El braç inversor de l'empresa tecnològica sud-africana Naspers, Prosus, ha anunciat la compra de la companyia de delivery Just Eat per 4.100 milions d'euros. L'operació, en fer-se pública, ha fet disparar les accions de Just Eat més d'un 50% a la borsa holandesa aquest dilluns. Concretament, Prosus ha arribat a un acord "condicional" per fer una oferta pública recomanada sobre el 100% de les accions de Just Eat per aquest preu.

Només dos anys després de la seva sortida al mercat, Vicio ja és una marca més que coneguda en el món del menjar a domicili, principalment per les seves hamburgueses i els seus cofundadors: el guanyador de Masterchef 7, Aleix Puig, i l'empresari Oriol de Pablo. El creixement exponencial d'aquesta start-up de food delivery ha cridat l'atenció de famosos, influencers i esportistes reconeguts arreu del món, i ha aconseguit tancar una ronda de finançament de 17 milions d'euros liderada pel fons internacional Iris Ventures, i també amb la participació de noms coneguts com Leo Messi i Antoine Griezmann, a través dels vehicles inversors Barlon Capital, gestionats per l'inversor Javier Rubió.

“La compra a la teva porta, en minuts”, “El que necessitis, des de casa”, “No moguis un dit, fes servir el teu polze”... Els reclams són infinits i impossibles d’esquivar. Són a tot arreu. Tant a les xarxes socials i les marquesines dels autobusos com a les caixes de les motos i bicicletes d’una nova fornada de riders, ara amb contracte per llei. Tots els eslògans van en la mateixa direcció: encara que només et facin falta quatre plàtans, mitja dotzena d’ous i un pot de detergent per fer una rentadora d’última hora, pots tenir la cistella de la compra a casa en menys d’un quart d’hora. En quinze minuts podries preparar una tassa de te o fer una sessió d’estiraments, mentre algú es dedica a escollir els productes que has triat a l’aplicació, un altre els posa ordenadament a la bossa i un tercer surt disparat a portar-te’ls.

El mes de febrer, de les seves cinc cuines -tres a Barcelona i dues a Madrid- en van sortir unes 72.900 hamburgueses. Si comptem que aquests punts de producció en cadena de menjar ràpid estan oberts onze hores al dia els set dies de la setmana, Vicio va servir el mes passat una hamburguesa cada 15 segons. Però la gran majoria dels seus clients no es van asseure en cap taula dels locals, encara que hi ha l’opció. L’hamburguesa i les patates els arriben a casa en una bossa de Glovo que canvia el groc pel negre.

"Delivery Hero és un soci meravellós. Ells saben que el nostre somni és mantenir-nos independents, i ho respecten". Fa un any d'aquestes declaracions del conseller delegat de Glovo, Oscar Pierre, al diari Cinco Días, en què plantejava un horitzó perquè l'aplicació catalana sortís a borsa en els pròxims tres anys. Dotze mesos després, els plans i les prioritats han canviat i el cofundador de la companyia ha comparegut aquest dimarts davant dels inversors per explicar, precisament, que Delivery Hero ja és el propietari del 80% de Glovo. El primer directiu del grup alemany, Niklas Östberg, ha detallat les línies principals d'un acord que es va anunciar per sorpresa quan faltaven pocs minuts per a l'entrada en el 2022.

La pandèmia ha portat molts canvis d’hàbits, però un dels més estesos és el de demanar menjar per emportar, una opció que s'ha disparat l'últim any. Els serveis de delivery (que et portin el menjar a casa) i de take away (que el vagis a buscar) s’han multiplicat i hem vist restaurants de tota la vida reconvertir-se i actualitzar-se per poder oferir els seus plats en envasos per endur. Ha estat i és una de les formes amb què molts restaurants estan salvant la crisi derivada del covid-19 i de les restriccions que fa mesos que els limiten els horaris d’obertura. 

