Si diumenge s’imposa el tàndem PP-Vox, haurem de tornar a l’esperit resistencial de l’antifranquisme. Una figura clau d’aquells anys de plom va ser el polític, historiador i advocat Josep Benet, decisiu a l’hora d’impulsar una idea de país que unís catalanisme amb classes populars. Avui en diríem "ampliar la base". El museu del monestir de Montserrat presenta fins a l’1 d’octubre una exposició sobre Benet, persona en la qual confluïen l’intel·lectual –editor i autor d’obres cabdals– i l’activista –promotor i ideòleg a l’ombra d’incomptables iniciatives–. Incansable, determinat, tossut, rere el seu fil de veu i la seva figura escardalenca bategava un home d’una tenacitat inusual, tan ben retratat a la biografia Com una pàtria que li va dedicar Jordi Amat.

L'any que commemorem el centenari de Josep Benet ve al cas tenir present una de les seves grans lliçons, en un moment especialment tens de l’independentisme fraccionari: per anar a Madrid a aconseguir les fites més altes per a Catalunya cal unitat en funció del projecte, cosa que de cap manera vol dir que els que s’hi apleguen hagin de desnaturalitzar de tot allò que, si bé els defineix, en queda fora.

Josep Benet (1920-2008) ha estat recordat avui al vespre al Palau de la Generalitat en un acte sobri i trist, només amb mitja dotzena de persones. Hi han intervingut el president Quim Torra, que ha obert els parlaments i ha marxat tot seguit, i els historiadors Josep M. Solé i Sabaté, Mercè Renom, Josep M. Roig Rosich i Jaume Sobrequés. L'auditori era buit. El covid -i potser alguna cosa més- ha passat factura als actes del centenari d'una figura clau per a la política i la historiografia contemporànies de Catalunya, una personalitat cabdal de l'antifranquisme i de la Transició, un treballador incansable en la lluita per la democràcia, el redreçament cultural i lingüístic i la unitat civil del país.