Entre les dècades dels anys cinquanta i els setanta, en plena dictadura de Franco, milers d'estrangers anaven a Espanya a passar les vacances d'estiu, enlluernats pel turisme de sol i platja. Turistes de les democràcies europees que, aliens als estralls de la repressió franquista, trobaven a la costa espanyola un destí econòmic i amb bon temps, ideal per esbargir-se de la feina. D'aquesta convivència problemàtica entre turisme i franquisme neix l'exposició Vacances amb Franco, que es pot visitar al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona fins al 6 d'octubre i al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 22 de setembre.

Tots els intents que s'han fet per reclamar el retorn del patrimoni i dels diners que van anar a parar a mans de l'estat espanyol amb l'espoli franquista han fracassat. Caldes de Montbui, però, espera que això canviï. "Fins ara no s'ha aconseguit mai, però amb la nova llei de memòria democràtica espanyola s'ha obert una escletxa", assegura Daniel Vallès, advocat i professor d’història del dret a la UAB.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha afirmat aquest dimecres que el govern espanyol declararà "la reparació i el reconeixement personal" a la família de Salvador Puig Antich com es va fer amb el president Lluís Companys. En el cas de Companys, s'han fet dues "reparacions": una el 2009, que va sol·licitar la neta del president assassinat, i una altra el 2018. Tanmateix, encara no s'ha arribat al final del camí. El novembre passat es va iniciar el procediment per demanar al govern espanyol la formalització de la nul·litat de les sentències imposades al president català assassinat, però encara no s'ha emès el certificat de nul·litat i la inscripció als expedients judicials. "Continuarem treballant amb la llei de memòria democràtica i la seva aplicació amb pròxims passos", ha respost el ministre a una pregunta de Junts en què es demanava a l'executiu demanar perdó en nom de l'Estat per la mort de l'activista antifranquista, executat el 1974.

Càntics com el Cara al sol o l'himne de la División Azul, crits de "Viva Franco" o "José Antonio Primo de Rivera", salutacions feixistes i banderes espanyoles amb l'àguila franquista. Sentir himnes i veure simbologia de la dictadura s'ha convertit en un fet habitual a les concentracions contra l'amnistia a la seu del PSOE a Madrid. Nit rere nit, alguns dels manifestants no dubten en ressuscitar el franquisme sense cap pudor. Fa un any i un mes que la llei de memòria democràtica va entrar en vigor. Com és que no se'ls aplica als manifestants franquistes del carrer Ferraz?

La família de José Antonio Primo de Rivera ha iniciat els tràmits per exhumar les seves restes del Valle de los Caídos perquè, segons la nova llei de memòria democràtica, es convertirà en un cementiri laic. Quan entri en vigor la llei en els pròxims dies, els monjos benedictins deixaran de custodiar i vetllar el monument franquista, que passarà a dir-se Valle de Cuelgamuros. En un comunicat firmat per Fernando Primo de Rivera, la família explica que ja ha contactat amb la direcció general de Salut Pública de la Comunitat de Madrid, l'abat del Valle de los Caídos i l'Ajuntament de San Lorenzo del Escorial per treure el fundador de la Falange Espanyola d'aquell lloc.

L’Associació per a la Memòria Històrica porta més de vint anys obrint fosses per tot el territori espanyol i, fins ara, mai s’havia trobat que un grup de veïns votés en contra d’una exhumació. Ni la llei de memòria de la comunitat autònoma de Castella i Lleó ni l’espanyola preveuen aquesta possibilitat. Per això resulta tan insòlit que el popular Alejandro Barrera García, alcalde de Villadangos del Páramo, un municipi d’un miler d'habitants, decidís sotmetre a votació l’exhumació al cementiri d’una fossa on es calcula que hi ha enterrades una dona i 70 homes. La decisió d'un grup de veïns (22 hi van votar en contra, 12 a favor i 2 es van abstenir) de denegar la possibilitat dels familiars de recuperar els cossos d'avis i besavis ha indignat a molts. Entre ells, el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea Arisqueta, de Ciutadans, que s'ha traslladat aquest dilluns fins al municipi lleonès per fer “complir la llei”: “En un país democràtic les lleis s’apliquen. Ni un referèndum a Catalunya, ni un a Villadangos poden impedir la seva aplicació. Les lleis s’aproven i es discuteixen al Parlament”. Igea ha sigut força contundent: “En aquesta comunitat ningú quedarà ni en una cuneta ni en una fossa comuna”.

