"L'oposició a vegades tracta el Jan com el PP al PSOE", es queixa una persona pròxima a Laporta. "Ell ara està més tranquil que fa unes setmanes. L'assemblea el va calmar i el joc de l'equip amb Hansi Flick, un fitxatge que és seu, encara l'ha fet sentir millor", afegeix amb satisfacció. Laporta i el seu entorn treuen pit després de la tensió viscuda durant el tancament dels números i la collada de les veus crítiques entre finals de setembre i principis d'octubre. Tenen diversos motius de pes: els compromissaris van aprovar els comptes, a la gespa el Barça masculí ha encadenat alegries majúscules i el club va tornar a lluir a la gala de la Pilota d'Or amb Aitana Bonmatí al capdavant mentre el Reial Madrid perdia la seva reputació mundialment. Tot plegat ha originat unes emocions positives tan potents entre els culers que ara mateix cap número vermell és capaç de rebaixar.

Ja amb els ànims més calmats després de l'eufòria d'ahir al Camp Nou, els promotors del vot de censura contra Josep Maria Bartomeu han volgut avui fer una valoració més pausada. Després de les 20.687 signatures acceptades pel club, la iniciativa tira endavant contra tot pronòstic. "Quan ens vam plantejar aquesta fita ens van qualificar de bojos, i era una mica veritat", ha explicat Ricard Faura, un dels seus portaveus.

Els impulsors de la moció de censura contra la junta directiva del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, tenen previst oferir avui les primeres dades després d’una setmana de recollida de signatures. Els responsables van explicar a l’ARA que eren optimistes, perquè les declaracions de Lionel Messi, en què es mostrava crític amb Bartomeu, havien donat un nou impuls a una campanya de recollida de signatures força complicada logísticament per la falta de partits a l’estadi, el coronavirus i que molta gent estava de vacances. Malgrat tot, confien que podran recollir les 16.520 firmes necessàries abans del 17 de setembre, el 15% del cens electoral dels socis del Barça. Si les aconsegueixen, podran organitzar una moció de censura en què caldria que dues terceres parts dels vots fossin favorables a un canvi de junta per posar punt final a la presidència de Bartomeu. En la història del club, cap de les mocions de censura ha aconseguit fer fora el president, tot i que dues sí que van obtenir les signatures necessàries per fer la votació, el 1998 contra Josep Lluís Núñez i el 2008 contra Joan Laporta. “Llavors calia tenir el 5% de les signatures. Fa uns anys es va canviar al 15%, cosa que ho complica més”, explica Ricard Faura, un dels portaveus.

El 24 de maig, en ple confinament per culpa del covid-19, diferents grups d’aficionats van dur a terme un debat telemàtic sobre el futur del Barça. Per organitzar la trobada es va crear un grup de WhatsApp que, amb el temps, acabaria sent el canal de comunicació en què es va començar a articular la possibilitat d’iniciar una moció de censura contra Josep Maria Bartomeu. “Som grups amb diferents sensibilitats. Només tenim en comú que pensem que cal fer fora aquesta directiva. Aquell primer debat va fer que ens poguéssim conèixer entre nosaltres”, explica Ricard Faura, de Dignitat Blaugrana, un grup format per aficionats que tenien un canal de Telegram en què cada cop parlaven menys de futbol i més de la mala gestió del club. Per això van ser ells els que van presentar una denúncia contra la directiva arran “del Bartogate”, com en diuen ells, “no pas el Barçagate ”. “Hem creat una mena de comitè d’operacions amb un representant de cada grup i allà discutim el que s’ha de fer, xerrem, polim deficiències”, diu Marc Duch, de Manifest Blaugrana, un grup que va néixer “el 2014 per fiscalitzar la gestió que es fa al club, hi hagi qui hi hagi de president”. “Entenem que és necessari que hi hagi una entitat externa que posi en alerta els socis quan hi hagi alguna una cosa que no es faci bé”, explica.