Les grans declaracions d'intencions no sempre van de bracet d'accions conseqüents. Una cosa són les paraules i una altra els fets. A vegades, però, sí que passa. Arran de l'arribada de Sílvia Orriols, del partit Aliança Catalana, a l'alcaldia de Ripoll, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) va anunciar l'agost del 2023 que no continuaria organitzant concerts a la capital del Ripollès. "El FeMAP està compromès amb la justícia social, la integració i el respecte als drets humans, i considera que algunes de les polítiques que el nou equip de govern de l’Ajuntament de Ripoll porta a terme o ha anunciat que portarà a terme no són compatibles amb els valors que el festival promou", va dir aleshores Josep Maria Dutrèn, director del FeMAP. I així ha sigut: Ripoll, que era una de les seus del festival des del 2014, no és cap dels quaranta municipis on hi ha programats concerts de la tretzena edició, que se celebra del 5 de juliol al 25 d'agost.

Nit especial al Palau de la Música, que una vegada més va obrir les portes a l’ARA perquè celebri l’aniversari, el tretzè ja, amb un concert. “Estem molt contents de ser aquí. Intentem fer un diari lliure i compromès amb la societat, i també amb la cultura”, va dir la directora de l’ARA, Esther Vera, just abans d’un concert que, a més a més, servia per commemorar el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977), la Divina, la cantant d’òpera més rellevant del segle XX, tant per les qualitats artístiques com per la presència, sovint tràgica, en la configuració de la cultura popular de masses.

Motius de salut, dels quals esperem una ràpida recuperació, han obligat la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové a anul·lar la seva participació en el concert d'homenatge a Maria Callas del 30 de novembre al Palau de la Música. El seu lloc l'ocuparà la vigatana Laura Vila, "una artista senzillament extraordinària", tal com la va descriure el crític de l'ARA Jaume Radigales arran de la seva interpretació d'Amneris a la producció d'Aida de la Fundació Òpera Catalunya. Vila s'incorpora a un concert en què també participen altres grans veus de la lírica catalana, com la soprano tarragonina Marta Mathéu, la barcelonina Serena Sáenz, i l'Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Irene Delgado-Jiménez. Tot plegat, una iniciativa de l'ARA per commemorar el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977). Serà en la tradicional Nit de l’ARA que es fa cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. El programa del concert inclou algunes de les àries més representatives de la trajectòria de la diva de dives, d’òperes de Rossini, Bellini, Verdi, Offenbach, Bizet, Puccini i Delibes.

L’ARA commemorarà el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977) amb un concert especial Palau de la Música el 30 de novembre a les 21.30 h. Serà en la tradicional Nit de l’ARA, que s’organitza cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. Per recordar la diva entre les dives, la soprano que va marcar l’òpera sobretot als anys cinquanta, s’ha convocat tres de les millors veus de la lírica catalana: la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové, la soprano tarragonina Marta Mathéu i la soprano barcelonina Serena Sáenz. En el programa no hi faltaran algunes de les àries més representatives de la trajectòria de Maria Callas, d’òperes com Norma de Bellini, Gianni Schicchi de Puccini i Carmen de Bizet, cadascuna inscrita en un estil diferent.

Quan les coses funcionen, i funcionen bé, hom té la sensació de viure en el millor dels mons possibles, com diria Voltaire a Candide. I no crec que sigui càndid afirmar rotundament que Ludovic Morlot és un encert per encarar programes tan interessants com el del cap de setmana davant de l’OBC.

El públic del Liceu va premiar la soprano Marta Mathéu (Tarragona, 1980) amb una ovació quan l’any passat va estrenar-se com a Norma a l’òpera de Bellini; era la recompensa a una feina de llarg recorregut que l’ha situat com una de les grans cantants del país. Entre els crítics, uns van valorar que afrontés el paper des de l’esperit mozartià i altres li retreien que no fos prou verdiana. En qualsevol cas, la Norma de Mathéu va ser el centre d’un interessant debat musical, i benvingut sigui. “El repte era doble: era el meu debut en el rol i ho feia a casa. A més a més, tenia la pressió de les comparacions amb Montserrat Caballé. Però en tot moment vaig tenir clar que jo volia fer la meva versió. M’agrada buscar la base, i amb Norma vaig pensar: què diria Bellini? Doncs segurament aniria a buscar l’antecedent, la línia mozartiana”, recorda la soprano tarragonina en una pausa d’uns assajos a L’Auditori de Barcelona, on aquest dissabte (19 h) i diumenge (11 h) canta La damoiselle élue de Debussy, dins d’un programa de l’OBC que també inclou La muse et le poète de Saint-Saëns, Noches en los jardines de España de Falla i el Concert per a piano per a la mà esquerra de Ravel.

La soprano Marta Mathéu (Tarragona, 1980) té una llarga trajectòria en el camp del lied, l’oratori i l’òpera, però no sempre ha tingut prou visibilitat. Després de participar en òperes de músics com Mozart i Wagner, els dies 19 i 26 de juliol farà el seu primer paper protagonista al Liceu, una Norma que és la segona que fa una soprano catalana en aquest teatre després de Montserrat Caballé. I la pròxima temporada tornarà al teatre amb l’obra de Marina Abramovic Les set morts de Maria Callas. “Podria haver tingut oportunitats abans, però no amb les persones adequades al capdavant”, afirma Marta Mathéu. “He fet moltes audicions –explica–, i una cosa és que no encaixis en el personatge i una altra és que es puguin posar amb altres aspectes com el físic. A vegades prima més l’aspecte estètic que el vocal i també pot ser que no agradis vocalment”. Per això ara està molt agraïda al Liceu i a l’expectativa de la repercussió que tindrà la seva feina.

Marta Mathéu i Francisco Poyato

Petit Palau. 1 de juny del 2022

No descobrirem res de nou si diem que Marta Mathéu és una de les nostres millors sopranos líriques i una de les més ben preparades i formades per abordar el repertori liederístic. Però d’aquí un mes i mig s’enfrontarà a un dels papers operístics més difícils i complets del repertori: la druïdessa titular de la Norma de Bellini. Ho farà al Liceu, en el que sens dubte serà un dels grans reptes de la soprano tarragonina i un dels títols més esperats al teatre de la Rambla, precisament pel rol-debut de Mathéu.

]]>

'Valsos amorosos de Brahms'

Palau de la Música Catalana, 16 setembre del 2020

Fantàstic i radiant l’inici del Cicle de Cambra al Palau de la Música, en aquesta ocasió en coproducció amb el festival Life Victoria que escalfa motors per a la inauguració oficial el 30 de setembre. El programa presentava, ben cuinat i amanit, un plat fort com les sèries completes dels Valsos amorosos de Johannes Brahms (els Liebeslieder Walzer, op. 52, i els Neues Liebeslieder Walzer, op. 65), separats pels Valsos, op. 39. Els dos primers cicles, en la seva versió original, és a dir, per a quatre veus solistes (soprano, contralt, tenor i baix-baríton) i piano a quatre mans. I sobre l’escenari, sis grans talents de casa, que han demostrat un cop més ser excel·lents professionals al servei de causes complexes, com les que configuraven aquest exigent i poc habitual programa: la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el tenor David Alegret i el baríton Joan Martín-Royo. Tots quatre, molt versats en el terreny del lied, van oferir el millor de si mateixos. I, sempre, agombolats al piano per dos veritables mestres com Francisco Poyato i Jordi Armengol.

]]>