Més d’un milió d’exemplars venuts després, Irene Vallejo (Saragossa, 1979) continua acompanyant l’extraordinari èxit de L’infinit dins d'un jonc amb generositat i entusiasme, visitant fires i festivals literaris per compartir erudició i perspicàcia amb lectors d’arreu del món. El fenomen d’aquest brillant assaig sobre la invenció dels llibres al món antic assoleix una nova fita amb l’adaptació al còmic de l’obra que dibuixa Tyto Alba (Badalona, 1975), un treball que després d’una primera edició que no va deixar satisfets els autors arriba en una nova edició revisada i ampliada amb la guionista Xisca Mas. “Enlloc diu que la publicació hagi de ser el punt final del procés –apunta Vallejo–. Vam seguir treballant-hi perquè els llibres també es transformen”.

La circulació dels llibres a l'Antiguitat i la formació del cànon literari són dos temes que acompanyen la doctora en filologia clàssica i escriptora Irene Vallejo (Saragossa, 1979) durant tota la carrera acadèmica. Però li semblava que amb el material que tenia podia atraure un públic més ampli, així que ho va reescriure amb un to més literari i personal en un llibre del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars i que està conquerint el mercat anglosaxó, L'infinit dins d'un jonc (Siruela; publicat per Columna en traducció al català de Núria Parés Sellarès). Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, van quedar fascinats per "l'erudició planera" que fa servir Vallejo. "El títol no pot ser més encertat ni més evocador", subratllen els arquitectes.

La Fira del Llibre de Frankfurt de "la normalitat i l'entusiasme", en paraules de Jürgen Boos, el seu president, ha quedat inaugurada aquesta tarda amb el tradicional –i contundent– cop de martell contra l'estrada des d'on s'han pronunciat els discursos. S'hi ha afegit de seguida una copa de cava Freixenet, gentilesa de la participació d'Espanya com a cultura convidada.

L’ARA ofereix fins al 23 d’abril les principals novetats editorials. Són propostes que ja han seduït milers de lectors i que els han fet reflexionar i passar molt bones estones. L’oferta inclou un centenar de llibres, entre els quals cal destacar Morir-ne disset (20€), la primera novel·la de Sergi Belbel, amb la qual ha obtingut el Premi Sant Jordi; Benvolguda (20,90 euros), de la col·laboradora de l’ARA Empar Moliner, que s’ha endut el Premi Ramon Llull; Ràbia (18,50 euros), un dels relats més personals del també col·laborador de l’ARA Sebastià Alzamora; Quan s’esborren les paraules (21 euros), amb què Rafel Nadal tanca la trilogia de llibres de memòries familiars; La bèstia (22,90 euros), de Carmen Mola (pseudònim de tres escriptors), darrer Premi Planeta; El xiulet de l’arquer (18 euros), novel·la d’amor i aventures al món antic, d’Irene Vallejo; El país de l’altra riba (20 euros), de Maite Salord, Premi Proa de Novel·la; i Sola (18 euros), la història d’una dona que s’aïlla del món, de l’escriptora i traductora Carlota Gurt.  

Fa unes setmanes, de visita a Barcelona, l’escriptora Irene Vallejo em parlava de la tendència que encara hi ha a separar les humanitats i les ciències, com si fossin territoris diferents i, fins i tot, deia, en conflicte. Al contrari, ella creu que hem de lluitar per acabar amb aquesta distinció i treballar les connexions entre les dues “matèries”, perquè això ens enriquirà i ens permetrà tenir mirades i punts de vista diversos sobre la realitat. 

Irene Vallejo (Saragossa, 1979) traspua optimisme, tant als seus llibres com quan parla. Sap transmetre també el seu amor pels clàssics. Aboca erudició en cada llibre, però tot llisca com si t'estiguessin explicant una història a cau d'orella. Columna acaba de publicar en català, amb traducció de Núria Parés Sellarès, dos llibres escrits abans de l'èxit de L'infinit dins d'un jonc (Columna/Siruela). El xiulet de l'arquer recrea un dels episodis de l'Eneida de Virgili, l'arribada a Cartago d'Enees, l'heroi de Troia, convertit en refugiat. Allà li ofereix refugi una dona més gran i més poderosa, Elisa. A diferència de Virgili, Vallejo dona veu a cada personatge per explicar una història d'amor en què els papers estan subvertits. L'altre, Algú va parlar de nosaltres, són pessics d'història en què Vallejo fa dialogar el món clàssic amb l'actual i parla de temes tan diversos com el poder, la política, l'avarícia, el narcisisme, el riure o l'anorèxia.

