L'escriptor noruec Per Petterson (Oslo, 1952) és un dels grans noms actuals de les lletres escandinaves. Es va consagrar a escala internacional amb Sortir a robar cavalls, una novel·la que va aparèixer l'any 2003 i que Club Editor va publicar el 2016 en català. A través d'aquesta traducció és com va arribar-hi Manel Vidal. El còmic de La Sotana assegura que és "un dels llibres que més plaer m'ha causat llegir". Petterson té la capacitat de captura la bellesa, el pas del temps i la profunditat de l'existència des de la menudesa de les vides humanes.

Per Petterson (Oslo, 1952) és un dels escriptors noruecs que millor captura la bellesa, el pas del temps i la vida humana. Amb Sortir a robar cavalls es va situar el 2003 com una de les veus literàries de referència a Europa. El llibre va arribar en català el 2016 de la mà de Club Editor i la traducció de Carolina Moreno Tena, i ara Libros del Asteroide el publica en castellà amb una nova traducció de Cristina Gómez Baggethun. Petterson és autor també d'Homes en la meva situació (Club Editor / Asteroide, 2020 /2018) i ara acaba d'arribar a les llibreries M'hi nego (Club Editor), una novel·la sobre la fi de l'amistat. Els protagonistes són en Jim i en Tommy, grans amics de la infantesa que creixen durant els anys 60 en una zona obrera de Noruega. El temps i les circumstàncies els acaben distanciant fins que, molts anys més tard, es retroben per casualitat.

Que contenta vaig estar quan vaig saber que l’escriptor noruec Per Petterson passaria per Barcelona! Club Editor n'acaba de publicar la cinquena novel·la traduïda al català, M’hi nego (traducció de Carolina Moreno), i Libros del Asteroide Salir a robar caballos (traducció de Cristina Gómez Baggethun), que ja es trobava en català. Petterson és un gran autor, però la meva alegria es devia, sobretot, a la lectura que vaig fer, fa uns quants anys, de Sortir a robar cavalls (Club Editor, amb traducció de Carolina Moreno). La novel·la em va entusiasmar, l’he recomanat moltes vegades, però poc abans de la visita de l’autor em vaig adonar que no em veia capaç d’explicar bé de què va. Una idea aproximada la tinc, és clar, però no aconseguia recordar com anava la història exactament i, alhora, em semblava que em seguia ressonant a dins. Em vaig sentir una mica absurda: tanta història amb aquest llibre i no era capaç de resumir-lo? Aviat em vaig adonar que potser no podia explicar amb detall la història d’en Trond, un home d’uns setanta anys que abandona Oslo per anar a viure a una cabana aïllada, però sí que recordava el lloc on passava la novel·la, el bosc, les olors, la pluja, el vent. Era molt sensorial. Diuen que la natura és un personatge més a les novel·les de Petterson i, tot i que la frase em sembla que s’ha convertit en un tòpic, suposo que el meu record ho confirma. Amb això també em va tornar el pes del passat i de la memòria, al llibre, i la relació entre un pare i un fill que s’estimen. Tot plegat, una mica borrós, però amb aquests records vaig recuperar també l’experiència de llegir-lo, l’atmosfera que es respirava a la novel·la; vaig recordar com m’havia emocionat, com havia gaudit de l’escriptura de Petterson, aquella sensació d’estar fent un descobriment meravellós. Tot això, vaig pensar, val molt més que retenir un argument. També, que aquest poder evocador, aquesta memòria de lectura, no saben crear-lo tots els escriptors.

Per Petterson viu en una cabana enmig dels boscos noruecs. Des d’allà escriu novel·les tan colpidores i literàriament impecables com Sortir a robar cavalls -un gran èxit internacional que s’ha traduït a 50 llengües- i la recent Homes en la meva situació, publicada per Club Editor i Asteroide, traduïda al català per Carolina Moreno. L’escriptor es torna a posar en la pell d’Arvid Jansen per explicar un any decisiu, el 1990: a la separació de la dona, la Turid, cal sumar-hi la pèrdua de la custòdia de les tres filles i una sensació de deriva creixent. El narrador del llibre es passeja per Oslo i per altres indrets del país coneixent gent i retrobant-se amb amics, sempre amb l’ansietat de no poder recuperar el control de la seva vida. Una vegada més, Petterson aconsegueix “explicar els paquets de follia menuda que som les persones”, paraules que Gabriel Ferrater aplicava a les bones novel·les.