Dimecres al matí, el president del govern espanyol va lamentar, en seu parlamentària, que Iker Jiménez, presentador del programa Horizonte, de Cuatro, tingués audiència. Ho va fer amb resignació, després d’assenyalar-lo com una font de mentides i desinformació vinculada als partits de dretes.

Hi ha nits televisives en què els astres semblen alinear-se per reunir, en un mateix plató, totes les formes contemporànies possibles de degradació informativa. Dilluns, a Cuatro, hi havia el risc que l’espai-temps mediàtic implosionés davant la congregació, a la mateixa taula, d’uns personatges que destinen tota la seva energia a la distorsió de la realitat. A Horizonte, l’espai d’actualitat ultra, sensacionalista i conspiratòria d’Iker Jiménez i Carmen Porter, s’hi van afegir Eduardo Inda i Juan Soto Ivars. Van començar el programa fent un sentit homenatge a Fernando Esteso i les seves pel·lícules. Van convertir tota la seva filmografia en una mena de Nostradamus que s’havia anticipat i havia predit el nostre present. “¡Son películas visionarias!”, exclamava el presentador, fascinat per aquest fenomen de l’endevinació. Admirats per la llibertat de l’època, lamentaven tots amb nostàlgia: “¡Esto ahora sería impensable!". L’allau massiva de caspa superava qualsevol fenomen paranormal que Iker Jiménez hagi abordat en la seva trajectòria com a caçafantasmes i localitzador de marcians. A la pila del greix s’hi va afegir Bea Talegón, en la seva etapa de conversió i adaptació a les noves tendències socials. La periodista, que va ser una de les veus més inflamades del FAQS de TV3 durant el Procés, ara fa equilibris esperpèntics en una corda fluixa sostinguda pels personatges més sòrdids de la ultradreta. En una taula de pensament únic, on es donen la raó els uns als altres, aquests personatges es comporten com clarividents que tenen la solució a tots els problemes d’Espanya. S’exhibeixen indignats davant la incompetència del govern, de les esquerres en general i dels independentistes en concret. Legitimen marcs conspiratius i fingeixen tenir informació reservada que ells mateixos prometen que faran esclatar en el moment oportú. Asseguren tenir contactes insòlits amb informació de primer nivell que provocarà un punt d’inflexió que salvarà la pàtria. Saliven amb cada vídeo de les xarxes que els dona la raó i munten una coreografia perfectament orquestrada per radicalitzar encara més els seus fidels seguidors. Considera que qualsevol dissidència de les seves teories exacerbades és fruit de l’estultícia i d’un rentat de cervell col·lectiu que està executant el govern amb finalitats electorals.

A través de les xarxes s’ha fet viral un vídeo on es pot comprovar que un presumpte reporter del programa Horizonte de Cuatro s’empastifa expressament els pantalons amb fang abans de fer la connexió en directe. Èticament, és execrable, perquè converteix el drama dels altres en una disfressa personal. Des del punt de vista periodístic és representatiu de les múltiples esquerdes de l’ofici: la utilització de youtubers en relats informatius, l’espectacularització de la desgràcia i la buidor narrativa. Però que l'influencer Rubén Gisbert s’embrutés expressament no és el més greu que va passar a Horizonte aquest diumenge.

El programa Masterchef, que fa anys que es caracteritza per oblidar la funció pública de la cadena on s’emet, ha incorporat en el seu nou elenc de concursants un terraplanista. Forma part de l’espectacle que prometen entre plat i plat perquè el jurat faci les seves brometes. El tal David, de Barcelona, que va estudiar Formació Professional de xapa i pintura, és legionari. “Hay tantísimas cosas que yo pongo en entera de juicio [sic] porque no me creo prácticamente nada de lo que sale en las noticias. Me informo con los medios que considero adecuados para el nivel en el que yo me encuentro de despertar de conciencia”, va afirmar per justificar que la Terra és plana. Personatges ignorants i acomplexats que com que són incapaços d’entendre la ciència es refugien en inframons divulgatius per al·legar nivells més elevats de veritat mentre la resta de la població viu adotzenada en la ignorància. En un exemple més de la seva habitual irresponsabilitat social, a Masterchef alimenten el personatge com a reclam mediàtic rient-li les gràcies. El problema, en essència, no és la forma de la Terra. És tota la ideologia que hi ha al darrere, on les conspiracions acaben vinculades a teories ultraconservadores i dubtosament democràtiques.

