"He sobreviscut a tres guerres a la meva vida i ara me'n vaig de casa per sempre", lamenta Arevik Petrosian, professora universitària atrapada a l'Alt Karabakh. Des de l'ofensiva militar llançada la setmana passada per l'Azerbaidjan, que va aconseguir prendre el control de l'Alt Karabakh en tres dies, Petrosian acollia a casa seva una família del poble de Magauz, que forma part de l'èxode rural provocat per la intervenció militar. En un correu electrònic a aquest diari, Petrosian explica una situació "terrible" a la ciutat de Stepanakert, capital de l'Alt Karabakh, on ella ha viscut sempre. "No tenim prou menjar, es cou pa només a sis fleques; la gent s'allotja a les escoles i les universitats, que ara acullen persones de les zones rurals; molta gent continua esperant a l'aeroport; els hospitals estan plens, i el menjar es prepara a l'exterior amb estufes de llenya" per la falta d'electricitat, diu.

A Stepanakert, la capital d'Alt Karabakh, que ha estat blanc dels bombardejos durant els últims dies, continuaven visibles les columnes de fum aquest diumenge, però no pas de les bombes, sinó de les estufes de llenya de milers de desplaçats pels combats. L’Alt Karabakh és una regió poblada per armenis que era un territori autònom dins de l’Azerbaidjan mentre va durar la Unió Soviètica i que, quan aquesta es va dissoldre, va declarar la independència. Amb tot, el 2020 va haver-hi una guerra i l'Azerbaidjan va ocupar part de la regió, i dimecres passat va aconseguir que es rendís completament després d’una ofensiva a gran escala que va durar tres dies.

Soldats russos carreguen la compra en un cèntric supermercat de Goris, la segona ciutat més gran de la província de Syunik al sud d’Armènia i a tocar de la frontera amb l'Azerbaidjan. S’han aturat una bona estona davant el prestatge de begudes alcohòliques i se n’emporten dues bosses de plàstic tan carregades que es poden trencar en qualsevol moment. Com s’ha trencat tantes vegades l’alto el foc entre aquests dos països veïns.

Des del passat 12 de desembre, el corredor de Lachin, l'única via per a l'entrada de subministraments que uneix la República d'Armènia amb l'Alt Karabakh (Artsakh per a la població armènia), està bloquejat per activistes ecologistes àzeris que, segons les autoritats armènies, estarien connectats amb el govern de l'Azerbaidjan. Els activistes demanen que es deixin d'explotar dues mines que estan sota el control de les autoritats de l'Alt Karabakh. L'Azerbaidjan, per la seva banda, assegura que es tracta d'unes protestes que neixen de la societat civil i insisteix que el corredor de Lachin estava sent utilitzat pels armenis per dur a terme activitats militars i econòmiques il·legals i que hi han instal·lat mines terrestres.

"El repunt de la violència entre Armènia i l'Azerbaidjan era qüestió de setmanes", assegura a l'ARA Nawar Shahnazan, doctoranda en relacions internacionals de la Universitat d'Erevan. Des que les tropes russes que vigilen la disputada frontera entre aquests dos països –novament enfrontats, després de trencar-se l'alto el foc del 2020– van cedir el control a les forces azerbaidjaneses al corredor de Lachin (que connecta Armènia amb l'Alt Karabakh), a finals d'agost, han tronat a créixer les tensions. “Sabíem que quan Rússia retirés la força militar de la frontera, Bakú aprofitaria el moment per atacar-nos”, sentencia.

El govern d’Armènia ha instat aquest dissabte Rússia a actuar per estabilitzar la situació a la regió de Nagorno-Karabakh, després d’acusar l’Azerbaidjan d’haver “envaït” l’àrea controlada per les tropes russes de manteniment de la pau, una acusació amb la qual Moscou ha coincidit. L’exèrcit d’aquesta república autoproclamada, formalment a territori armeni, va assegurar que han mort tres soldats, i Rússia ha afirmat que les forces àzeris han fet atacs amb drons. Poques hores després que Armènia demanés la intervenció de Rússia, el president de Nagorno-Karabakh, Arayik Harutyunyan, ha decretat la llei marcial, que restringeix llibertats i moviments.

