La mort d'un gitano a trets per part d'un pagès al Pallars el 1953 va ser un dels crims que va travessar la infantesa de Pep Coll (Pessonada, 1949). L'escriptor l'ha transformat en la novel·la Els crims de la mel (Proa), en què relata com l'Agustí comet l'assassinat i el seu germà Galderic, hereu del mas familiar, es confessa autor del crim. El pagès deixa vídua la Samara, que buscarà una existència lluny del clan gitano. A diferència de Dos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2013), en aquesta ocasió Pep Coll parteix d'uns fets reals per ficcionar-los del tot amb una història que parla de vides precàries que busquen fugir dels lligams familiars.

"On era Déu mentre els jueus eren exterminats durant la Segona Guerra Mundial?", es pregunta el protagonista de l'última novel·la de Pep Coll (Pessonada, 1949) després d'haver perdut tota la seva família. El títol del llibre –La llarga migdiada de Déu (Proa)– dona pistes de la resposta i capitaneja la història del colporteur (venedor ambulant) Samuel Silverstein, que acompanyarà un grup d'adolescents refugiats dels nazis en una abadia als Pirineus francesos. L'escriptor de llibres com Les senyoretes de Lourdes (Proa, 2008) i Dos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2013) construeix una novel·la amb aires d'aventures que explora la supervivència, el pas a l'edat adulta i el paper de la fe i la religió en una de les èpoques més tràgiques de la humanitat.

Aplegar a un centenar de persones en una presentació literària al Pirineu no és fàcil, i Pep Coll ho ha fet aquest diumenge. Els Jardins de l'Ajuntament de la Pobla de Segur, convenientment preparats per tal de garantir en tot moment la distància de seguretat entre el públic, s'han omplert per escoltar la presentació de L'any que va caure la roca (Proa), la darrera novel·la de l'escriptor de Pessonada. A través d'una conversa amb la periodista Meritxell Bellera, Coll ha anat desgranant els principals elements que ha volgut introduir en aquesta novel·la, que tanca el cicle de Malpui, el poble de nom inventat que hom pot associar amb el seu poble natal.