La nova llei de memòria catalana ja està redactada però continuarà en un calaix. "El Govern només pot aprovar decrets i, per tant, no podrem presentar la nova llei, que té molts paral·lelismes amb l'avantprojecte de llei de memòria que ja va presentar el govern espanyol", ha dit avui la consellera de Justícia, Ester Capella, a les portes dels laboratoris de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es fan les anàlisis antropològiques de les restes exhumades de les fosses de la Guerra Civil. La nova llei de memòria, doncs, que s'ha fet amb la col·laboració de les entitats de memòria, haurà d'esperar a la legislatura següent.

A l’estat espanyol no només existeix la Fundación Nacional Francisco Franco. N’hi ha moltes altres dedicades a l’exaltació de la dictadura: Fundación Yagüe, Fundación Blas Piñar, Fundación Serrano Suñer, Fundación Pro-Infancia Queipo de Llano... Totes reten homenatge a homes prominents del cop d’estat de 1936. Yagüe, per exemple, tenia el sobrenom d’El Carnicero de Badajoz perquè va ser el responsable de la massacre que es va produir l’agost del 1936 a la ciutat extremenya. No hi ha hagut mai cap investigació oficial sobre el que va passar i tampoc està clara la xifra de morts: es calcula que entre 1.800 i 4.000 persones van ser-hi executades. ¿La nova llei de memòria democràtica espanyola que vol combatre l'herència del franquisme podrà extingir aquestes associacions i fundacions? ¿La nova fiscalia que es preveu crear aconseguirà enderrocar el mur amb què durant 40 anys han topat les víctimes del franquisme en tots els àmbits jurídics espanyols? ¿Què pot implicar declarar il·legítims alguns dels tribunals franquistes i il·legítimes i nul·les les condemnes que es van interposar?

L’any que va morir Franco jo era massa petita i malauradament no el recordo. Però recordo que, anys després, a casa, la lluita antifranquista continuava. La mort de Franco, al llit, no va suposar la mort del franquisme. Que mori el gos no vol dir que mori la ràbia. Aquesta llei de memòria històrica que pretenen els espanyols tampoc no ho aconseguirà. Franco només s’ha mogut de lloc. La llei arriba tard (tardíssim) i la porta a terme un govern que té agafat de la mà un rei que, presumptament corrupte, fuig del país amb la seva complicitat. Tan alta és la protecció socialista que també es neguen a preguntar la població sobre la monarquia perquè després d’un rei en va un altre i si no t’agrada fes-te socialista de veritat. No són males persones. Són demòcrates amb fòbia a les preguntes. Jo tinc fòbia a les ungles llargues i no per això s’ha de posar en dubte que sigui demòcrata. Encara que el meu interès cada vegada més gran per l’anarquia em faci dubtar a mi mateixa. En qualsevol cas, el rei que va fugir amb el vistiplau de tothom el va posar el dictador que va morir al llit agafant un cordill que ho deixava tot més lligat que un cordó umbilical. Juan Carlos I va ser un heroi de la Transició, al costat de més senyors que van posar Espanya al dia amb una Constitució òrfena de mares i que no es toca per no perdre la paga o la pega. La Constitució, per cert, que ara serà homenatjada amb una altra data, la del 31 d’octubre, que és quan es va aprovar. Es veu que amb el 6 de desembre, que és quan alguns la van votar, no n’hi ha prou. El pitjor és que amb aquesta nova data es pretén homenatjar les víctimes del franquisme. Fa temps que penso que això dels homenatges és millor que se’ls faci una mateixa. En qualsevol cas, un país amb polítics independentistes pacifistes a la presó i feixistes declarats al carrer no s’arregla amb una llei que il·legalitza la Fundación Francisco Franco (que ja ho veurem) o que anul·la la sentència de mort del president Companys. La Transició s’està fent més llarga que un dia sencer amb mascareta. I no s’acaba. Sembla que no s’acaba mai. Si la Transició no fos tan fosca a hores d’ara no hi hauria presos polítics i Franco hauria desaparegut de tot arreu. Restes incloses. En tenim prou amb una pandèmia. De debò.

L’octubre del 2007 es van aprovar les lleis de la memòria a Espanya i Catalunya. Tretze anys després, durant els quals la llei aprovada pel govern de Zapatero ha viscut un llarg període d'hibernació per falta de pressupost, sobretot durant el govern del PP, s’ha presentat l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica espanyola.