L’única vinoteca d’Armènia es diu In Vino i és al centre d’Erevan. És un lloc acollidor, amb amplis finestrals per on entra la llum que s'escampa sobre un mobiliari rústic i uns prestatges que fan panxa pel pes de milers d’ampolles de vi. Només hi falten els clients.

La imatge ha estat, si més no, simbòlica. El primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, es passejava aquest dijous pels carrers d’Erevan, capital del país, amb un altaveu a la mà i seguit per centenars de simpatitzants seus, també diversos dels seus ministres i el seu fill. “L’exèrcit està subordinat al poble i al primer ministre”, subratllava el mandatari. Ho feia poc després d’haver denunciat, al matí, un intent de cop d’estat orquestrat per l’exèrcit armeni, que hores abans s’havia sumat a les peticions de dimissió de l’oposició política, com a responsable de la derrota del país en la guerra de finals de l’any passat contra l’Azerbaidjan pel control de la regió de Nagorno-Karabakh. “La ineficaç gestió del govern actual i els greus errors de política exterior han situat el país al límit del col·lapse”, li retreia l’exèrcit en un comunicat, en què demanava la renúncia de Pashinyan, tot i que semblava fer una crida a mantenir la calma: “Les forces armades armènies demanen la dimissió del primer ministre i del govern, al mateix temps que adverteixen de refrenar-se en l’ús de la força contra el poble que ha vist morir els seus fills per defensar el territori d’Artsakh [el terme en armeni per referir-se a Nagorno-Karabakh]”, afegia l’exèrcit.

La Maryam dubta abans de calar foc a casa seva. La del seu veí fa més de quatre hores que crema, però aquesta armènia de 38 anys assegura que encara hi ha possibilitats que es puguin quedar aquí, a Kelbajar. És un dels districtes que, segons l’acord de pau signat entre Rússia, l’Azerbaidjan i Armènia, havia de passar a mans àzeris diumenge passat, però Bakú va acceptar concedir deu dies més de termini.

"Miatsum, miatsum!" (Unitat, unitat!), criden centenars de persones davant de la seu del govern armeni a Erevan, la capital. Corria la matinada d'ahir, quan un post de Nikol Paixinian, el primer ministre armeni, al seu compte de Facebook va empènyer als carrers una onada de gent, enfurismada i decepcionada. Després de sis setmanes intentant fer front als embats de l'exèrcit azerbaidjanès sobre la regió de Nagorno-Karabakh, Armènia mostrava, finalment, la bandera de la rendició. “És una decisió difícil i increïblement dolorosa”, s’excusava el mandatari sobre el document que havia signat amb el president àzeri i també amb el rus, Vladímir Putin, el dia abans al migdia. La fi de les hostilitats pactada –en què Putin ha tingut un paper clau– beneficia els interessos de l’Azerbaidjan, que ha pres el control de part de la regió des de l’inici de l’escalada del conflicte, el 27 de setembre passat. Uns privilegis que conservarà.

"Estem començant l'evacuació. Adreceu-vos immediatament al centre de premsa". L'últim missatge dirigit als periodistes que quedaven a Stepanakert, la capital de Nagorno-Karabakh, arribava per WhatsApp a les tres en punt de la tarda de dissabte.

De l’esperança a la indignació: els habitants de Nagorno-Karabakh afectats per la guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan continuen sense sortir del refugi antiaeri. Des que l’alto al foc va entrar en vigor dissabte, moltes localitats on encara queden veïns tenien esperança d’una possible tornada a la normalitat. Però ara no els queda més remei que continuar aguantant més bombardejos durant un període incert.

