Un dels talons d’Aquil·les dels últims anys a Can Barça ha sigut el lateral dret. Des de la primera sortida de Dani Alves, el Barça ha intentat buscar un substitut de garanties al mercat, però sense èxit. Quan Alves va abandonar el club, l’estiu del 2016, es va iniciar un procés per cercar el substitut del millor de la història del Barça en la seva posició. Tanmateix, sis anys després, no s’ha trobat el recanvi ideal del brasiler, que va jugar de blaugrana la segona part de la temporada passada en un breu retorn al Camp Nou. Si no se'l va renovar amb 39 anys va ser, en part, perquè Xavi Hernández tenia planificat el fitxatge de César Azpilicueta, una idea que necessita revisió, ja que el defensa navarrès va decidir renovar com a blue, tip d'esperar una oferta en condicions del Barça.

"Farem tot el possible i més per fitxar Bernardo Silva". La frase la va dir a l'ARA un directiu del Barça fa uns dies, abans fins i tot que el club pogués resoldre la inscripció dels futbolistes que havien arribat aquest estiu. El club, malgrat els ingressos extraordinaris que ha aconseguit amb la venda de part dels drets de televisió i de Barça Studios, encara no ha inscrit Jules Kounde i té emparaulat i pendent de signar Marcos Alonso. Tot i això, des de l'entitat insisteixen en el fitxatge del migcampista. Una operació que es podria resoldre amb relativa facilitat si Frenkie de Jong accedeix a sortir però que, en el cas contrari, suposaria un autèntic trencaclosques per al club.

Negaré haver escrit això malgrat que l’hemeroteca serà inclement: Dest m’ha agradat en els últims partits. Fa molts mesos que soc molt crític amb el lateral del Barça, és un jugador que em desesperava per la seva incapacitat d’entendre el joc i sobretot per la seva presa de decisions. S’equivocava molt sovint quan havia de triar, sempre escollia el pitjor dels camins, un toc de més, un dríbling de més, un moviment equivocat… he d’admetre que havia donat per impossible Dest i era partidari de vendre el futbolista en el mercat d’hivern.

El Barça continua sense emocionar però almenys, contra el València, va saber sobreposar-se als fantasmes reaccionant al primer gol i sobrevivint als millors minuts del rival quan el marcador encara estava ajustat abans del 3-1 definitiu. Ronald Koeman afrontarà aquest dimecres, contra el Dinamo de Kíev, el partit més decisiu d’una setmana en què s’avalua la seva continuïtat. El neerlandès continua amb el mateix diagnòstic dels mals del seu equip, sobretot en la parcel·la defensiva, però reclamava el retorn d'efectius en atac i, en el primer partit que podia comptar des del començament amb Ansu Fati, va apostar per jugar amb extrems. Així, en el primer examen sobre la seva continuïtat, el tècnic va oferir d'inici una proposta de joc que satisfà Joan Laporta.

La relació entre Sergiño Dest i el Barça passa pel seu millor moment. L'esquema de tres centrals potencia les virtuts ofensives del lateral de 20 anys i en minimitza les mancances defensives. L'estatunidenc és feliç a Barcelona, una ciutat que, com el seu clima, el seduïa. El futbolista celebra el seu protagonisme a l'equip i diumenge es va estrenar com a golejador a la Lliga. Ho va fer amb un doblet molt celebrat pel vestidor: després de topar amb el pal o amb les aturades del porter rival en altres partits, per fi va poder veure porteria vestit de blaugrana.

El futboler contemporani viu empaitat per sectes de diferent pelatge però idèntica pulsió destructora. Una de les més temibles és la dels deixebles de la Gestalt. La seva fúria iconoclasta es constitueix al voltant d’un lema: aquí i ara. Unes terribles paraules que he arribat a veure tatuades a la pell de persones que em són màximament estimades. Aquesta perillosa turba considera que preguntar-se per l’esdevenidor i posar les il·lusions en el que encara ha d'arribar és un error. Sostenen que l’únic món veritable és aquí mateix en aquest mateix instant. I que si algú no ho sap veure, a teràpia falta gent!

El mercat de fitxatges viu l’últim cap de setmana abans que dilluns es tanqui l’actual finestra i no se’n torni a obrir una altra fins al gener. Ahir el Barça va presentar l’última cara nova, el lateral dret de 19 anys Sergiño Dest, que destil·la il·lusió per haver-se sumat a un projecte que només fa un grapat de setmanes va viure una històrica humiliació a Lisboa. Dest, per qui el club pagarà a terminis 21 milions d’euros més cinc en variables, és l’últim exemple de les fórmules econòmiques -l’anomenada enginyeria financera- a les quals s’ha vist abocat el club els últims cursos, amb una tresoreria ja collada per les milionàries operacions dels últims anys i pels alts sous i castigada per la pandèmia del coronavirus.

El Barça ha fet aquesta tarda oficial el fitxatge de Sergiño Dest per posar punt i final a unes negociacions a tres bandes que s'ha gestionat a foc lent des de les últimes tres setmanes. L'estatunidenc de 19 anys serà futbolista del club barceloní fins al 2025 amb una clàusula de 400 milions d'euros. L'Ajax finalment ha acceptat les condicions de la Junta de Josep Maria Bartomeu per fraccionar el pagament entre aquest estiu i el vinent d'un traspàs que s'ha tancat en 21 milions d'euros fixos i fins a cinc més en variables en funció de rendiment individual i objectius col·lectius.

Com a mínim fins demà no hi haurà anunci oficial del fitxatge de Sergiño Dest pel Barça. L’acord entre el club blaugrana i l’Ajax per la fórmula del pagament del traspàs –una mica ara i la resta a partir de l’estiu que ve– encara no és total. Sí que sembla molt més clar que el carriler holandès d’origen nord-americà costarà uns 25 milions d’euros, cinc menys dels que ha deixat la recent sortida de Nélson Semedo al Wolverhampton. I com que la quantitat ja està pactada i l’acord amb els agents del jugador també està tancat, és probable que Dest, que ja és a Barcelona, passi reconeixement mèdic abans de la comunicació oficial del seu fitxatge, de posar-se a les ordres del seu nou tècnic, Ronald Koeman, que l’espera amb candeletes, i de ser presentat. “Així avancem feina mentre resolem els últims serrells”, apuntaven ahir a la tarda fonts del Barça.

En l’any dels traspassos simbòlics, dels equilibris amb la massa salarial, de filar més prim que mai amb les amortitzacions dels jugadors i d’explotar al màxim les complicitats amb determinats clubs i representants en busca d’acords tan profitosos en l’apartat esportiu com sostenibles en el financer, el Barça està a les portes de tancar una operació que, com a mínim, es podria titllar d’original. Els temps de pandèmia no deixen d’oferir sorpreses i solucions insòlites.