Perspectives és un thriller detectivesc i històric d’estructura clàssica i de ritme trepidant, que encadena intrigues i girs argumentals. Des del preparador de colors fins a la reina de França, passant pels millors pintors, escultors i arquitectes, cadascú juga la seva carta. Tots són sospitosos d’assassinat. El seu autor, Laurent Binet (París, 1972), situa la trama negra a la Florència del segle XVI, en època de la reina Maria de Mèdici, un ja vell Miquel Àngel i l’arquitecte, pintor i biògraf Giorgio Vasari, la mà dreta del duc.

A Laurent Binet (París, 1972), fill d'historiador i professor de literatura a la Universitat de París III, li agrada aproximar-se a diferents períodes històrics de manera singular. Amb la seva primer novel·la, HHhH (Edicions de 1984 / Seix Barral), en què relata un episodi de la Segona Guerra Mundial i alerta el lector cada vegada que s'inventa alguna cosa, va guanyar el prestigiós premi Goncourt i va vendre més de 200.000 exemplars. Amb Civilitzacions (Edicions de 1984 / Seix Barral), en què fa una ucronia en què els inques conquisten Europa, va rebre el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa. Perspectives (Edicions de 1984 / Seix Barral), que ha traduït al català Mia Tarradas, és una novel·la detectivesca amb una vintena de narradors. Cadascú hi diu la seva en forma de carta i el context històric és la Florència dels Mèdici, on el pintor Pontormo ha estat assassinat. Entre els corresponsals hi ha des de Caterina de Mèdici fins al mariscal de França, Piero Strozzi, passant per escultors, pintors, orfebres, priores i el Papa IV.

¿I si els americans haguessin descobert Europa al segle XVI? ¿I si Colom hagués mort abandonat i el rei inca Atahualpa hagués trepitjat el Nou Món destronant Carles V? A la ucronia ‘Civilitzacions’, Laurent Binet explora amb humor les dinàmiques històriques

Quan, ara fa un any, es va publicar a França La setena funció del llenguatge -avançant-se un parell de mesos a l’inici del centenari de Roland Barthes, el semiòleg i assagista que la inspirava-, el diari Libération va descriure la segona novel·la de Laurent Binet com “si l’hagués escrit Michel Houellebecq, però de bon humor”, i Le Figaro valorava elogiosament que era la novetat “més erudita de la rentrée ”. Tot i que es poden considerar enginyoses boutades, les dues afirmacions també són un indici que França continua sent un país on la intel·lectualitat és encara ara un valor afegit, un element que cal tenir en compte, una estructura d’estat que es resisteix a ser substituïda per la lleugeresa cultural, que guanya la batalla en tants altres països.