El monument als herois de Stepanakert, la capital de Nagorno-Karabakh, torna a omplir-se de noms després de dues setmanes de combats entre forces armènies i àzeris. Es diu que és un monument, però en realitat es tracta d'un cementiri en què només poden ser enterrats els anomenats herois de la ciutat. I la llista no és curta. Stepanakert continua afegint noms a la llarga llista de soldats morts, malgrat que Armènia i l'Azerbaidjan van acordar un alto el foc a Nagorno-Karabakh divendres al vespre, després de deu hores de negociació. Les flors de moltes tombes són fresques, i ja s'han cavat nous forats per donar sepultura a noves víctimes en els pròxims dies.

L’Azerbaidjan i Armènia han acordat un alto el foc a partir d'aquest dissabte a migdia a la regió de Nagorno-Karabakh, després de dues setmanes de combats que han causat desenes de víctimes civils i militars. De moment, l’alto el foc no s'estaria respectant.

La vida a la regió de Nagorno-Karabakh, zona disputada entre Armènia i l’Azerbaidjan, consisteix des de fa 12 dies en fugir dels projectils que plouen a tota hora gairebé sense treva. Stepanakert, capital de la no reconeguda República d’Artsakh, sembla una ciutat fantasma. Als carrers pràcticament no s’hi veu ningú. Molts han marxat de la ciutat fugint dels bombardejos diaris, i els que s’hi han quedat es refugien en soterranis, molt dels quals comunitaris, que hi ha sota els edificis residencials, i on els dies passen a les fosques, entre provisions d’aliments i aigua.

Organitzacions de drets humans han denunciat aquest dijous que s’estan fent servir bombes de dispersió a la regió de Nagorno-Karabakh, que Armènia i l’Azerbaidjan es disputen. Aquestes bombes –amb un dispositiu que, a l'esclatar l'artefacte, allibera centenars de petites bombes per ampliar el radi de destrucció– estan prohibides internacionalment. Amb tot, s’haurien llançat a zones residencials de Stepanakert, la capital de la regió, que està sent atacada per forces de l’Azerbaidjan. La situació és tan dramàtica que la meitat de la població de Nagorno-Karabakh s’ha desplaçat a causa dels combats. Per la seva banda, Rússia està fent gestions per intentar frenar el conflicte, que sembla fora de control. Els efectius àzeris fins i tot han atacat una catedral del segle XIX a Shusha, la segona ciutat de la regió, i la xifra de víctimes continua creixent.

Vuit dies de combats a Nagorno-Karabakh, una regió de l'Azerbaidjan de majoria armènia, han encès totes les alarmes sobre el risc d'una espiral que podria implicar Rússia, Turquia i l'Iran. La situació s'ha agreujat aquest cap de setmana i aquest dilluns quan segons Bakú forces armènies han atacat en dues ocasions la localitat de Ganjia, la segona ciutat adzerbaidjana, que està fora del territori disputat. Segons l'Azerbaidjan, les forces armènies també haurien atacat les ciutats de Barda, Terter i Bylagan. Armènia ho nega i acusa l'Azerbaidjan d'haver atacat la capital de la regió en disputa, Stepanakert, i la ciutat de Sushi. L'escalada ha deixat ja 150 morts.

A mesura que s'ensorra la influència nord-americana a tot el món, la situació es torna més complexa davant la multiplicitat d'agents desitjosos de repartir-se el buit de poder. Fa només 19 anys, el conflicte de Nagorno-Karabakh –un enclavament armeni enclaustrat a l'Azerbaidjan– es dirimia en un despatx de Florida, on els presidents Heidar Aliyev i Robert Kotxarian van ser convocats per Washington sota l'ègida de l'Organització per la Solidaritat i la Cooperació a Europa (OSCE) per buscar una solució a un conflicte que data de finals dels 80. Fa uns dies era l'Iran qui entaulava contactes amb els dirigents dels dos països per calmar la tensió bèl·lica que ja s'ha cobrat un centenar de vides.

Els enfrontaments a la regió de Nagorno-Karabakh, que Armènia i l'Azerbaidjan es disputen, s'han intensificat encara més aquest dilluns i les baixes militars ja es compten per desenes. El president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, ha decretat una mobilització parcial dels militars i reservistes del país, i hi ha el risc que altres països com Rússia i Turquia s'impliquin en el conflicte.