Després del fràgil i poc convincent espectacle del president nord-americà Joe Biden en el debat contra l'expresident Donald Trump aquest 27 de juny, no és cap exageració dir que potser el futur del nostre planeta depengui d'una decisió que ha de prendre. Vol passar a la història com el responsable de les desastroses conseqüències d'un segon govern de Trump? Serà part del grup d’estadistes que ha fet malbé una trajectòria positiva per haver-se negat a prioritzar l’interès general?

Ahir va començar el primer dia d’audiències al Senat dels Estats Units per avaluar la candidatura de la jutge ultracatòlica Amy Coney Barrett, proposada per Donald Trump, per formar part del Tribunal Suprem en substitució de la difunta Ruth Bader Ginsburg, que era una icona del feminisme. Si la confirma el Senat, controlat pels republicans, Barrett serà el tercer jutge que el president nord-americà nomena en un sol mandat, cosa que deixaria l’alt tribunal amb una majoria de sis conservadors enfront de tres progressistes. Els càrrecs són vitalicis i els jutges que el formen tenen el poder de canviar les lleis dels Estats Units durant dècades. Per això els demòcrates van treure ahir tota l’artilleria per evitar que Barrett arribi al més alt tribunal, encara que van evitar els atacs personals. Les audiències a la cambra alta s’allargaran durant tres dies més.

Ha mort Ruth Bader Ginsburg, la històrica magistrada del Tribunal Suprem dels Estats Units. Aquests dies deuen haver llegit tota mena de biografies i resums de la seva increïble carrera judicial, així que no cal repetir-los. Només mencionaré un record personal. El 23 d’octubre de 2008, mentre tot just esclatava la crisi financera nord-americana que acabaria sent global, Ruth B. Ginsburg entrava, passet a passet, amb l’aparent fragilitat que va caracteritzar les darreres dècades de la seva vida, al Richardson Auditorium de la Universitat de Princeton, on 900 persones esperàvem amb el cor accelerat la seva conferència i la conversa posterior amb el professor de dret constitucional Christopher Eisgruber. Vostès pensaran que s’ha de ser un friqui del dret per estar esperant amb emoció la conferència d’una jutge. Però els asseguro que tots els presents aquell dia teníem molt clara l’enorme importància de la feina que la magistrada feia al Tribunal Suprem en defensa de la democràcia, la igualtat racial i de gènere i els drets fonamentals, on va servir 27 anys. Tinc un record tan viu d’aquell vespre que si tanco els ulls sembla que torno a sentir la seva veu tremolosa. Si volen tenir una idea més clara de l’emoció que ha generat en aquests anys, vegin l’excel·lent pel·lícula documental RBG.

Donald Trump no va deixar passar ni 24 hores des de la mort de la jutge del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg per deixar clar que té pressa. Pressa per, aprofitant l'oportunitat que li brinda la pèrdua de Ginsburg -llegenda de la justícia nord-americana i icona del feminisme-, col·locar un altre jutge del seu tarannà al Suprem i consolidar així la majoria conservadora de l'organisme, que passaria a tenir sis jutges conservadors d'un total de nou.

Era un risc que Ruth Bader Ginsburg va assumir quan va decidir mantenir-se al càrrec mentre Barack Obama era el president. Va deixar passar llavors l'oportunitat d'una retirada que li garantís ser substituïda per un jutge de tall progressista. El seu desig de continuar al Tribunal Suprem dels Estats Units –"mentre pugui fer la meva feina al màxim", va dir– es va imposar a l'oportunitat de mantenir intactes els delicats equilibris ideològics de l'alt tribunal. Ginsburg es va confiar. Es pensava que, després d'Obama, arribaria "un bon president", però a la Casa Blanca va arribar Donald Trump, a qui la jutge va arribar a qualificar de "farsant". Es va disculpar per haver expressat públicament la seva opinió sobre el llavors candidat. La mort, ahir a la matinada i als 87 anys, de Ruth Bader Ginsburg, una de les veus més respectades del país i llegenda de la justícia nord-americana, ho ha trastocat, literalment, tot.

Ha mort una persona decent que va transformar el món. Una advocada, una acadèmica, una jutge que va fer de la igualtat entre persones el seu objectiu i de la seva fèrria i inspiradora determinació el motor per contribuir a la transformació de la societat que l’envoltava. Una jutge aparentment fràgil, simplement perquè era baixeta i prima. Un cos eixut amb una ment enèrgica, determinada i radical en la protecció de la justícia. Ha mort la segona dona que va arribar al Tribunal Suprem dels EUA, Ruth Bader Ginsburg. I el poder transformador de la seva lluita per la igualtat d’homes i dones ha transformat no només els EUA sinó que ha servit d’inspiració més enllà de les fronteres de les seves sentències. Ella ha sigut una font d’inspiració per a jutges, polítics i per a moltes dones i homes al món.

Ruth Bader Ginsburg era moltes coses als Estats Units. La segona dona que va ocupar una de les nou cadires del Tribunal Suprem. Un referent del feminisme per la seva lluita des dels anys 70 per la igualtat de drets de les dones. Una llegenda i una de les veus més que respectades de la justícia nord-americana. I, sobretot, una autèntica icona cultural d’una generació molt més jove, que sobtadament i particularment els últims anys ha entès la figura de Ruth Bader Ginsburg, jutge de més de 80 anys, com l’encarnació de l’esperança d’un futur empoderat i lúcid.

El pitjor malson per la causa progressista quan falta menys d’un mes i mig per les eleccions. Aquesta matinada ha mort als 87 anys Ruth Bader Ginsburg, jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units. Segons una nota emesa per la màxima instància judicial del país, Ginsburg ha mort "envoltada de la seva família al seu domicili de Washington" a conseqüència de complicacions derivades d'un càncer de pàncrees. Ginsburg, referent del feminisme per la seva lluita des dels anys 70 per la igualtat de drets de les dones, va ser la segona jutgessa a ocupar una de les nou cadires del tribunal, càrrec que ha mantingut durant 27 anys, després de ser escollida pel president Bill Clinton.