¿Què se n’ha fet, de bona part de la literatura catalana que publicaven editorials com Aymà i Selecta a la dècada dels 40, durant els anys de persecució més forta contra la llengua catalana? Si no tenim en compte la realitat paral·lela de les llibreries de vell, són títols que s’han esfumat sense deixar pràcticament cap rastre. Quan Adesiara va engegar la col·lecció De Cor a Pensa, ho va fer amb la vocació de recuperar textos totalment o parcialment oblidats d’autors catalans. Fins ara, l’exercici d’arqueologia ha passat per llibres de Josep Pous i Pagès (Revolta, 1905), Jaume Piquet ( La monja enterrada en vida, 1886), Joaquim Miret i Sans ( Sempre han tingut bec les oques, 1905), Santiago Rusiñol (Tots els monòlegs, de principis del segle XX) i Rafael Caria ( Poesia completa, un tresor bell i delicat escrit des de l’Alguer entre 1986 i 1998).