El Síndic de Greuges ha pres en consideració la denúncia d'un home de 72 anys per la limitació d'edat dels plans de detecció de càncer de còlon i demana al departament de Salut en què es basa per deixar de fer les proves diagnòstiques a partir dels 69 anys, precisament una edat en què aquesta mena de tumors són els més freqüents. Aquest cas d'edatisme, la discriminació per edat, el va denunciar el barceloní Joaquim Vilargunter a les pàgines de l'ARA després que la conselleria que dirigeix Olga Pané i un jutjat li neguessin entrar en el programa públic de prevenció.

Finalment la Comunitat de Madrid enviarà les dades de cribatges de càncer a Sanitat després de setmanes d'estira-i-arronsa entre Isabel Díaz Ayuso i el govern espanyol. Aquest migdia el ministeri de Sanitat i totes les comunitats autònomes han acordat compartir les dades dels cribatges de càncer de mama, còlon i cèrvix basant-se en tres indicadors: el nombre d'invitacions a participar en els programes de detecció, la resposta a aquestes invitacions i els positius que es detectin durant aquests processos. El ministeri que lidera Mónica García va sol·licitar les dades a totes les comunitats després de l'escàndol dels diagnòstics de càncer de mama a Andalusia, que va afectar, com a mínim, 2.000 dones.

L'escàndol pels errors de comunicació i els retards en el cribratge del càncer de mama a Andalusia han fet que durant la darrera setmana hagi agafat protagonisme un nom fort dins el PP andalús però fins ara prou desconegut fora de la comunitat autònoma. Es tracta d'Antonio Sanz, el conseller de la Presidència de la Junta d'Andalusia, que des d'aquest octubre també dirigeix la carpeta de Sanitat en substitució de Rocío Hernández, cessada pel president Juanma Moreno.

El nou conseller de Sanitat de la Junta d'Andalusia, Antonio Sanz, ha demanat aquest dimecres explicacions pel que ha qualificat de "denúncies falses" sobre la desaparició de proves de càncer de mama i ha convidat "les que se'n van anar ahir a la Fiscalia a ficar-se avui al sistema i veure si està tota la seva documentació o no". Sense anomenar-la, Sanz ha sigut molt dur amb Amama, l'associació que va denunciar el descontrol en les mamografies, i l'ha acusat de generar "una alarma social bestial" per haver alertat que durant hores els usuaris del sistema de salut no podien accedir als resultats de proves diagnòstiques que estaven penjades als historials mèdics.

María José Méndez viu a Sevilla, té 61 anys i, després d'una operació exitosa, segueix a l'Hospital Universitario Virgen Macarena un tractament hormonal contra el càncer de mama. Des de la mamografia del programa de prevenció que va detectar que alguna cosa no anava bé fins que li van fer més proves per diagnosticar-li la malaltia van passar sis mesos. Ara, a través de l'Associació de Dones amb Càncer de Mama (Amama), s'ha trobat amb altres dones afectades pels errors i retards en els cribatges del programa de detecció precoç a Andalusia.

Els errors de comunicació i els retards en el cribatge del càncer de mama a Andalusia van prenent forma de denúncia en diferents intents perquè la justícia aclareixi què ha fallat i assenyali responsabilitats. La Fiscalia Superior d'Andalusia ja té quatre denúncies sobre la taula i espera rebre'n d'altres que ja s'han anunciat públicament per unir-les i valorar com actuar, segons expliquen a l'ARA fonts del ministeri públic. Ara fa dues setmanes, el govern andalús va admetre errors en els diagnòstics i va estimar que hi hauria almenys 2.000 afectades. I el degoteig de dones no s'atura. L'escàndol, que ja s'ha cobrat el primer responsable polític amb el cessament de la consellera de Salut, Rocío Hernández, suposa la crisi política més important que ha hagut d'afrontar Juanma Moreno Bonilla des que va arribar a la presidència d'Andalusia, el 2019.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones i també el que causa més defuncions, tot i que la supervivència de les pacients voreja el 90%. L'any 2023, a Catalunya, van morir 1.067 dones per aquest tipus de càncer, per la qual cosa les autoritats sanitàries insisteixen en la detecció precoç de la malaltia: com més aviat es detecta el tumor, més altes són les possibilitats de curar-se. Dels 5.337 casos que es van diagnosticar, gairebé la meitat van ser de dones d'entre 50 i 69 anys i, per això, els experts han recomanat que els programes de detecció precoç es dirigeixin a les dones d'aquesta franja d'edat. A aquestes pacients se'ls fa una prova cada dos anys anomenada mamografia, que consisteix a radiografiar les mames a la recerca de cèl·lules o lesions canceroses i, així, anticipar-se a fases més avançades del càncer. Ara, els experts recomanen que les proves periòdiques comencin als 40 anys i s'allarguin fins als 74.

