Il·legalitzar les associacions que enalteixen el franquisme no ha estat mai fàcil. Avui s’ha fet un pas més per aconseguir-ho, però no s’ha acabat amb un dels defensors més actius i acèrrims de la dictadura: la Fundació Francisco Franco. Amb el vot favorable de totes les forces polítiques, a excepció de Vox, que hi ha votat en contra, i de l'abstenció del Partit Popular i de la Unió del Poble Navarrès (UPN), que s'hi han abstingut, aquest dijous el Congrés dels Diputats ha aprovat la nova la llei d'associacions.

Una investigació molt interessant de la doctora en història i arqueologia de la Universitat Complutense de Madrid Miriam Saqqa, publicada al llibre Las exhumaciones por Dios y por España (Cátedra), treu a la llum abundant documentació sobre els recursos que el règim de Franco va dedicar a exhumar fosses de víctimes del seu bàndol com a part de tota una política propagandística que pretenia imposar un relat concret de la Guerra Civil. "La sang dels que van caure per la pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Saqqa explica com tot el procés es va dirigir des de la justícia com una part de la causa general contra els desafectes al règim –amb fiscals i secretaris judicials ad hoc que tenien sous molt elevats per a l'època–, però que l'Estat només es va fer càrrec de les despeses de les exhumacions quan afectaven militars, que automàticament passaven a tenir la consideració de "màrtirs". Evidentment, dels morts del bàndol republicà no en van voler saber mai res perquè l'objectiu era esborrar-los de la història.

Alberto Núñez Feijóo presentava, el dimarts 4 de juliol, el programa electoral del PP. En aquest document hi apareix el que és una de les obsessions de la dreta i l’extrema dreta espanyola: la llei anomenada de memòria democràtica. Els populars tenen intenció de carregar-se l’actual llei i tirar endavant "una nova norma consensuada que reforci els principis democràtics i la reconciliació nacional que van fonamentar el pacte constitucional durant la Transició, així com la convivència democràtica d’una societat, l’espanyola, que aspira a la justícia i al reconeixement de la veritat”.

El PSOE considera que la democràcia espanyola no es pot fer responsable dels crims de la dictadura franquista, i per aquest motiu aquest dimecres al Senat ha votat en contra d'una moció de Junts, que ha estat rebutjada, en què es reclamava a l'Estat que fes un acte d'assumpció de responsabilitat en la detenció, processament i execució del president Lluís Companys. El senador del PSC Manuel Cruz, que ha estat l'encarregat de defensar la posició socialista, ha carregat amb duresa contra Junts: "Vostès no pretenen honorar la memòria del president Companys, sinó posar en qüestió la qualitat democràtica del nostre estat", ha dit.

L'any 2025 farà mig segle de la mort del dictador Francisco Franco, el militar que va donar un cop d'estat contra la democràcia republicana, que va provocar una llarga i fratricida guerra civil i que va allargar el seu règim autoritari, venjatiu i repressor durant gairebé quaranta anys, fins a morir al llit encara en l'exercici del poder. Cap dels autors dels crims del seu règim –i les víctimes es compten per centenars de milers– no ha estat mai jutjat. És una llosa que pesa damunt el règim constitucional del 1978, incapaç d'assumir el seu passat negre. La tolerància cap al franquisme persisteix, i cada cop és més indissimulada per part d'amplis sectors enquadrats en els partits de dreta, que un cop més s'han posicionat contra la nova llei de la memòria històrica. Una llei, per cert, que tot i suposar un pas endavant, ha quedat lluny del que demanaven les víctimes de la dictadura, tant alguns vells lluitadors com molts familiars que encara busquen fer justícia als seus familiars.

Aquest dilluns ha fet 86 anys del cop d'estat feixista que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, sota el pes de la qual –sota la seva influència i conseqüències– segueix discorrent la nostra vida col·lectiva, i per a alguns també la personal. Fa pocs dies es va aprovar al Congrés de Diputats la llei de memòria democràtica, que se suposa que vol compensar les víctimes del franquisme, un règim criminal que va governar durant quaranta anys sense que mai cap dels seus responsables hagués de passar comptes davant de la justícia. Avui aquesta llei, que ve a sumar-se a la jurisprudència existent contra el franquisme (escassa, atesa la gravetat dels fets) no trastocarà la impunitat dels criminals, però consagra la voluntat de donar reparació a les víctimes, començant per atendre la necessitat de recuperar les restes dels assassinats pel feixisme de les fosses i els forats degradants on encara es troben.

A la mateixa hora que al Congrés començava la sessió que havia de concloure amb l'aprovació de la llei de memòria democràtica, el Javier (nom fictici) enfilava amb el seu cotxe el camí cap al cementiri de Mingorrubio, al Pardo (Madrid), on hi ha la nova tomba del dictador Francisco Franco. Ell s'encarrega de mantenir el mausoleu exterior en bones condicions i ha muntat tot un santuari amb flors, banderes, fotografies i estampetes diverses. "Ara ho arreglaré tot i ho deixaré bonic, vine demà si vols fer fotos", em diu. Són les 11 del matí, fa un sol de justícia i no hi ha pràcticament ningú al cementiri. El Javier m'explica que aquell mausoleu se'l va fer construir per a ell Carlos Arias Navarro quan era alcalde de Madrid, però al final se'l va quedar la família Franco. Ja hi havia enterrada Carmen Polo abans que hi portessin les restes de Franco el 24 d'octubre del 2019.