Dijous a la nit, el programa Horizonte, especialitzat en fenòmens paranormals i de misteri, començava amb la seva sintonia esotèrica habitual. El tema que els ocupava, en canvi, era força terrenal: Íker Jiménez entrevistava l’humorista Josema Yuste, del desaparegut duet còmic Martes y Trece. El presentador volia aprofundir en els límits de l’humor i se’l notava indignat, fins i tot més que el seu convidat, perquè considerava que a Espanya ja no es podia fer broma de res perquè sempre hi havia algú que s’ofenia. Com a exemple va posar els esquetxos de les festes de Nadal que feien Martes y Trece: “Despertaban una risa sin complejos, una risa maravillosa que no falta al respeto a nadie”. Jiménez va considerar aquells programes “una absoluta genialidad, mucho más arriesgada y vanguardista”. Carmen Porter, copresentadora, defensava que aquell humor: “Te quitaba de la política”. Aquest detall li semblava molt important. Tots tres van coincidir que durant la Transició hi havia llibertat absoluta tot i ser una època més convulsa políticament. Yuste fins i tot va assegurar que Tip y Coll eren més lliures durant el franquisme que els humoristes d’avui dia. I va afegir: “Hay gremios actualmente sobre los que no puedes hacer humor: la raza negra, los homosexuales... ¡Antes no pasaba nada! ¡Yo he visto a gays llamarse maricón entre ellos y no pasa nada!”. Va recordar el seu famós esquetx del “mi marido me pega”, en què Millán Salcedo parodiava i ridiculitzava una dona maltractada que trucava a la ràdio. “¡En ese gag no se criticaba a nada ni a nadie! ¡Ni se hacía exaltación de nada!”. Per a ells, el seu humor no té missatge ni desprèn valors.

Un dels exemples més flagrants de masclisme a la televisió es va produir dijous a la nit a Cuatro. Va ser en el programa Horizonte d’Iker Jiménez. L’especialista en ovnis i psicofonies posava a debat el llenguatge inclusiu. El desastre era previsible. El plantejament del programa ja delatava el biaix sexista. Iker Jiménez va llegir El Quixot amb to foteta aplicant la teoria de triplicar el gènere (“todos, todas, todes”). Es va sobreentendre que li semblava una absurditat. El súmmum va arribar a l’hora de presentar els convidats. Ells eren un youtuber agressiu i estranyament estimulat, i l’exdiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, presentat així: “Sabe lo que es el periodismo, sabe lo que es el derecho y sabe lo que es la política”. En canvi, elles van ser presentades per un currículum acadèmic que les acreditava en aquell àmbit específic del debat. Hi havia María Martín Barranco, llicenciada en dret, especialista i formadora en temes de gènere i autora de dos llibres sobre el llenguatge inclusiu; i Asunción Bernárdez Rodal, doctora en periodisme i llicenciada en filologia hispànica, professora de comunicació i gènere a la Universidad Complutense de Madrid. Totes dues, amb unes tesis complexes, avalades acadèmicament i amb un coneixement de l’evolució històrica de la llengua, eren unes convidades interessants, però de seguida es van trobar en un context d’agressivitat que les va deixar perplexes. El realitzador buscava les reaccions dels dos homes quan elles parlaven per desacreditar també visualment el seu discurs. Quan elles intervenien, ells murmuraven de fons, se’n reien, esbufegaven, posaven els ulls en blanc, aixecaven les celles, feien cara de fàstic i deixaven anar algun “¡Madre de Dios!”. Girauta i el youtuber rebatien les convidades amb fatxenderia i un to molt desafiant i desagradable. Maria Martín i Asunción Bernárdez van demostrar una paciència i un bon to admirables malgrat l’emboscada que estaven patint. Des de casa, l’espectacle era desesperant. Iker Jiménez va exhibir al llarg del debat una devoció desmesurada per Girauta, al qual va qualificar de “mite” en unes quantes ocasions. El youtuber, un triler argumental que fins i tot assenyalava les convidades amb el braç per dirigir-s’hi amb arrogància, va arribar a qualificar d’estupidesa els arguments d’elles. Ell va poder dir disbarats del tipus “Feminismo sí, pero en el Congo. En España, no”, o que el feminisme era fruit de “carencias emocionales de personas que han sido manipuladas”. Resultava irònic que Jiménez valorés que aquell debat s’estava fent amb respecte. A l’hora del comiat, a elles els va dedicar un simple "gràcies". A ells els va subratllar el nom i s’hi va referir amb complicitat com a “amigos”. La camaraderia masculina, que no falti. A la televisió és més difícil veure un debat sobre llengua que descobrir naus extraterrestres. Però el que és molt fàcil de veure és que les discussions s’embrutin per culpa de polemistes mediàtics fatxendes que increpen les persones que en saben molt més que ells.