Menys de la meitat (46,5%) dels catalans d'entre 50 i 69 anys que són cridats a fer-se les proves de detecció precoç del càncer colorectal participen en el cribatge, malgrat que és senzill i permet guanyar temps a la malaltia. El càncer de còlon i recte és un dels tumors més freqüents tant en homes com en dones: només l'any passat se'n van diagnosticar prop de 7.000 casos a Catalunya. Ara bé, la xifra encara podria ser superior, sobretot en pacients en les fases més primerenques del càncer –quan encara no es manifesten símptomes i els tractaments són més efectius–, si augmentés la participació en el programa de cribatge. Segons les autoritats sanitàries, aquesta eina permet reduir un 30% la mortalitat, però, ara per ara, la participació es manté estancada en el mínim recomanat per Europa (45%). Els experts admeten no saber-ne els motius del cert, però addueixen dos obstacles principals: la por i les barreres culturals.

En unes hores arribaran els primers resultats del cribatge massiu amb PCR que el departament de Salut organitza avui i demà a Sant Cugat del Vallès per identificar casos asimptomàtics entre joves nascuts entre els anys 2001 i 2003. Mentre els laboratoris fan la feina hi ha una cosa clara, els joves no són de matinar i durant les primeres hores la trentena llarga de professionals sanitaris i de protecció civil que hi ha al PAV3, no gaire lluny del monestir, intenten passar el temps com poden, confiant que “la cosa” s’animi a la tarda, quan baixi la calor intensa. Al matí hi han passat unes poques desenes de joves i la xifra era de només 75 proves fetes cap a les 19 hores, lluny de les expectatives que havia generat la crida, que esperava arribar a les 3.000 PCR entre avui i demà dimecres en una de les ciutats amb la incidència més alta entre la població més jove.

Un total de 277 persones van participar a finals de la setmana passada en el cribratge massiu realitzat a Organyà, a causa de l'alta incidència de covid-19 detectada al municipi. Tal com ha fet públic l'Ajuntament, de totes aquestes proves, només una ha donat positiu. En aquest sentit, han assenyalat que les dades són bones, però han recordat a la població que no es pot abaixar la guàrdia. Igualment, han insistit en la necessitat de mantenir les mesures higièniques i de seguretat bàsiques i, sobretot, respectar els confinaments, en el cas d'aquelles persones positives o de contactes de directes que estiguin pendents de fer-se la prova o dels resultats.

Organyà realitzarà aquest dijous un cribratge a tota la població, davant l'alt nombre de casos detectats al municipi les darreres setmanes. Tal com informa Ràdio Seu, les últimes dues setmanes s'han detectat fins a 30 casos, fet que ha provocat un fort increment del risc de rebrot, que s'ha enfilat fins als 11.516 (el risc alt comença a 100). Pel que fa a la velocitat de transmissió (Rt), aquesta se situa al 3,01, molt per sobre de l'1, que és el llindar a partir del qual es considera que el virus s'expandeix.

La pandèmia ha reestructurat el sistema sanitari mundial. Els hospitals han hagut d'habilitar plantes únicament per a pacients amb covid, reprogramar operacions i duplicar els torns dels professionals. Però per poder fer aquest gran esforç els recursos destinats al diagnòstic i tractament d'altres malalties s'han vist afectats. En el Dia Mundial per la Prevenció del Càncer de Còlon, l'Associació Espanyola contra el Càncer demana i recorda la necessitat de fer programes de cribatge per detectar els casos abans que sigui massa tard.

