"Soc un periodista que dibuixa". Així s'havia definit Quino alguna vegada, i és cert que és una expressió que s'ajusta completament a l'inabastable treball que va desenvolupar en el camp de l'humor gràfic polític, sobretot a partir de la fi de la seva gran creació, Mafalda, el 1973. Aquestes historietes es van dibuixar des del profund compromís polític d'un autor que va treballar en una situació convulsa a l'Argentina. Si els primers anys de Mafalda van coincidir amb el cop d'estat del 1966, la producció més obertament política de Quino és contemporània del Procés de Reorganització Nacional del general Videla, a partir de 1976. Es tracta d'un període en el qual no només va perfeccionar el seu dibuix, que ja era expressiu de mena, sinó que també va demostrar un gran domini sobre el llenguatge del còmic. Així, omplia les seves pàgines, moltes vegades sense paraules, de tot tipus de recursos narratius i de poderoses metàfores visuals que van consagrar-lo com un innovador en el seu camp i un referent per a les generacions futures.