Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Pfizer vol entrar de ple al mercat dels fàrmacs per baixar de pes. El grup farmacèutic té previst provar una píndola diària per perdre pes en proves mitjanes a finals d'aquest any, ja que l'empresa –que passa un moment de dificultats– posa la seva esperança en el fàrmac experimental en la seva ruta cap a un mercat que es preveu que mourà més de 130.000 milions de dòlars anuals.

Poc després de codissenyar una de les vacunes amb més èxit del segle, la multinacional Pfizer presentava al món la píndola que havia de protegir la gent gran i amb malalties greus de ser hospitalitzats i morir si es contagiaven de covid: el Paxlovid. Aquest antiviral frena la progressió de la infecció i evita la mort en el 90% dels casos si s’administra de forma precoç. A la pràctica, però, el Paxlovid ha mort d’èxit: és un medicament difícil de receptar i l’estoc que es van afanyar a acumular els països europeus, com Espanya, està caducant. El 2022 l’Estat va comprar 344.000 dosis, de les quals Catalunya en va rebre 56.091. Segons ha pogut saber l’ARA, només 5.600 pacients catalans han rebut l’antiviral des d’aleshores i, per tant, només s’ha prescrit i dispensat el 10% de les unitats disponibles. 

La primera farmacèutica del món pel que fa a ingressos, la nord-americana Pfizer, ha registrat una forta caiguda del 29% en vendes durant el primer trimestre del 2023. També ha experimentat una davallada el valor de les seves accions, que ara valen un 23% menys que fa un any, i deixen l'empresa en 220.000 milions de dòlars. Però la companyia i els inversors asseguren que aquestes xifres impactants són una bona notícia, atès que "han millorat les expectatives".

Nou trimestres després de l'esclat del covid, les farmacèutiques que n'han comercialitzat vacunes tenen una sort desigual amb els seus resultats. Aquest dilluns BioNTech, l'última d'aquest selecte grup que encara no havia presentat els comptes del primer semestre de l'any, ha anunciat que en sis mesos ha guanyat 5.370 milions d'euros. El salt respecte a l'any anterior és important: en aquell mateix període del 2021, la farmacèutica fundada pels alemanys d'origen turc Ugur Sahin i Özlem Türeci havia guanyat 3.919 milions, una xifra que suposa que enguany ha millorat resultats en un 37%. Això sí, la petita caiguda de resultats del segon trimestre ha fet que els títols de la farmacèutica s'hagin vist castigats a la borsa amb una davallada del 10%.

Els resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.

Agomab Therapeutics ha anunciat que ha ampliat la seva ronda de finançament en 40,5 milions de dòlars (38,4 milions d'euros), en una extensió on han participat la farmacèutica Pfizer, juntament amb el fons català Sabadell Asabys i el fons nord-americà Walleye Capital. D'aquesta forma, aquesta ronda d'Agomab assoleix en total 114 milions de dòlars.

Contesta la nostra trucada una ajudant amb aires executius que, un cop comprova que tot està conforme, a l’hora en punt que havíem convingut dona entrada a la pantalla a la doctora Özlem Türeci (Lastrup, Alemanya, 1967), cofundadora i directora mèdica de BioNTech, empresa des de la qual, juntament amb Pfizer, va ser capaç de desenvolupar una de les vacunes contra el covid-19. La doctora Türeci atén aquesta entrevista des de Magúncia i s’expressa amb la claredat de qui està acostumada a explicar conceptes científics amb expressions profanes i la senzillesa dels que han assolit un èxit gegantí. Les notes biogràfiques d’aquesta investigadora i emprenedora de pares turcs la presenten com una de les dones més riques d’Alemanya (es calcula que només aquest 2022 Pzifer-BioNTech facturarà 37.770 milions d’euros per la vacuna del covid). Özlem Türeci ha rebut aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya 2020, que va distingir-la a ella i a tres dones més, totes lluitadores contra el virus del covid.

L' Agència Europea de Medicaments (EMA) ha donat llum verda a la comercialització i ús del Paxlovid, la píndola de la farmacèutica Pfizer que actua contra el covid. El regulador comunitari ja havia autoritzat d'emergència l'ús d'aquest antiviral oral perquè els governs europeus que ho consideressin oportú poguessin començar a administrar-la. Espanya va ser un dels països que va anunciar la compra d'aquest medicament a principis d'any, abans d'aquesta autorització definitiva tenint en compte el context d'escalada imparable de contagis provocada per l'òmicron.

Els Estats Units han autoritzat l'ús d'emergència de la pastilla de la farmacèutica Pfizer contra el covid-19. Es tracta del primer tractament via oral que la població nord-americana podrà prendre a casa seva i que té l'objectiu d'evitar morts i emmalaltir de forma greu. L'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA segons les sigles en anglès), l'entitat encarregada de regular els medicaments al país, ha especificat que es podrà fer servir per tractar casos moderats en adults i menors que pesin almenys 40 kg. Segons els resultats preliminars dels assajos, el fàrmac fa caure en un 89% el risc d'hospitalització o de morir entre els infectats per coronavirus, en comparació amb els que van prendre un placebo.

La por s'escampa més ràpidament que la pólvora; més que qualsevol altra mercaderia. I la por de l'òmicron, identificada a Sud-àfrica fa quasi tres setmanes, ha provocat un estat d'alerta generalitzat des que el Regne Unit va suspendre a finals de novembre els vols amb la república. Alhora, ha generat tota mena de notícies contradictòries, en espera d'estudis més concloents quant a la letalitat i la capacitat de contagi de la nova variant. En les últimes vint-i-quatre hores, les contradiccions continuen accentuant-se.

