Els legisladors de Gàmbia han votat a favor d'una mesura que pot suposar la revocació de la prohibició de mutilar genitals femenins, fet que fa témer que altres països del continent africà puguin seguir el mateix camí. Dels 47 membres de l'Assemblea Nacional present dilluns passat durant la votació del projecte de llei, 42 es van inclinar a favor de remetre'l per anul·lar la prohibició, cosa que eliminaria les proteccions legals per a milions de nenes, a una comissió governamental perquè faci una consideració final abans de la votació definitiva.

Un altre 8-M massiu. Milers de dones han tornat a sortir als carrers de mig Catalunya i a omplir el centre de Barcelona per plantar cara a l’ofensiva ultradretana que intenta frenar en sec qualsevol avenç del moviment feminista i de la igualtat. “Torna al teu corral, Abascal”, corejaven un grup de dones, que posaven en la seva diana el líder ultra de Vox, un dels altaveus a Espanya de l’onada global ultramuntana. Sense referir-se a cap dels portaveus d’aquests moviments involucionistes, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha afirmat que avui el feminisme és “la força més transformadora, la garantia de la democràcia, dels drets humans, de tenir vides dignes i de la justícia social”. Malgrat l’efecte divendres, a les portes del cap de setmana, 40.000 persones han acudit a la manifestació de la capital catalana, segons les xifres de la Guàrdia Urbana, i s'han igualat les de l’any passat.

“Soc el relleu de la una”. Una noia molt jove, mòbil penjat al coll i rosari blau a la mà, arriba al lloc en què una associació pro vida (antidrets, per a entitats a favor del de les dones) es concentra diàriament davant d’una clínica acreditada per practicar avortaments. I en silenci, la jove comença la lletania, a estones amb els ulls tancats i la mascareta a la barbeta que deixen al descobert el ritme de l’oració. Al seu costat, Guillermo García, que està a punt d’acabar el seu torn, no té cap problema per explicar la motivació que l’ha dut a gastar part de les seves vacances a passar-se una hora “pregant”. Està plantat amb un cartell amb el somriure d’un nadó somrient i amb la llegenda “Mama, ajuda’m a viure. Mami, t’estimo” i també s’acompanya amb un rosari, en aquest cas de color marró, que guarda per esplaiar-se. Assegura que té “molt bones amigues” que “desgraciadament” han hagut d’avortar i per això diu que sap que el pas que les dones que entren al centre mèdic “no ha de ser fàcil ni còmode”, però rebutja categòricament que la seva presència incomodi les pacients abans de travessar la porta de la clínica.

A partir del dilluns, 4 d'octubre, les dones de Lleida tenen el dret garantit d'un avortament instrumental gratuït sense haver de sortir de la demarcació. La intervenció es podrà fer a la clínica MiNova Aliança, un centre concertat que ha rebut l'acreditació per fer les interrupcions entre les setmanes nou i catorze de gestació. Fins ara les 800 lleidatanes que avorten cada any només tenien a l'abast el mètode de la pastilla abortiva, però per a la cirurgia s'havien de desplaçar a Barcelona o Tarragona, perquè a la zona de Lleida tots els metges s'han declarat objectors de consciència i han deixat les dones sense poder accedir a una prestació pública i universal. Salut ha anunciat també que aviat es podran fer interrupcions quirúrgiques a les Terres de l'Ebre.

Per a gairebé la meitat de les autònomes (47%), la conciliació personal i familiar és el problema principal amb què es troben a l'hora d'emprendre pel fet de ser dones. Així es desprèn d'un estudi elaborat per la patronal Pimec, Dona i autoocupació a Espanya, elaborat a través de més de 200 enquestes i presentat aquest dimecres. Segons l'informe, el segon motiu són els problemes de tipus social pel fet de ser dones i empresàries, i el tercer està associat al tipus d'activitat que fan. Només dos de cada deu, en canvi, afirmen que no s'han trobat cap entrebanc com a emprenedores. "Veient els resultats de les enquestes contrasten les moltes dificultats que es troben, envers els zero avantatges", explica el director d’estudis i polítiques sectorials de la patronal, Moisès Bonal.

Amb només dues abstencions, el ple del Senat ha aprovat la proposició de llei per il·legalitzar les esterilitzacions forçoses de les persones amb discapacitat incapacitades judicialment. Les dones són les grans perjudicades d'aquesta pràctica, que suposa una vulneració dels drets reproductius i que només en l'última dècada ha afectat un miler de dones a Espanya. Aquest és el penúltim tràmit que quedava per modificar el segon paràgraf de l'article 156 del Codi Penal, que avalava les esterilitzacions ordenades per tribunals, i ara ja només queda la publicació al BOE perquè entri en vigor.

La violència contra les dones a l'Índia és una altra de les plagues que assolen el país. La mort d'una segona noia dalit –una intocable, l'escalafó més baix del tradicional i classista sistema de castes del país– en quinze dies després de sengles presumptes violacions en grup ha provocat una esclat d'ira i d'indignació, seguit d'enfrontaments entre la policia i manifestants en diferents estats del país. Llocs com la Universitat de Delhi han sigut escenari, aquest dijous, de sorolloses protestes dels estudiants en resposta a una violència masclista de caràcter estructural.