Un llarg passadís lila pres pel silenci de la nit. Ben entrada la matinada i, de sobte, se sent un gemec: una nova vida tot just comença. Som a l'àrea de les urgències de ginecologia i obstetrícia i les sales de parts de l'Hospital del Mar, on, tot i el ritme frenètic, el cansament acumulat, els centenars de decisions que es prenen i les complicacions, aquests moments aconsegueixen l'impensable: aturar el temps per un instant. Però la vida mai no s'atura.

El camí per ser metge és llarg i costerut. Per seguir-lo cal vocació, autoexigència, entusiasme, moltes hores de treball i d’estudi, renúncies personals i una gran dosi de paciència. Per entrar a estudiar en una de les facultats de medicina a Catalunya la nota de tall és una de les més altes del sistema universitari i, per tant, l'estudiantat de batxillerat ja comença la competició per aconseguir una de les 1.054 places. Després de sis anys d’estudi, és complicat que les persones graduades en medicina puguin exercir la professió si no assoleixen un nou esglaó: aprovar l’examen MIR. Algunes opten per començar a preparar aquesta prova mentre estudien l'últim any del grau, ja que només hi ha una única convocatòria anual, que sol ser al febrer. És a dir, set mesos després de finalitzar el grau poden presentar-s'hi, la qual cosa significa que, de facto, després de set anys, si tot va bé, inicien un altre període de formació com a metge intern resident de quatre o cinc anys, segons l’especialitat. La dificultat no només és l’examen, sinó assolir la màxima nota per poder escollir l’especialitat que marcarà el seu futur professional.