La ciència vol estrènyer el setge als casos de covid greu i cada vegada se sumen més farmacèutiques a la cursa per aconseguir un tractament contra la malaltia, l'última gran peça per frenar el virus. L'endemà que el Regne Unit aprovés l'ús del fàrmac experimental de Merck i Ridgeback, el molnupiravir, després de demostrar que és molt eficaç i pràcticament elimina el risc de mort per aquesta malaltia infecciosa, ara és Pfizer qui ha anunciat el disseny i la fabricació d'una pastilla oral, anomenada Paxlovid i coneguda científicament com a PF-07321332. Segons els resultats preliminars dels assajos, el fàrmac seria encara més potent que el del seu competidor: fa caure en un 89% el risc d'haver de ser hospitalitzat o morir entre els infectats per coronavirus, en comparació amb els que van prendre un placebo. L'assaig s'ha fet amb aproximadament un miler de persones amb factors de risc que s'havien contagiat i que van rebre el medicament fins a tres dies després de presentar símptomes.

Les persones vacunades amb Janssen, l’única vacuna monodosi del mercat, rebran a partir del 15 de novembre una segona dosi, que serà de Pfizer o de Moderna. Així ho ha establert aquesta setmana la Comissió de Salut Pública, formada per tècnics del ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes seguint el criteri de metges i epidemiòlegs. Segons els experts, administrar diferents vacunes a la mateixa persona, el que s'anomena una pauta heteròloga, “no suposa cap problema”. L’eficàcia i la seguretat, diuen, estaria garantida, alhora que s’evitaran problemes derivats d’una eventual manca de subministrament. A Catalunya han rebut la dosi de Janssen 377.000 persones i gairebé dos milions en el conjunt d’Espanya.

La campanya de vacunació mundial contra el covid-19 també beneficia les responsables de les vacunes. Pfizer ha obtingut uns guanys nets de 10.440 milions de dòlars (8.845 milions d'euros) durant el primer semestre del 2021, gràcies a la vacuna contra el virus que ha desenvolupat juntament amb l'alemanya BioNTech. D'aquesta manera, els beneficis de la farmacèutica nord-americana han augmentat un 53% en comparació als 6.843 milions de dòlars (5.796 milions d'euros) obtinguts durant el mateix període del 2020. Pel que fa als ingressos, han escalat fins als 33.559 milions de dòlars (28.428 milions d'euros), xifra que suposa un increment del 68%, segons ha anunciat l'empresa aquest dimecres en un comunicat.

Les noves variants del coronavirus i, en especial, l'expansió de la delta en molts països, han obligat a obrir el debat sobre una tercera dosi de la vacuna contra el covid per oferir més protecció. Fins ara, Israel o França havien sigut dels primers països a reconèixer que l'administraran, quan puguin, a persones amb algunes malalties concretes. Aquest divendres, després de dies de debat, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha donat per fet que caldrà una tercera dosi. "Tot apunta que la tercera dosi de reforç de la vacuna contra el covid-19 s'haurà d'administrar", ha reconegut Darias en una entrevista a Onda Cero. La ministra, però, no ha detallat quan serà necessari començar a administrar aquesta tercera dosi i ha insistit que ara per ara l'objectiu principal és "seguir vacunant a tot el món fins a arribar al 100% de la població espanyola amb la pauta completa".

La companyies Pfizer i BioNTech demanaran autorització a l'Agència d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) perquè s'injecti una tercera dosi de reforç de la seva vacuna i oferir així més protecció contra el covid-19. En un comunicat recollit per l'agència Efe, les dues companyies asseguren que tenen "dades encoratjadores" d'una prova en curs de la vacuna de reforç i han afegit que proporciona nivells d'anticossos neutralitzants de cinc a deu vegades més alts quan s'administra sis mesos després de la segona dosi. Les empreses planegen enviar aquestes dades a la FDA "en les pròximes setmanes" per aconseguir l'autorització.

El ministeri de Sanitat planeja vacunar els adolescents de 12 a 17 anys dues setmanes abans de l'inici del curs escolar, segons ha anunciat aquest divendres la ministra Carolina Darias. La idea del govern espanyol és proposar a la comissió de Salut Pública que els adolescents es comencin a vacunar a finals d'estiu, uns quinze dies abans del retorn a les aules, per garantir la presencialitat dels alumnes durant tot el curs.

L’inici de la vacunació amb segones dosis als treballadors essencials menors de 60 anys ha posat de manifest que una àmplia majoria opta per posar-se AstraZeneca –la mateixa de la primera dosi– en comptes de seguir la prescripció del ministeri de Sanitat i inocular-se Pfizer, aquesta vegada. Un 87% dels 4.603 vacunats a Catalunya dijous –el primer dia– va decidir completar la pauta sense combinar les dues vacunes, contradient les indicacions que havia fet el ministeri de Sanitat, que ja ha aixecat la veu per recordar a les comunitats autònomes que no poden recomanar activament al col·lectiu la dosi d’AstraZeneca per sobre de l’opció de Pfizer. El departament que lidera Carolina Darias va instar els governs autonòmics a no generar situacions que poden truncar la bona marxa de la campanya de vacunació.

Els adolescents d'entre 12 i 15 anys també poden rebre la vacuna de Pfizer/BioNTech a Europa. Així ho ha decidit aquest divendres l'Agència Europea de Medicaments (EMA). Els seus experts han examinat els assajos clínics sobre l'eficàcia de la vacuna de Pfizer/BioNTech des del maig per poder emetre aquest veredicte de manera accelerada. La farmacèutica ja argumentava que s'havien fet proves amb més de 2.260 adolescents que demostraven una efectivitat del 100% i "bona tolerància". La Comissió Europea ha de fer ara l'últim pas per aprovar-ho, però cada estat membre de la UE té la potestat de decidir com i quan vol començar a aplicar-la a aquest grup d'edat.