Per començar, un tàrtar de salmó salvatge amb esferificacions de romaní; com a principal, un contundent arròs de bacallà amb carxofes i pebrots rostits, i de postres, una caixa depetit fous amb gustos que van des del cardamom fins al te verd. Amb un petit canvi: l’escenari d’aquest menú sofisticat ja no és un restaurant amb estrella Michelin, sinó que pot ser el menjador de qualsevol llar. La pandèmia també ha obligat els restaurants de l’alta gastronomia a repensar el seu negoci i, en alguns casos, a sumar-se a una modalitat que semblava impensable per a les seves elaboracions. El delivery s’ha instaurat aquest últim any en temples de la cuina catalana com el Disfrutar, que des del maig ofereix algunes opcions per endur-se a casa un tast del seu restaurant. “Fa un any ningú pensava que entraríem en aquest món de la manera que ho hem fet”, explica Mateu Casañas, xef d’aquest establiment amb dues estrelles Michelin.

Si fa uns anys l’estampa d’una persona passejant un cafè en un envàs de cartró o demanant el sopar a domicili era només cosa de les pel·lícules nord-americanes, avui ja és una imatge habitual a casa nostra. El portal d’estadístiques alemany Statista valora el mercat global del menjar per emportar-se en 115.000 milions d’euros i n’estima un increment anual del 7,5% durant els pròxims cinc anys. A Espanya les vendes del sector van passar de 921 milions l’any 2015 a 1.377 el 2019, un 49% més segons dades de la consultora The NPD Group. Amb la crisi sanitària generada pel covid, s’estima que entre el març i el juny de l’any passat els repartiments a domicili van créixer un 50% i que les altes de nous restaurants en aplicacions de delivery van augmentar un 200%. 

Si esteu llegint aquest article significa que, per desgràcia, la situació no ha canviat. Els nostres bars i restaurants continuen tancats i el sector de la restauració viu moments dramàtics que afecten uns quants negocis i moltes famílies. Aquesta setmana representants del gremi, amb alguns dels xefs més reconeguts del nostre país, han reclamat solucions immediates per evitar la ruïna. Però mentre això no passi, és a les nostres mans ajudar-los i continuar valorant des de casa l’enorme riquesa gastronòmica de Catalunya. Avui volem fer un recorregut per les comarques de Girona, on hi ha propostes molt atractives per gaudir d’una cuina excepcional sense haver-nos-hi de desplaçar. Per això hem escollit quatre llocs dels quals encara no us havíem parlat.

Diumenge a la nit és el moment preferit per demanar menjar a domicili. L’oferta és àmplia i variada, sobretot en menjar ràpid -pizzes, hamburgueses, kebabs, poke bowls -, encara que cada dia hi ha més plats elaborats, alguns signats per cuiners de prestigi. El que molts consumidors desconeixen és on es cuina el que els arriba a casa. La majoria de comandes són a restaurants, però no sempre es fan a les seves instal·lacions. Altres plats són d’establiments tancats des de l’inici de la pandèmia o que, directament, mai han tingut un espai físic. Aquest fenomen és possible per la proliferació de les dark kitchens, o ghost kitchens, cuines fantasma, com se les anomena als Estats Units, país d’origen d’aquesta pràctica.

Els divendres a la nit solen ser el moment de més demanda de plats cuinats i ara, en temps de pandèmia, encara més. Les setmanes esgoten les energies i moltes vegades fins i tot la imaginació de qui opta per demanar plats a algun restaurant perquè els hi portin a casa. A més, la sobreoferta fa que quan accedeixes a alguna aplicació molts cops estiguis tan perdut com abans d'entrar-hi. Per aquest motiu hem fet aquest top ten:

"Les plataformes digitals han consolidat el seu creixement", segons assegura el director d'economia aplicada de la consultora Afi, Diego Vizcaíno. Les dades són clares, els clients finals d'aquestes empreses van augmentar durant el 2019 fins als 4,7 milions a tot l'Estat, una xifra 1,4 vegades superior al 2018. Segons recull el segon informe sobre la contribució econòmica de les plataformes delivery a l'Estat, presentat per l'Associació Espanyola de l'Economia Digital (Adigital) i Afi aquest dimarts, les plataformes delivery van fer 36 milions de repartiments i van tancar més de 600.000 acords amb empreses de la restauració i petits comerços arreu de l'Estat. "Ha significat un avantatge per a moltes persones i un canal addicional al tradicional", ha apuntat Vizcaíno.