Un dels dos sospitosos en el cas del periodista britànic i l'indigenista brasiler desapareguts a l'Amazònia ha confessat haver-los disparat. També ha explicat on havia enterrat els cossos, cosa que ha permès a la policia recuperar els cadàvers, tot i que encara falta que siguin identificats de manera oficial. "Tenint en compte el que ha confessat l'acusat i el que vam localitzar al lloc assenyalat hi ha grans possibilitats que les restes siguin dels desapareguts", ha afirmat el superintendent de la Policia Federal a l'estat d'Amazones, Eduardo Alexandre Fontes, en roda de premsa a Manaus, la ciutat més gran de l'Amazònia brasilera.

Dos quarts de deu del matí i continua sent negra nit, com cada dia d’hivern al cercle polar àrtic. Acabem de sortir de Sortland, una població 80 quilòmetres més al nord del famós arxipèlag noruec de Lofoten. Ens desviem de la carretera i entrem a una propietat privada que, com la resta de veïns del voltant, no disposa de cap tanca ni frontera que delimiti el terreny. És una casa convencional, dos pisos i planta baixa, feta de fusta com totes les altres i pintada de blanc i blau cel. Res faria sospitar que estem a casa d’una família sami, l’última societat indígena d’Europa, si no fos perquè al costat de casa la Laila hi ha un tancat amb uns 25 rens pasturant tranquil·lament.

Les històries, els mites i les teories (també les científiques) són relats amb prou força per guiar-nos. Mapes. Invitacions a caminar. Acollir relats és també una manera de desfer-nos d’altres relats. Com escollir les històries? ¿D’on treure la força per trencar les inèrcies de relats que han colonitzat la vida amb tanta perspicàcia que ni tan sols veiem que no són més que això, relats fràgils que un dia van tenir un inici i, per tant, també poden tenir un final?