El 2025 es tancarà amb una nova mostra del perill que suposa exercir la professió de periodista. Segons les dades del nou informe de Reporters Sense Fronteres (RSF), aquest any han estat assassinats 67 periodistes (3 dones i 64 homes). Aquestes dades reafirmen que els informadors continuen sent perseguits i amenaçats, la majoria de vegades sota règims autoritaris i governs que vulneren el dret a la informació. El conflicte entre Israel i Palestina ha estat el causant de la mort de 29 periodistes, fet que converteix aquesta regió en la més perillosa per exercir aquesta professió. Per altra banda, el crim organitzat ha posicionat Mèxic com el segon lloc més perillós del món per als periodistes, amb 9 morts. Des de RSF destaquen que el 2025 és l'any més mortífer per als periodistes de Mèxic dels darrers tres.

Tenim filtracions sobre l’amnistia que de seguida comentarem. Però abans no em puc estar de tractar una operació de l’exèrcit d’Ucraïna que té el món bocabadat (i amoïnat per la reacció que tindrà Rússia).

Hem de començar amb Trump perquè, per més que sabem que li agrada ser el centre d'atenció, aquesta matinada ha fet servir un llenguatge inusual fins i tot per a ell. Ha dit que Putin s’ha tornat completament BOIG (així, en majúscules), que "no està content amb el que està fent Putin" després que Moscou llancés aquest cap de setmana l’atac aeri contra Ucraïna més gran de la guerra. "Sempre he tingut una molt bona relació amb Vladímir Putin -ha dit Trump-, però li ha passat alguna cosa. Està matant innecessàriament molta gent, i no només parlo de soldats. S'estan disparant míssils i drons contra ciutats d'Ucraïna sense cap motiu. No estic content amb el que està fent Putin. Està matant molta gent, i no sé què coi li ha passat".

Almenys 13 persones han mort, set de les quals menors d'edat, en un tiroteig a una escola de la ciutat russa d'Ijevsk, situada a la regió d'Udmúrtia, als peus dels Urals, al centre del país, segons ha confirmat el comitè d'investigació rus. Entre les víctimes mortals hi ha guàrdies de seguretat, professors i set menors, segons el comunicat de l'organisme. El succés, que ha acabat amb el suïcidi de l'atacant, també hauria deixat 21 persones ferides, entre les quals 14 menors.

Gazprom, el gegant gasístic rus, ha fet efectiu l'anunci que feia aquest divendres i manté fora de funcionament el gasoducte Nord Stream 1, que porta el gas rus a Alemanya. L'argument que dona és que s'ha detectat una fuga durant les feines de manteniment que s'estaven fent. El gasoducte estava aturat des del 31 d'agost per aquestes feines de manteniment i havia d'entrar en funcionament la matinada vinent. Segons la companyia russa, el subministrament de gas a través d'aquest gasoducte queda suspès "fins que els problemes quedin solucionats".

Europa es prepara per a un hivern amb poc gas. Amb la mirada posada al gasoducte Nord Stream 1—aquest dijous s'hauria de reactivar després de dies aturat per tasques de manteniment—, la Comissió Europea ha preparat un pla de contingència de cara a l'hivern. L'objectiu: reduir-ne el consum i, si cal, preparar-se per si Rússia en talla el subministrament. El problema és que aquest pla no convenç tothom. Poques hores després de l'anunci, Espanya ha mostrat la seva disconformitat amb els plans de Brussel·les. La ministra Teresa Ribera ha dit que Espanya "a diferència d'altres països, no ha viscut per sobre de les seves possibilitats des del punt de vista energètic". A més, ha afirmat que els plans de la Comissió Europea perjudicarien Espanya, França i Portugal i ha assegurat que —a diferència del que contempla el pla de Brussel·les— el govern no aplicarà cap tall de gas ni d'electricitat.

El proper no serà un hivern normal. És el mantra que des de fa setmanes plana sobre la Comissió Europea, que en les últimes setmanes ha vist com Rússia i la gasista Gazprom anava reduint el subministrament de gas al Vell Continent. Malgrat que els diferents estats membres han començat a buscar altres proveïdors, o reforçar els que ja tenien –com és el cas dels Estats Units–, Brussel·les té clar que el gest no és suficient per afrontar els mesos de fred en cas que Rússia tanqui l'aixeta del tot. De fet, la Comissió té marcada en vermell la data del 21 de juliol, quan el gasoducte Nord Stream 1 hauria de tornar a entrar en funcionament després de dies aturat per tasques de manteniment. És per això que l'executiu comunitari ha posat la lupa al nivell de combustible amb què compten els països.

El president rus, Vladímir Putin, no ha trigat gaire a intimidar amb la carta de les armes nuclears i el quart dia de la guerra a Ucraïna, el diumenge 27 de febrer, ja va ordenar activar-les "en mode especial de combat" per les declaracions "agressives" de dirigents de països de l'OTAN i les "mesures il·legítimes" que ha pres Occident contra el seu país. I aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, hi ha insistit: "Si acabés esclatant una Tercera Guerra Mundial, implicaria l'ús d'armament nuclear i això seria destructiu". És clar que hi ha armes de destrucció massiva per acabar unes quantes vegades amb la civilització; ara bé, quina és concretament la força nuclear (i de dissuasió) de Rússia? "És una potència enorme i, juntament amb els Estats Units, la que té més capacitat de destrucció", respon Xavier Bohigues, doctor en física i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau en l'àmbit de l'armament nuclear i indústria militar.

Les enquestes avisen Putin que no té assegurada la majoria absoluta a la Duma que sortirà de les eleccions legislatives previstes per d’aquí tres mesos, el 19 de setembre. I tot i que –com en temps soviètics– el president rus disposa dels recursos administratius necessaris perquè de l’escrutini emergeixin els percentatges desitjats, no sembla que el líder del Kremlin vulgui arriscar-se a una excessiva manipulació. Al frau sense contemplacions. I no pas per falta de ganes, sinó perquè fins i tot els dirigents dels sistemes il·liberals necessiten una certa capa de vernís democràtic per legitimar-se.