Pedro Sánchez va anunciar fa just un mes la creació d'un fons sobirà dotat amb 10.500 milions d'euros provinents dels préstecs dels fons europeus del Pla de Recuperació espanyol. Un punt de partida al qual se sumen 2.800 milions també d'aquest mannà però provinents de les transferències no executades. Aquest dilluns s'ha fet la posada de llarg d'aquesta nova palanca d'inversió i el president del govern espanyol ha dit que servirà, entre altres coses, per construir 15.000 habitatges a l'any en règim de lloguer assequible i social. Però com s'hi arribarà? Aquestes són les claus de l'eina que ho ha de fer possible.

Després de la seva posada en marxa fa més de cinc anys, els fons europeus antipandèmia arriben al seu punt final i, de retruc, els plans de recuperació que cada estat membre va haver de desenvolupar. Aquest 2026, en concret a l'agost, és la data fixada perquè les fites i els compromisos dels diferents governs amb la Comissió Europea estiguin assolits. De fet, d'això en dependrà la sol·licitud dels últims desemborsaments d'aquest mannà europeu per part del govern espanyol. Però anem a pams. De què estem parlant quan ens referim a tancar amb èxit la cursa al voltant d'aquest mecanisme excepcional aprovat amb la covid-19?

El compte enrere per rebre els últims fons europeus antipandèmia o Fons Next Generation en forma de transferències directes ha començat. El govern espanyol acaba d'aprovar la modificació del Pla de Recuperació –una nova addenda– per rebre els últims 25.000 milions d'euros en subvencions des d'ara fins al desembre del 2026. Aquests diners formen part dels 79.854 milions d'euros en transferències vinculats al pla espanyol que, a priori, s'han d'executar abans de l'agost del 2026.

La start-up de proteïna vegetal Heura ha tancat un préstec de 20 milions d'euros amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) que haurà de permetre a l'empresa catalana mantenir el creixement per arribar a la rendibilitat operativa a finals d'aquest any, segons han anunciat aquest dilluns conjuntament Marc Coloma, conseller delegat i cofundador d'Heura, i Alessandro Izzo, director d'equity, growth i project finance del BEI.

El govern espanyol prem l'accelerador per rebre més fons europeus. L'executiu de Pedro Sánchez no només té intenció de demanar el cinquè pagament (7.671 milions d'euros en subvencions) abans que s'acabi l'any, sinó que vol anticipar el desemborsament d'una part del sisè, el setè i fins i tot el vuitè.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, encara no té el seu equip de comissaris format, però ja s'està plantejant una reforma en el pressupost de la Unió Europea que ha fet saltar les alarmes a les regions del bloc. Brussel·les es planteja reduir els 530 programes que té ara mateix fins als 27, només un per a cada estat membre. Aquesta modificació significa a la pràctica que encara se centralitzaria més l'entrega i distribució dels fons europeus, i es deixaria de lliurar algunes partides directament a les administracions regionals i locals. Per tant, en el cas de l'Estat, seria únicament el govern espanyol el que els podria rebre i, després, repartir-los com cregués convenient, també a Catalunya.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat més subvencions i préstecs provinents dels fons europeus del Pla de Recuperació per a les petites i mitjanes empreses (pimes). En concret, Sánchez ha xifrat en 50.000 milions d'euros el volum de préstecs als quals aquestes empreses podran accedir, i en 4.500 milions les convocatòries en forma de subvenció pendents d'obrir-se. Es tracta d'una suma de diners important que engloba partides del Pla de Recuperació espanyol –70.000 milions d'euros–, però també de l'anomenada addenda aprovada la tardor de l'any passat –94.000 milions d'euros addicionals–. En total, Espanya rebrà uns 164.300 milions d'euros fins al 2026, any en què les subvencions han d'haver estat executades i els préstecs, com a mínim, adjudicats.

El govern espanyol ha complert amb totes les fites per cobrar el quart pagament dels fons de recuperació covid menys amb una de menor. Per això, Espanya rebrà gairebé la totalitat dels 10.210 milions d'euros previstos en el quart pagament dels fons europeus de recuperació covid i la Comissió Europea només n'hi retindrà una petita part –uns 158 milions, segons la Moncloa– per incomplir un objectiu relacionat amb el desplegament de subvencions destinades a potenciar la digitalització de les petites i mitjanes empreses (pimes).

A Hatvan, un poble 60 quilòmetres a l'est de Budapest, una rampa que no porta enlloc és l'únic que queda d'un projecte finançat amb centenars de milers d'euros procedents de fons de la Unió Europea. Fa vuit anys, aquí es va inaugurar un circuit per a bicicletes i en tot el temps que va estar en funcionament només el van fer servir 55 persones. Si s'analitza només des del 2018, de fet, només hi ha passat un ciclista, segons el mitjà independent hongarès Atlatszo, que descriu el projecte com un exemple de llibre del mal ús dels fons de la UE a Hongria.

