Què s'ha de fer amb les obres d'art fetes per un assassí? Han de ser cancel·lades, o s'han de poder veure a les galeries i els museus? El debat està damunt la taula: la nova exposició de la col·lecció Censored, de Tatxo Benet, al renovat Espai Caldes d'Andorra inclou Tom, una fotografia del britànic Saul Fletcher, que fa cinc anys va matar la seva companya, la comissària d'art Rebeccah Blum, i després es va suïcidar. Aleshores, Fletcher estava representat en una exposició col·lectiva organitzada pel Palazzo Grassi de Venècia a la Punta della Dogana, edifici i indret propietat del magnat del luxe François Pinault. Després dels fets, els responsables del centre van retirar la fotografia de Fletcher de la mostra i en van eliminar la biografia de la web. "No és un acte de cancel·lació, sinó un gest de condol", va dir el president del Palazzo Grassi, Bruno Racine.

El 2007 les autoritats russes van portar a judici els artistes i comissaris d'art Andrei Erofeev i Yuri Samodurov per l'exposició "Art Prohibit", al museu Andrey Sàkharov a Moscou. Una de les imatges de l'exposició mostrava el famós ratolí Mickey Mouse en el rol de Jesús i envoltat dels apòstols. El tribunal va titllar les obres de "continguts artístics ofensius i antireligiosos". Precisament, i segons va declarar Samodurov, l'objectiu de l'exposició era protestar en contra de la censura en l'art que va començar l'any 2000 quan el president Vladímir Putin va assumir el càrrec.

Aquesta setmana un dels temes més comentats, en l'àmbit cultural, ha estat la censura en consistoris on han començat a manar el PP i Vox. L’arribada de la ultradreta als governs locals s’ha fet notar. En algun municipi l’estisorada ha arribat de partits com el PSOE, com ha passat a la Ràpita amb el festival Eufònic. En alguns pocs casos, l’obra censurada (com la de Xavier Bobés i Alberto Conejero sobre un mestre republicà) ha estat reprogramada per alguns teatres com el de Girona.

El museu de l'art prohibit que impulsa l'empresari Tatxo Benet s'instal·larà a la Casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona. Es preveu que el nou equipament cultural, que durant quatre anys ha acollit les exposicions de la Fundació Mapfre, obri les portes de la nova etapa la primavera vinent. Benet va començar la col·lecció amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco, Presos polítics a l'Espanya contemporània, que mostrava els presos independentistes catalans. Va ser l'inici de Censored, una col·lecció que en aquest temps ha acumulat més de 160 peces. "La primera exposició serà com una presentació, amb les obres més significatives, i anirem fent diverses propostes monotemàtiques, perquè són obres que necessiten el seu espai i han d'estar documentades", diu Benito Padilla, coordinador de la col·lecció. Per exemple, destaca Padilla, una exposició podria posar el focus en la censura genital al llarg del temps: "No només per part de l'Església, sinó també pel pensament políticament correcte". L'espai vol ser també un lloc de debat i reflexió sobre la censura, vingui d'on vingui.

La censura no hi entén d’orígens ni localitzacions: l’alcalde la ciutat belga de Middelkerke va prohibir el 2006 que s’exposés al Museu Donkenput una escultura satírica de Saddam Hussein de l’artista txec David Cerny perquè la considerava massa “explosiva”. Sí que es pot veure a La Panera de Lleida perquè la va comprar el col·leccionista i cofundador de Mediapro Tatxo Benet per a la col·lecció d’art censurat que va començar el 2018 amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco Presos políticos en la España contemporánea. L’amplitud i la penombra de la sala de La Panera encara fan l’obra de Cerny més colpidora: el ninot del dictador iraquià sura en calçotets i amb les mans lligades a l’esquena en un tanc ple d’un líquid dens i blavós. L’obra porta per títol Shark [Tauró] i, d’una banda, evoca les obres amb animals escorxats de Damien Hirst i, de l’altra, com Saddam llançava els dissidents als taurons.