Continuant amb la sèrie de publicacions sobre la transcendència artística i literària del món del vi, Vibop Edicions ens forneix un opuscle d’Enric Satué sobre la presència del vi i altres licors en la història de l’art.

Va atacar la religió i l'estat. Va negar la immortalitat de l'ànima. Va defensar aferrissadament la llibertat de l'individu. Va voler col·locar el plaer al centre de la filosofia. Aquestes i altres afirmacions van convertir Epicur en un dels pensadors més incòmodes de la Grècia dels segles IV i III abans de Crist. "La seva lliçó més important i fonda és: pensa per tu mateix", recorda Jordi Cornudella, traductor de Sobre la felicitat, volum que acaba de presentar Vibop i que recupera dos textos emblemàtics del filòsof, la Carta a Meneceu i les quaranta Màximes capitals. "L'ésser feliç i perdurable no té maldecaps ni en provoca als altres –llegim en aquestes últimes–. O sigui que no està sotmès a arravataments ni reconeixences, que tot això és cosa dels fluixos". I també: "El límit de la magnitud dels plaers és l'eliminació de tot dolor. A tot arreu on hi ha plaer, i tant de temps com n'hi hagi, no hi ha dolor ni pena ni cap barreja d'aquestes dues coses".

"La bona cuina és el record", va escriure Georges Simenon. Escriptor bon vivant com pocs, amant de la bona teca, les seves novel·les fan flaire de les menges més suculentes. En la línia de Balzac i Proust, per als quals tot el que es cou a la cuina és tan important com el que es cou als salons, Georges Simenon va dedicar un protagonisme central al menjar, que, tal com recorda Xavier Pla, "queda situat gairebé al centre del món sensible dels seus personatges i es converteix en un element que ajuda a crear, precisament, l'ambient de les novel·les". Això ho escriu en el pròleg de Simenon i Maigret s'entaulen. Els plaers gormands de Simenon i les receptes de Madame Maigret, un llibre de Robert J. Courtine (1910-1998) que ara publica en català l'editorial del Maresme Vibop.