Més de 52.000 beneficiaris catalans –entre empreses, entitats, ciutadans i administracions públiques– han rebut fins ara un total de 5.390 milions d'euros procedents del programa europeu Next Generation, segons dades publicades aquest dijous per la Generalitat, que ha obert un nou portal on es pot fer seguiment del repartiment dels fons. Entre els principals beneficiaris hi ha les empreses de telecomunicacions Adamo i Telefónica, l'Ajuntament de Barcelona, la companyia de disseny de xips Openchip & Software, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) o la unió temporal d'empreses (UTE) del fabricant de trens Siemens Rail i la constructora FCC.

Catalunya va rebre més de mil milions d'euros entre el 2021 i el 2023 procedents del programa Horizon Europe 2021-2027 de la Unió Europea, destinats a projectes de recerca i innovació. Això situa Catalunya com la tercera regió del continent que més diners ha rebut procedents d'aquest fons, segons els càlculs del Govern.

La Generalitat ha esmenat la plana a l'Estat respecte a les xifres publicades recentment pel ministeri d'Economia en què Catalunya apareixia com una de les comunitats autònomes que menys diners dels fons Next Generation han adjudicat a empreses i ciutadans.

Si una cosa ha perseguit els fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) des de la seva posada en marxa l'any 2021 és la dissonància amb les dades. Amb l'objectiu de contestar la pregunta sobre què s'està executant, és a dir, quants diners estan arribant a l'economia real, les diferents administracions han fet passos endavant per mirar de posar negre sobre blanc una resposta. L'últim exemple ha estat la posada en marxa per part del ministeri d'Economia de la plataforma digital batejada amb el nom ELISA. És una base de dades que s'actualitzarà mensualment i a través de la qual es podrà conèixer el desplegament dels fons europeus al conjunt de l'Estat per part de l'administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Ara bé, la informació compartida no genera consens, almenys pel que fa a les dades que afecten Catalunya. La mare dels ous no és altra cosa que l'entramat metodològic.

Nous acords entre l'Estat i les comunitats autònomes per transferir els 1.000 milions d'euros del Component 6 del Pla de Recuperació per a la construcció d'habitatge destinat al lloguer social i assequible. El govern espanyol ha desbloquejat en consell de ministres d'aquest dimarts una nova partida que ha de finançar la construcció de 3.233 habitatges sota aquest règim de tinença a tot l'Estat. D'aquests immobles, 1.152 pisos es faran a Catalunya i també s'hauran de destinar al lloguer social i assequible.

La Comissió Europea tindrà més temps per avaluar les fites vinculades al quart pagament dels fons europeus (10.021 milions d'euros). En concret, dos mesos a partir del 20 de març, quan acabava el termini. Així ho han anunciat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i el comissari europeu del ram, Paolo Gentiloni, en roda de premsa aquest dijous després d'una trobada per avaluar, precisament, el desplegament del Pla de Recuperació i dels fons europeus antipandèmia. El govern espanyol va demanar aquest quart desemborsament el 20 de desembre. Es tracta d'un pagament vinculat a 61 fites i objectius, entre les quals hi ha la reforma del subsidi de desocupació, que, precisament, va decaure al Congrés dels Diputats i, per tant, està pendent d'aprovar-se.

La pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva. 

40.000 milions d'euros dels fons europeus en forma de préstec. Són els diners que a partir de l'estiu l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) té previst posar a disposició d'empreses, autònoms i famílies per cobrir inversions en transició ecològica, digitalització i tecnologia, turisme o, fins i tot, habitatge social. Es tracta d'una part important del total de préstecs vinculats a l'addenda del Pla de Recuperació i Transformació espanyol (83.000 milions d'euros de préstecs i 10.000 milions de transferències), que l'Estat va demanar l'octubre passat a la Comissió Europea. Aquest dimarts s'ha fet un pas més per poder desbloquejar-los.

La Generalitat ha fet un pas més en les seves demandes per gestionar els fons Next Generation. Després de mesos criticant la seva ineficiència i mal disseny, ara ha fet una proposta concreta per assumir-ne directament la seva gestió en l'àmbit industrial.

No només es tracta d'un pla ambiciós pel que fa al volum de diners —en el cas espanyol fins a 163.000 milions d'euros entre transferències directes i préstecs—, sinó també pel seu calendari: execució total dels fons l'agost del 2026, és a dir, en menys de tres anys. Per això, des de fa uns mesos el govern espanyol, però també altres estats membres, va posar damunt la taula la necessitat de tenir més marge per executar els fons europeus vinculats al Pla de Recuperació i Resiliència i alhora complir amb el seu reglament.

Espanya no tindrà, per ara, un sistema de pagament alternatiu als peatges de les autovies. Aquest dilluns, la Comissió Europea ha confirmat la modificació del punt del pla de recuperació espanyol que incloïa "la possible articulació d'un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres estatals" i que s'havia d'implementar a partir de l'any 2024. Finalment, aquest element desapareixerà del pla i serà substituït per mesures que incentivin l'ús del transport sostenible i, en particular, el transport de mercaderies per ferrocarril.