La repressió contra els que van perdre la Guerra Civil es va prolongar durant quaranta anys de dictadura, i reconèixer les injustícies que van patir ha sigut sempre molt complicat a l'estat espanyol. Aquest dijous el Congrés de Diputats ha debatut una nova llei de memòria democràtica que proposa, entre altres coses, una auditoria de l'espoli franquista, una nova fiscalia per investigar els crims del franquisme –cap jutjat espanyol ha acceptat mai investigar els crims que es van cometre durant la dictadura–, subvencions per exhumar fosses o resignificar el Valle de los Caídos. La nova llei es presenta catorze anys després que s'aprovessin les lleis de la memòria a Espanya i Catalunya. La llei espanyola del 2007 aprovada pel govern de Zapatero ha viscut, a més, llargs períodes d'hibernació per falta de pressupost, sobretot durant el govern del PP.

La sala tres del Museu Militar de Sant Carles es divideix en tres espais. El del primer pis recull objectes històrics del període comprès entre el 1897 i 1957, amb la Guerra Civil com un dels eixos principals. Per arribar a aquest espai cal pujar una escala, les parets de la qual exhibeixen retrats de diversos comandants de les Balears, entre els quals Francisco Franco. El rètol que acompanya la pintura no fa ni la més mínima referència al fet que, a més de comandant de les Balears, Franco també va encapçalar un aixecament militar i va ser el dictador d’Espanya durant 40 anys. Retrat de D. Francisco Franco Bahamonde. General de Divisió (1892-1975), diu la placa. És impossible saber tant el nom del pintor com la procedència de l’obra.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat l'informe que qüestiona alguns punts de la nova llei de memòria democràtica. El ple celebrat aquest dilluns ha donat llum verda amb 15 vots a favor i sis en contra al document elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, que entre altres coses qüestionava que es vulguin castigar actes i organitzacions que facin apologia del franquisme. En el seu informe subratllen que si no hi ha una "humiliació a les víctimes", l'exaltació de la dictadura hauria d'estar emparada en la llibertat d'expressió. I també rebutgen que es tipifiqui amb una infracció molt greu el fet que no es prenguin mesures per impedir manifestacions franquistes, argumentant que aniria en contra del dret de reunió.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) posa en entredit part de l'avantprojecte de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol, i ho fa qüestionant alguns dels pilars de la futura norma. L'òrgan de govern dels jutges, per exemple, qüestiona que es pugui tancar una fundació per fer apologia del franquisme perquè –argumenta– es pot emparar en la llibertat d'expressió. Aquesta posició és la que defensen, segons l'agència Efe, dos vocals, Roser Bach i Wenceslao Olea, en l'informe que ha fet l'organisme sobre l'avantprojecte de llei. Una proposta en la qual el govern espanyol establia, a més, que s'obligaria a retirar de l'espai públic qualsevol simbologia franquista i que no es permetrien actes que exaltessin la dictadura. El ple del CGPJ ha d'estudiar aquest informe el 7 de juny i els diferents vocals poden presentar-hi al·legacions.

El govern espanyol destinarà 1,5 milions d'euros al pla de xoc de recuperació de la memòria democràtica que es va engegar el 2020, la majoria dels quals es dedicaran a l'exhumació de fosses comunes aquest 2021 (1,2 milions). 750.000 euros seran ajudes directes concedides pel ministeri i l'altra meitat la gestionarà la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Hi han optat 114 projectes de localització, exhumació i identificació de fosses i 44 projectes de recuperació de la memòria democràtica. "No hi haurà un sol dia d'aquest any que no es treballi en l'exhumació", ha promès la vicepresidenta i ministra de Memòria Democràtica, Carmen Calvo. Aquestes són les primeres ajudes de l'Estat destinades a recuperar cossos enterrats en fosses des del 2013, ja que tot i que la llei de memòria històrica espanyola és del 2007, els governs populars la van deixar sense dotació. La Generalitat rebrà 335.000 euros d'aquesta partida per seguir amb el seu Pla de Fosses en quatre projectes concrets.

Amnistia Internacional (AI) ha demanat al govern espanyol aquest dimarts que l'avantprojecte de llei de memòria democràtica, que es va presentar el 19 de setembre i que s'hauria d'aprovar el 2021, s'ajusti als estàndards internacionals. L'ONG assenyala que la iniciativa legal té "debilitats" i buits, com el fet que no eliminarà els obstacles legals [la llei d'amnistia] que impossibiliten la investigació dels crims del franquisme. Tampoc preveu, recorda AI, indemnitzacions a les víctimes.

A la nova llei de memòria democràtica li queda un llarg recorregut. El consell de ministres va presentar l'avantprojecte aquest dimarts, però encara s'ha de sotmetre a consulta del Consell d'Estat i no es preveu que es presenti al Congrés de Diputats fins a l'any vinent. Tanmateix, Vox ja ha anunciat que la combatrà i que la recorrerà. La secretària general de Vox al Congrés de Diputats, Macarena Olona, ha dit aquest dijous que la recorreran perquè "vulnera drets fonamentals, com la llibertat d'expressió, d'associació i ideològica". Un dels aspectes de la nova llei és que obligarà a retirar de l'espai públic qualsevol simbologia franquista i no es permetran actes que exaltin la dictadura. Tampoc es donaran diners públics ni es permetrà que existeixin fundacions públiques que exaltin la dictadura. Una altra novetat són sancions de fins a 150.000 euros per delictes com la profanació de fosses o el trasllat de víctimes de la dictadura sense el permís dels familiars.