Amb el rècord de reproduccions a Spotify que va aconseguir Lux, l'últim disc de Rosalía, seria plausible imaginar que alguna de les persones que han assistit aquest dimarts a la presentació de l'oferta cultural de Barcelona al Círculo de Bellas Artes de Madrid hagi escoltat alguns dels seus nous temes anant cap a la trobada organitzada per Turisme de Barcelona. "Teniu el Cor de Cambra del Palau de la Música sonant cada dia a l'àlbum", ha reivindicat Joan Oller, director general del Palau de la Música. "Es va enregistrar a L'Auditori", ha afegit Víctor Medem, el seu homòleg a l'equipament musical barceloní. S'hi ha sumat el director del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo: "Rosalía no ha cantat al Liceu, però faig una crida que vingui a cantar quan vulgui. No quedaré ara malament respecte de la resta", ha bromejat.

"És el lloc on s’ha d’estar, el que passa aquí importa al món", assegurava el director general del Palau de la Música, Joan Oller, des del fastuós edifici de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, a tocar del riu. L’auditori, que sembla un gegantí vaixell ancorat a l'Elba, es considera una de les millors sales de concert d’Europa. Aquest divendres, l’emblemàtica sala oferia un concert amb entrades exhaurides: a la sala gran, amb un públic de 2.100 persones, tocava l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i a la sala petita Tarta Relena, Premi Nacional de Cultura 2025. Poc abans dels concerts, més d’un centenar d’alemanys es van llançar a ballar sardanes amb la cobla de Sant Jordi a la plaça interior de l’Elbphilharmonie. Era tan sols una petita part d’una setmana en què l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música i l’Institut Ramon Llull han exhibit en diferents ciutats alemanyes una cartografia sonora de Catalunya.

Profetessa a la seva terra, tot i que menys habitualment del que voldríem, Alba Ventura ha tornat a Barcelona. I ho ha fet amb una de les obres emblemàtiques de la literatura concertística per a piano: el cinquè –i darrer– concert per a piano de Beethoven, en mi bemoll major, conegut amb el sobrenom d’Emperador. 

Els inicis de curs sempre tenen coses molt excitants: des de promeses com les d’anar al gimnàs fins al col·leccionisme de fascicles de quiosc, passant per l’estrena de l’estoig ple de llapis de colors per anar a l’escola. Qui més qui menys, tothom experimenta vivències positives, amb ànims i amb bones i renovades intencions.

La setmana passada vam fer-nos ressò de la bona notícia. El conseller de Cultura de Vox de Borriana va trepitjar la biblioteca municipal! D’acord, va ser per intentar endur-se’n diverses revistes molt perilloses, com la Cavall Fort, l’Enderrock o la Sàpiens, però el gest és el que compta i potser s’hi aficiona. Ara en tenim una altra, de bona notícia, també protagonitzada per la coalició voxpepera, també en terres dels meus avis. L’alcaldessa de Torrent (Horta) va llegir el nom d’un auditori. I no només això, que seria poca cosa, culturalment parlant. En haver copsat perfectament a qui es referia, va redactar (o va fer redactar) un text. Escriure, el que sigui, és una porta a la saviesa. Estic desitjant que Vox i el PP ens governin ben aviat, amb mà de ferro.

El Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música Catalana i L'Auditori s'han unit en una iniciativa insòlita per portar públic jove a les seves sales. Els sis equipaments nacionals han presentat aquest dilluns Vibe35, un programa per a espectadors d'entre 18 i 35 anys que els permetrà comprar entrades a menys de 20 euros. L'entrada els donarà accés a una de les funcions de l'equipament i a un aftershow per després de l'espectacle.

Durant sis anys, Kazushi Ono ha estat el director musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. El mestre nipó ha ofert vetllades molt interessants, al costat d’altres de poc rellevants i que han palesat el permanent camí erràtic de la nostra primera orquestra.

Fa dos anys que Kazushi Ono té clar com vol acomiadar-se de la titularitat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC): amb la Simfonia número 2, Resurrecció, de Gustav Mahler. "Després de tot el que hem passat, aquesta peça té un doble significat. Parla de tenir fe en la humanitat i poder ressuscitar, però alhora llança el missatge de rebuig a la violència i de reivindicar la dignitat humana. No és una simfonia més", afirma Ono, que va començar al capdavant de l'OBC el 2015 i marxarà amb tres concerts aquest dimecres, dijous i divendres a L'Auditori. El concert serà la cloenda de la temporada de l'OBC i comptarà amb la soprano Lydia Teuscher, la mezzosoprano Mihoko Fujimura i l'Orfeó Català.

L'Auditori de Barcelona, en coproducció amb el Festival Grec, estrena aquest dissabte No puc arrencar-me el cap, un espectacle de l'actriu i professional escènica Alba Pujol que reflexiona sobre el descans compartit. "Tenia la necessitat de parlar del descans com una cosa que no depèn d'un mateix, sinó també de la societat que ens envolta", ha explicat Pujol en declaracions a l'ACN. El muntatge compta amb la soprano Maria Dolors Aldea i la participació d'una vintena de puntaires de Sant Andreu i Poblenou. "Per mi era molt important que dins de l'espectacle hi hagués un col·lectiu que no fos pròpiament escènic", ha justificat. Tot plegat s'emmarca dins del cicle Escenes, que enguany porta per títol Dones i Creació.

Nova cita per als amants de la música clàssica. De l'1 al 15 de juliol se celebrarà el primer Festival Mozart Nits d'Estiu, una de les grans novetats d'aquesta temporada de la programació de L’Auditori. Serà una ocasió única per explorar, de la mà de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'obra del compositor de Salzburg i els seus contemporanis en dos espais clau de la vida musical barcelonina: L'Auditori i el Palau de la Música Catalana.

Ara com ara, poder fer un concert és gairebé un acte de justícia. “Crec que vam tenir el rècord mundial d’ajornaments de tota l’escena musical catalana, va ser un desastre total”, explicava fa unes setmanes Lluís Gavaldà recordant l’allau de cancel·lacions provocades per la pandèmia. Sense disc nou des que van publicar Som (2018), Els Pets havien preparat una gira especial titulada 20/20 per fer un repàs antològic a un repertori de més de 30 anys: una vintena de cançons interpretades en ordre cronològic invers. Van tocar al Festival de Pedralbes l’agost de l’any passat, “i un parell de concerts més”. I prou. Ara hi tornen, esperant que la primavera vacunada permeti fer tot el que no va poder ser; de moment, esclar, amb el públic emmascarat i assegut, i aforament al 50% com el d’aquest dimarts a L’Auditori, en el concert de Sant Jordi de l’ARA, un dels actes de celebració del desè aniversari del diari. "Llegir, estimar, ballar i cantar per la vida", va dir la directora de l’ARA, Esther Vera, just abans del concert i mirant de transmetre "la font d’alegria immensa" que representa poder trobar-nos amb música en directe "en aquest any tan sinistre".

Després de l'exitosa edició de la Biennal de Quartets, L'Auditori ha obert oficialment temporada amb una Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya que havia d'oferir la Simfonia Turangalila de Messiaen. Els efectius instrumentals que exigeix la monumental pàgina del compositor francès semblen incompatibles amb les distàncies imposades per la pandèmia, cosa que va obligar a un canvi de programació. Llàstima.