A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) és una entitat que busca constantment la manera de reflectir el seu compromís amb la nova economia a través d’iniciatives prometedores. Actualment està treballant per liderar el desenvolupament de la indústria 4.0 a nivell nacional i internacional, aportant un gran valor afegit a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Amb aquest objectiu, l’entitat s’ha aliat amb Leitat com a partner tecnològic per impulsar el DFactory Barcelona, un node orientat a la creació d’un ecosistema que promogui el foment i el desenvolupament de la indústria digital a Europa.

Ara fa aproximadament mig any, en aquestes mateixes planes, parlava d’un tema en el qual ara vull insistir. Com més temps passa, més penso que les meves preocupacions eren fonamentades, i més veig que estem perdent el temps en l’acompanyament públic a la transició cap a l’era digital. El nou model social pot significar un gran progrés per a tots, però està ple de perills davant dels quals no adoptem mesures preventives. Són molts els aspectes a considerar, però ara em centro en la forma d’organització de les nostres economies.

"Les plataformes digitals han consolidat el seu creixement", segons assegura el director d'economia aplicada de la consultora Afi, Diego Vizcaíno. Les dades són clares, els clients finals d'aquestes empreses van augmentar durant el 2019 fins als 4,7 milions a tot l'Estat, una xifra 1,4 vegades superior al 2018. Segons recull el segon informe sobre la contribució econòmica de les plataformes delivery a l'Estat, presentat per l'Associació Espanyola de l'Economia Digital (Adigital) i Afi aquest dimarts, les plataformes delivery van fer 36 milions de repartiments i van tancar més de 600.000 acords amb empreses de la restauració i petits comerços arreu de l'Estat. "Ha significat un avantatge per a moltes persones i un canal addicional al tradicional", ha apuntat Vizcaíno.