<![CDATA[Ara.cat - pluralisme]]> 10 <![CDATA[El tribalisme ideològic d’Occident]]>

De jove em vaig tornar curiós i d’adult radicalment curiós. D’acord amb l’afirmació d’Albert Einstein que “l’important és no deixar de fer-se preguntes; la curiositat té la seva pròpia raó d’existir”, vaig intentar conèixer totes les idees possibles.

]]> <![CDATA[La dissidència com a malaltia]]>

L’últim cas de què he tingut notícia dels molts que es coneixen en aquest camí esbojarrat en contra de la llibertat d’expressió és el del psicòleg canadenc Jordan Peterson. Arran d’uns tuits, i després per la participació en un podcast en què expressava idees que alguns considerarien políticament incorrectes, ara el Col·legi de Psicòlegs d’Ontario obliga Peterson a signar un text d’acceptació de culpa i de penediment públic i a seguir un programa de teràpia si no vol que li sigui retirada la llicència per exercir la professió.

]]> <![CDATA[Escopir a la democràcia]]> Catalunya va estar molts anys sense Parlament. El que hi ha ara es va obrir a la Segona República i el franquisme literalment el va tapiar, ni més ni menys. Tot i que s’ha parlat de les Corts Catalanes com les més antigues del món, el cert és que òrgans similars existien en diversos indrets a l’època; eren d’inspiració romana. Les primeres corts que van obrir pas cap a la democràcia van ser les angleses, quan van assumir com a Parlament el poder superior de la nació i van imposar-se al rei. Va ser un acte de llibertat sense precedents en què després es van inspirar els Estats Units amb la seva independència, i després l’Assemblea Nacional francesa afirmant la sobirania de la nació. Més tard es crearien Parlaments arreu del món, alguns realment democràtics, i d’altres simples ficcions per aparentar democràcia on hi ha una dictadura, o simplement una democràcia fallida o si més no incompleta.

]]> <![CDATA[La universitat dels covards]]> Rectors i degans no volen problemes amb les minories xantatgistes. Per això els qui haurien de ser els darrers sentinelles del pensament crític han acabat convertits en pobres persones sempre disposades a rebaixar-se tant com calgui quan ensumen el mínim conflicte amb els estudiants més radicalitzats.

]]>