La màscara d'or de Tutankamon, el seu tron i els cinc mil objectes funeraris que el petit faraó es va endur a la tomba fa 3.500 anys per fi s'exposen conjuntament a la seva nova llar. El Gran Museu Egipci obre les portes aquest dissabte a l'altiplà de Guiza, a vint quilòmetres del Caire, amb les monumentals piràmides de Kheops i Micerí retallades dos quilòmetres a l'horitzó. Es tracta d'un projecte faraònic des de tots els punts de vista: ocupa 48 hectàrees (el doble del Louvre), ha costat mil milions d'euros (aportats majoritàriament pel Japó) i exhibirà entre 50.000 i 100.000 peces arqueològiques de l'Antic Egipte. És el museu més important del món dedicat a una única civilització.

Fa uns 4.500 anys, els antics egipcis van construir les piràmides de Gizeh a la banda occidental de la vall del Nil. La Gran Piràmide, que es va alçar per commemorar el regnat del faraó Kheops, el segon rei de la quarta dinastia, ocupa una superfície de 5,26 hectàrees i té una alçada de 146,3 metres. Durant molts anys els investigadors s'han preguntat com s'ho van fer els arquitectes de l'Antic Egipte per transportar 2,3 milions de blocs de roca calcària i granit, amb un pes cadascun de 2 tones, des de la riba del Nil fins a la zona de Gizeh, on havien de construir les piràmides.

El 1950 hi havia 2.500 milions de persones al planeta. A finals d’aquest segle, l’ONU estima una població global d’11.200 milions. L’esperança de vida (la mitjana de la quantitat d’anys que viu una determinada població en un període de temps concret) ha anat augmentant en les últimes dècades. Els europeus, per exemple, viuen dos anys més de mitjana cada dècada que ha passat des del 1960 segons dades de l’Eurostat. “Hi ha patrons molt diversos entre diferents països i regions, però l’increment generalitzat de l’esperança de vida suposa un èxit sense precedents”, assegura l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós. L’increment de l’esperança de vida i, en alguns països, la baixa taxa de natalitat, han portat a un creixement accelerat del percentatge de persones grans, que té com a conseqüència l’envelliment de la població.

Després de dos mesos sense poder fer excavacions per culpa de la pandèmia, Egipte ha presentat el seu primer gran descobriment després de l'aturada: 56 sarcòfags de fusta en perfectes condicions i amb les mòmies intactes. Les restes, trobades a la necròpolis de Sakkara, tindrien 2.600 anys.