Ha mort la reina. A l’Òpera de Sidney hi projecten la seva cara amb la corona. Les banderes onegen a mig pal, però al Club Gaèlic no les han tocat. Ni tan sols hi ha l’australiana –amb la Union Jack–, sinó la tricolor i la bandera aborigen. De la nit al dia, ara fa un any, Austràlia va canviar de cap d’estat. El Parlament es va aturar dues setmanes –més temps que al Regne Unit– i el governador general, David Hurley, va prometre "obediència" a Charles Philip Arthur George, rei de la Commonwealth i d’Austràlia.

La premsa i diferents cadenes de ràdio i televisió del Regne Unit –i de la resta del món– s'entesten aquests dies en entrevistar australians, canadencs i fins i tot kiwis (els neozelandesos) arribats expressament a Londres des de milers de quilòmetres per assistir a l'espectacle de la coronació, però la veritat és que la popularitat de Carles III entre els catorze reialmes dels quals encara és cap d'estat –a més del Regne Unit, esclar– no és gens extraordinària, llevat d'alguna excepció.

Sean Lang és especialista en història de l'imperi britànic de la Universitat Anglia Ruskin de Cambridge.

"A rei mort, rei nou" és un refrany que no comparteixen alguns països del Carib que, després d'independitzar-se en el seu dia de l'Imperi Britànic, ara aspiren a convertir-se en repúbliques i desprendre's així dels seus llaços amb la Corona anglesa. La mort de la reina Elisabet II ha despertat un sentiment republicà en algun dels catorze regnes de la Mancomunitat de Nacions (Commonwealth), on el nou monarca Carles III ja exerceix com a cap d'estat. Es tracta d'antigues colònies britàniques que van optar per la monarquia constitucional després d'assolir la seva independència, però algunes fa temps que es plantegen canviar de règim, sobretot algun dels nou països de la Commonwealth que són a Amèrica. El seu objectiu és aconseguir la sobirania absoluta i alliberar-se així de les últimes cadenes que els uneixen a un imperi que va traslladar milions d'esclaus de l'Àfrica cap al Carib entre els segles XVI i XIX.

Del Canadà fins a Austràlia, els 54 estats del món que formen part de la Commonwealth, o Mancomunitat de Nacions, també estan de dol. Amb les banderes a mig pal i missatges de condol per la que va ser la cap d'aquesta associació durant els seus 70 anys de regnat, alguns d'aquests estats s'han sumat al dol oficial, com l'Índia, que ha decretat el diumenge 11 de setembre com a dia de dol nacional. I en molts casos, com a les illes del Pacífic i del Carib, les paraules i mostres públiques de dolor per la mort de la reina –expressades a les xarxes socials– es barrejaven amb el dolor pel llegat colonialista de la monarquia.

En les últimes hores ha tingut lloc una altra pèrdua simbòlica per al ja prou esfilagarsat i inexistent Imperi Britànic, i per a la Commonwealth. Barbados, país independent però fins ara formalment sota l’autoritat de la reina d’Anglaterra en tant que cap d’estat, ha esdevingut finalment una nova república. L’acte ha tingut lloc coincidint amb el 55è aniversari de la declaració d’independència, que va tenir lloc el 30 de novembre del 1966. Així doncs, Elisabet II ja no n’és la monarca. L’advocada Sandra Mason, de 72 anys, s'ha convertit en el primer president de la nova república.

La reina d'Anglaterra perd poder. Ni que sigui el poc poder simbòlic que encara té, en especial a les antigues colònies britàniques. La primera ministra de Barbados, Mia Mottley, ha anunciat aquest dimecres que el país es convertirà en una república coincidint amb el 55è aniversari de la seva independència, el novembre de l'any vinent. En conseqüència, canviarà el cap d'estat, fins ara la reina d'Anglaterra, per un president nascut a l'illa.