L’1 d’agost un diari del país va publicar una enquesta en què dones i homes del món de l’economia, la política, els negocis i les finances deien quin llibre s’endurien per vacances. La primera impressió que es podia extreure de les seves respostes era que tot aquest personal que “va per feina” –de fet, són els amos del cotarro, no ens enganyéssim– no aprofita ni tan sols les vacances per entrar en una dimensió que no solament els resulta desconeguda, sinó que consideren inexistent.

Maria Barbal escala a la primera posició de la ficció en català més venuda amb Tàndem, seguida de Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà. En castellà, María Dueñas es manté al cim amb Sira, mentre que Megan Maxwell també repeteix en la segona posició amb Hay momentos que deberían ser eternos. Reina Roja, de Juan Gómez-Jurado, que fa 141 setmanes que es va publicar, puja a la quarta posició. Maggie O'Farrell ocupa la cinquena plaça tant en català com en castellà amb Hamnet, novel·la sobre el fill de Shakespeare que va morir a conseqüència de la pesta.

D’on surt la necessitat d’escriure un llibre sobre l’origen dels llibres?

Aquest diumenge, la directora de l'ARA Esther Vera conversa amb l'escriptora i autora de l'exit 'L'infinit dins d'un jonc', Irene Vallejo.

"Els llibres han jugat un paper molt important en la meva vida. Fins ara, sempre que havia visitat Barcelona per Sant Jordi havia estat com a lectora. És un dia meravellós. M'encanta poder passejar per una ciutat al costat del mar plena de llibres". Irene Vallejo parla des de "la sorpresa, l'emoció i la gratitud" hores abans de deixar Saragossa –la ciutat on va néixer el 1979 i on encara viu– per visitar la capital catalana i fer un elogi de la lectura al pregó de Sant Jordi. L'acte serà aquest dijous al Saló de Cent, a les 18 h, i es podrà seguir a través del canal de YouTube de l'Ajuntament de Barcelona.

La casa de foc, de Francesc Serés, encapçala el rànquing setmanal dels més venuts, segons dades de Libridata. Narrada en primera persona, la novel·la de l'autor de Saidí explica els anys que el professor d'una aula d'acollida passa al Sallent, un veïnat a l'est del terme municipal de Santa Pau, i la relació d'amistat i conflictes amb el Jordi de Can Sol, la seva filla Carmina i la neta, la Mar, a qui dona classes de reforç.

L'escriptora de Saragossa Irene Vallejo ha guanyat el Premio Nacional d'assaig amb el seu particular viatge a l'origen dels llibres L’infinit dins d’un jonc (Columna / Siruela), que a estones es llegeix com una novel·la d’aventures, amb la diferència que en comptes de cavallers, princeses i mags, els protagonistes són els llibres. L'assaig ha sigut un fenomen, amb desenes de reimpressions i traduccions, entre les quals la catalana. Ara rep el Premio Nacional del ministeri de Cultura, dotat amb 20.000 euros.

“El llibre ha superat la prova del temps, ha demostrat que és un corredor de fons. Cada vegada que ens hem despertat del somni de les nostres revolucions o del malson de les nostres catàstrofes humanes, el llibre continuava allà, intacte”. Aquestes paraules d’Irene Vallejo (Saragossa, 1979), incloses en la introducció de L’infinit dins d’un jonc (Columna / Siruela), sintetitzen la capacitat de supervivència d’un objecte que, parafrasejant Umberto Eco, “pertany a la mateixa categoria que la cullera, el martell, la roda o les tisores: un cop inventats, no es pot fer res millor”.