes famílies no donaven a l'escola la importància que es mereix. I ara, a més, tenen por", resumeix Pilar Marco, la directora.

El ministeri fiscal ha avisat que s'iniciaran accions penals contra les famílies que permetin l'absentisme escolar presencial dels seus fills, és a dir, que no els portin a l'escola sense una justificació "clara i determinant", durant la pandèmia del covid-19.