La popular actriu catalana Patrícia Bargalló ha confessat que fa 14 anys que viu en una casa okupa al barri de Vallcarca de Barcelona. Durant la seva aparició al programa de TV3 Entre quatre parets, la intèrpret fa una defensa fèrria de l'accés a l'habitatge: "És un dret, i tu no pots especular amb un dret". L'activista, que ha sortit en sèries com Merlí, El cor de la ciutat i Infidels, explica el seu compromís amb la recuperació d'espais abandonats que serveixen per a l'especulació.

No cal ser expert en neurolingüística per copsar el poder de la paraula. La que suggereix, demanda o implora cada situació. La paraula justa. L’artefacte ideològic. El que ens fa saltar, d’una alenada, de la conducta celebrada a la rebutjada. 

Fins ara les ofertes havien estat de 3.000 euros, però a l'estiu van pujar fins a 10.000. La setmana passada encara van rebre un nou missatge de WhatsApp en el qual no es va posar cap xifra sobre la taula però que insistia que s'obrissin a negociar: "Si no tanquem un acord abans de tenir una nova data per al desnonament l'import de l'incentiu serà més baix", deia el missatge. Francesca Munté i les seves dues filles, de 28 i 31 anys, viuen en una casa ocupada a Mont-roig del Camp (Baix Camp) des de fa vuit anys, després que entreguessin la seva al banc per no poder fer front a la hipoteca. "Uns coneguts ens van dir que hi havia una casa buida, propietat d'un banc, i ens van fer el favor d'entrar-hi perquè la poguéssim ocupar", recorda la Francesca. El primer any se'l van passar dormint estirades davant de la porta, perquè tenien por que en qualsevol moment pogués entrar algú. Amb el temps van agafar certa confiança, però sempre han viscut amb la por que en qualsevol moment s'acabaria tot. "Tenim tota la roba en caixes per si ens venen a fer fora. Només tenim el més indispensable, la roba que fem servir, les olles... però no hem tret ni la foto dels avis", explica l'Agnès, una de les filles. "No ens agrada viure d'okupes. Ens amoïna molt", lamenta.

Començaven amb suavitat, mirant de convèncer l'inquilí d'un pis perquè firmés un document en què es comprometés a marxar de l'immoble a canvi que se li perdonés "el deute" que tenia amb el propietari de l'habitatge. Si aquesta primera negociació –amb un to clarament intimidatori– no donava els seus fruits, començava una autèntica tortura psicològica amb un objectiu molt clar: que el llogater no pogués més i marxés del pis que no podia pagar.

Fa una setmana que els cinc veïns de la finca del número 33 del carrer de Magalhães, al Poble-sec de Barcelona, fan guàrdia dia i nit a l'entrada. Hi han baixat un parell de cadires i, per torns, passen les 24 hores com poden per "protegir" el portal i impedir així que l'empresa de desocupació contractada per la propietat de l'edifici hi accedeixi i sabotegi els habitatges. Fa una setmana, un parell de treballadors, acompanyats de mossos d'esquadra, van arrencar la porta de ferro de l'entrada i se la van endur; l'última acció d'intimidació que els residents denuncien perquè marxin. "És una guerra psicològica: a veure qui aguanta més", diu una activista a favor del dret de l'habitatge que està fent dues hores de guàrdia.

“Les ocupacions dels habitatges no són un problema”. Ho admeten des dels ajuntaments del Vendrell i de Castelldefels, que han fet de la urgència dels desallotjaments una de les grans prioritats del mandat que tot just arrenca. El cert és que les dades que aporten els Mossos d’Esquadra confirmen que les ocupacions “delinqüencials”, les que afecten una residència habitual i el Codi Penal qualifica de violació de domicili, són testimonials. La història d’una família que marxa una estona de casa i quan torna ja té a dins uns ocupes és “una falsa llegenda”, en paraules del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Segons l’estadística policial, de les 6.863 ocupacions que es van denunciar a Catalunya l’any passat, el 98% van tenir lloc en pisos buits. Això vol dir que només en 159 casos, el 2,3% del total, es van ocupar domicilis habitats, independentment de si es tracta d’habitatges de primera o segona residència.

El president del grup municipal del Partit Popular de Barcelona, Josep Bou, va anar dijous a un local ocupat al districte de Gràcia, segons el partit, per “parlar” amb les persones que hi habiten i “denunciar la impunitat amb què viuen”. Per al president del grup municipal cal que aquestes persones abandonin el local perquè “s’ha de respectar la llibertat del propietari” i està convençut que els serveis socials els ajudaran, perquè, segons ell, “això és un estat de dret i a la gent no se la deixa al carrer”.

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat els tràmits per tirar endavant la polèmica expropiació de la Casa Buenos Aires, l'edifici modernista construït a Vallvidrera l'any 1886. L'objectiu de l'equip de l'alcaldessa Ada Colau és convertir-lo en un espai amb allotjaments assequibles per a gent gran i joves i fer-hi equipaments per al barri. Amb els vots de Barcelona en Comú, ERC i el PSC, el ple del novembre de l'any passat va fer el primer pas per a la transformació i va aprovar el nou planejament que preveia la titularitat pública de l'edifici i el canvi de qualificació urbanística per poder-ne canviar l'ús.

Han passat 25 anys des que es va okupar el cinema Princesa, el 10 de març del 1996. D’aquell local en tinc un record molt viu perquè hi vam actuar dos cops els Accidents Polipoètics. I com que era just davant on vivia el meu difunt soci, en Rafael Metlikovez, hi anàvem sovint a fer la cervesa. Per a qui no el recordi, era un edifici atrotinat, situat a la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Manresa. Aquella sala, inaugurada el 1923, havia sigut un cinema de reestrena fins que el juny del 1970 va plegar. I, des de llavors, només s’havia fet servir per celebrar-hi reunions sindicals esporàdiques. Així doncs, quan el van okupar, ja feia 26 anys que estava abandonat.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home que cap a les 10.15 ha intentat entrar amb el cotxe al seu local del carrer Aragó número 487, que havia estat ocupat aquest dimarts. En el moment dels fets, uns joves eren a la porta darrere d'una taula que hi havien instal·lat. L'amo del local ha accelerat amb el seu Audi i ha intentat entrar-hi per la força. Els nois han provat d'impedir-ho posant-se davant del vehicle, però l'home ha accelerat i la taula i els nois han caigut per terra. "Hem intentat abaixar la persiana però no hem pogut", explica l'Ona, una noia que era a la porta en el moment dels fets. Segons explica, "també hi havia cinc goril·les" que ajudaven el conductor i que han aconseguit entrar a dins del local, un antic taller mecànic que segons els joves feia més de 10 anys que estava abandonat.

Les denúncies per ocupacions d'habitatge han crescut en els últims mesos a Catalunya, igual que ho han fet els procediments judicials oberts per desallotjar els ocupes. Segons les dades del ministeri de l'Interior, hi ha unes vint denuncies diàries d'aquest tipus a Catalunya i durant el primer trimestre del 2020 es van obrir 200 procediments per desallotjar un pis. Les dades no discriminen pel que fa al perfil de les persones que ocupen, que majoritàriament respon a famílies vulnerables que entren en un pis perquè no tenen un habitatge on dormir. L'existència, però, de màfies que s'aprofiten d'aquesta vulnerabilitat i altres casos aïllats ha fet créixer la preocupació ciutadana contra el fenomen a tot l'Estat. Aquest dilluns, durant l'acte d'obertura de l'any judicial, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha anunciat que distribuirà una instrucció entre els fiscals per unificar criteri contra el fenomen de l'ocupació il·legal.