Tracjusa, la renovada planta de tractament de purins de Juneda (Garrigues) que utilitzarà un nou sistema de gasificació produït amb combustibles sòlids procedents de la brossa urbana, iniciarà la seva activitat el primer trimestre del 2027. Així ho han manifestat avui els responsables de la cooperativa ramadera GAP, que amb el Grup Griñó és copropietària d'aquesta planta que planteja substituir el tradicional sistema de cogeneració alimentat amb gas natural per un altre que requereix la combustió de residus domèstics proveïts per Griñó (fins a un màxim de 45.000 tones anuals).

Confeccionat sobre la base de les recomanacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic per assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com fixa la Unió Europea, el Govern aprovarà aquest dimarts els primers pressupostos de carboni de Catalunya. Tot i que amb anys de retard –la llei del canvi climàtic del 2017 fixava tenir-los aprovats abans del 2021–, aquest full de ruta amb els límits de gasos d'efecte hivernacle que els diferents sectors econòmics poden emetre a l'atmosfera hauria d'arribar al Parlament a la tardor, segons explica la consellera per a la Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

Catalunya és líder en producció de porcs, però això provoca una gran externalitat: les dejeccions ramaderes, els purins. I si la nova vicepresidenta del govern espanyol per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, no troba una solució ràpida, el problema s'agreujarà l'any vinent perquè 200.000 tones de purins es quedaran sense una planta de tractament on portar-les.

Una inversió de 100 milions d’euros per a una planta que ocuparà més de sis hectàrees, tractarà prop de mig milió de tones anuals de purins, llots i restes d’animals procedents de més de 200 explotacions ramaderes, injectarà gas renovable (biogàs) a la xarxa i permetrà generar 200 GWh l’any (equivalent al consum energètic de 20.000 llars catalanes). Són les dimensions de la futura planta de biogàs que el grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), a través de la societat local La Sentiu Bioenergy, pretén aixecar a la Sentiu de Sió, un petit poble de 400 habitants de la Noguera.

Ja se sap que del porc tot s’aprofita, però Catalunya, una de les principals zones d’Europa de producció porcina, té un autèntic problema amb les seves dejeccions, els purins, que contaminen sòls i aigües amb nitrats. De fet, la Comissió Europea ha portat Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aquest problema. El Principat, segons les dades de Brussel·les, té el 40% de la superfície del país dins del que s’anomenen zones vulnerables per la presència de nitrats. L’economia circular ha avançat i, per exemple, tot i els problemes per la normativa, s’han construït plantes de tractament de purins per convertir-los en energia i també s’utilitzen per produir biogàs. Ara la constructora lleidatana Romero Polo ha fet un pas més: vol fer servir els purins com a aglutinant per a l’asfalt. L’economia circular arriba a la construcció de carreteres.

Fa un any va arribar l'ultimàtum d'Europa perquè Espanya posés fre a la contaminació de l'aigua per nitrats procedents de la ramaderia i l'agricultura intensives. La reacció massa tèbia a l'hora d'aplicar mesures pal·liatives en alguns territoris ha dut la Comissió Europea (CE) a fer un pas més i elevar als tribunals el greu problema dels purins, als quals s'associen en bona part els nitrats. Espanya haurà de respondre davant del Tribunal de Justícia de la UE per l'incompliment de la directiva comunitària: "Els esforços de les autoritats espanyoles han sigut insuficients i insatisfactoris", remarca la CE en un comunicat.

Més de 25.500 explotacions ramaderes i 62,5 milions de caps de bestiar. Amb aquest cens, Catalunya és un dels grans motors del sector ramader a l'Estat, amb un predomini del model intensiu de grans explotacions per sobre de les explotacions extensives (amb menys densitat de bestiar). La contrapartida d'aquesta activitat és que alhora ha situat el país com un dels territoris a l'Estat amb les aigües subterrànies més contaminades pels nitrats associats als purins: un 40% de la superfície ja es troba afectada dins del que s'anomenen zones vulnerables per nitrats. Per revertir la situació, i esquivar un possible expedient de la UE, la Generalitat va dictar fa tres anys una moratòria que limitava el creixement de granges en més de 60 municipis, una mesura que ara ha prorrogat quatre anys més. Però, de moment, els resultats no han servit perquè la contaminació remeti, segons alerta Greenpeace en un informe publicat aquest dijous. Les zones vulnerables per nitrats han crescut en 200.000 hectàrees en l'última dècada i la contaminació s'ha disparat un 45% entre el 2016 i el 2019.

Un abocament de purins al riu Sallent, al municipi alturgellenc de Coll de Nargó, ha provocat la mort de centenars de peixos. Tot plegat ho han donat a conèixer els Agents Rurals a través de les xarxes socials, i han informat que han obert una investigació per determinar-ne el causant.