Els cribratges realitzats les últimes setmanes pel Departament de Salut a l'Alt Pirineu i Aran han permès fer 11.685 tests i han detectat 71 positius. Així ho ha donat a conèixer el mateix departament, que ha detallat les xifres per municipis. On se n'han trobat més, proporcionalment, ha estat a Puigcerdà, ja que 900 proves han detectat 35 positius. A Tremp, s'han fet 3.648 proves i s'han trobat 20 positius, mentre que a la Seu d'Urgell s'han fet 895 proves i se n'han detectat 5. A Vielha e Mijaran, de 1.795 tests, 3 han donat positiu, els mateixos que a la Pobla de Segur, on s'han fet 861 proves.

L'Àrea Bàsica de Salut Cerdanya (Fundació Hospital de Puigcerdà) i l'Ajuntament de Puigcerdà, amb la col·laboració d'Empresariat Cerdanya, faran del 9 a l'11 de desembre un nou cribratge de covid-19. Anirà dirigit als majors de 16 anys residents a Cerdanya i especialment als treballadors del sector turístic i de la neu de la comarca. Entre els tres dies està previst realitzar unes 850 proves de test d'antigen ràpid.

A compdar de dimèrcles, 9 de deseme, enquia diuendres, 18 de deseme, eth personau sanitari der Espitau Val d’Aran, damb eth supòrt deth Departament de Salut dera Generalitat de Catalunya, amiarà a tèrme pròves d’antigens as persones assimptomatiques majors de 15 ans dera Val d’Aran. Aguestes pròves se realizaràn en centre de joenessa Antara de Vielha, en carrèr Arnals, en orari de 10:00-14:00 ores e de 16:00 a 20:00 ores. Son pròves gratuïtes e volontàries mès ei de besonh presentar era tarjeta sanitària e DNI entà poder realizar-les.

L'Alt Pirineu ha tancat la primera setmana de cribratges massius amb un total de 6.296 tests, segons les dades ofertes pel Departament de Salut. El municipi on s'han fet més testos ha estat Tremp, amb 2.191. Gràcies a aquestes proves s'han pogut detectar 19 positius asimptomàtics. Des de l'Ajuntament de Tremp s'ha agraït a la població aquesta assistència massiva a les proves i s'ha destacat que "la participació de la ciutadania en els cribratges és clau per tallar la cadena de contagis". També han volgut agrair la tasca que ha fet el personal sanitari que ha fet possible el cribratge massiu.

La primera jornada del cribratge massiu a diverses poblacions de l'Alt Pirineu ha comptat amb una bona afluència de ciutadans. Tot i que a les poblacions més grans les proves es realitzaran durant diversos dies, força ciutadans han optat per anar-hi ja aquest mateix dilluns i això ha fet que en alguns moments es veiessin cues al carrer.

El Departament de Salut començarà dilluns vinent cribratges intensius en una vintena de municipis de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, en el marc de la nova estratègia de la conselleria d'intensificar els cribratges poblacionals per frenar els casos de la covid-19 a Catalunya. Salut efectuarà tests d'antígens ràpids (TAR) de detecció de la covid-19 a persones asimptomàtiques de més de 16 anys, amb independència del municipi on resideixin. En concret es duran a terme al Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, Tremp, la Pobla de Segur, Isona, Salàs de Pallars, Senterada, la Pobleta de Bellveí, Sort, Rialp, Llavorsí, Esterri d'Àneu, Tírvia, Ribera de Cardós, la Seu d'Urgell, Organyà, Coll de Nargó i Oliana. Es tracta, doncs, dels principals nuclis de població de les comarques de l'Alt Urgell, els dos Pallars i l'Alta Ribagorça.

El departament de Salut ha programat un cribratge poblacional voluntari i gratuït per detectar casos de covid-19 al municipi de Tremp. Així, a partir del dilluns 30 de novembre i fins al divendres 4 de desembre, els professionals sanitaris s'instal·laran al pavelló del Casal per dur a terme aquestes proves a les persones que hi vulguin assistir.