Les primeres evidències de momificació es remunten a fa més de 10.000 anys i s'han localitzat en les societats caçadores-recol·lectores preneolítques del sud-est asiàtic, segons una nova investigació de la Universitat Nacional d'Austràlia. En l'època, la cultura funerària manava que els cossos es col·loquessin en posicions hiperflexionades i, abans de l'enterrament, fossin sotmesos a un llarg procés d'assecat amb fum sobre foc "a intensitats relativament baixes". Els arqueòlegs asseguren que "representen els casos més antics coneguts d'aquest tipus de momificació artificial al món".

Egipte ha confirmat que la tomba que es va localitzar el 2022 a l'oest de la necròpolis de Tebes (Luxor) és la de Tutmosis II, el quart faraó de la dinastia XVIII, que va regnar des del 1490 aC fins al 1475 aC, i que es va casar amb la seva germanastra, la reina Hatxepsut. És el primer descobriment d'una tomba reial egípcia des que Howard Carter va mostrar al món, el 1922, el sepulcre de Tutankamon. Es creu que Tutmosis II tenia una constitució força dèbil i va morir quan tenia al voltant de trenta anys. Després, Hatxepsut va regnar temporalment en lloc del seu fillastre, Tutmosis III, i es va convertir en la primera faraona de la història.

La vasta necròpolis faraònica de Saqqara, a uns 30 quilòmetres del Caire, és des de fa anys un lloc amb una activitat frenètica, sobretot al seu laberíntic subsol. Últimament, diferents missions arqueològiques hi han anunciat importants troballes. La darrera respon a un enigma que ha fascinat milions d'apassionats per l'egiptologia durant dècades: com s'ho van fer fa més de 3.000 anys per preservar els cossos i com els embalsamadors van arribar a adquirir els coneixements químics per evitar la putrefacció dels cadàvers.

Quan van momificar Nesperennub, que era un sacerdot del temple de Karnak, els embalsamadors van col·locar-li un senzill bol d'argila damunt del cap. Gràcies a les noves tecnologies, encara s’hi poden observar les empremtes del terrissaire. "És un bol senzill i poc treballat, no se n’ha trobat cap de similar en cap altra mòmia. De moment no tenim cap explicació concloent, si era una cosa simbòlica o protectora, potser d'aquí vint anys, amb l’avenç de les noves tecnologies, un altre arqueòleg m’ho podrà dir", diu Marie Vandenbeusch, comissària al departament de l’Antic Egipte i el Sudan del British Musuem. Nesperennub és una de les sis mòmies que s’exhibeixen a l’exposició Mòmies d’Egipte: redescobrint sis vides, que es pot veure al CaixaForum fins al 26 de març i que és la setena col·laboració entre el British i la Fundació La Caixa.

La tecnologia permet autèntiques filigranes com desembolicar una mòmia sense tocar-la. És el que els científics egipcis han fet amb la mòmia del faraó Amenhotep I, que va governar a entre el 1525 i el 1504 aC. Han utilitzat la tomografia computada tridimensional per desembolicar digitalment la mòmia i estudiar-ne el contingut, segons publiquen a la revista Frontiers in Medicine.  Es considera la primera mòmia coneguda del Nou Imperi egipci amb els braços encreuats damunt del pit. 

Segons la tradició, els cossos d'adults sempre s'incineraven a Pompeia, la ciutat destruïda per l'erupció del Vesubi l'any 79 aC. Per això, la troballa d'un grup d'investigadors de la Universitat de València ha desconcertat els arqueòlegs. En una excavació han descobert una tomba magníficament conservada i amb el cos parcialment momificat d'un home, Marcus Venerius Secundio. Segons informa l'agència Efe, la troballa s'ha dut a terme durant el projecte que investiga l'arqueologia de la mort a la necròpolis de Porta Sarno.

Una antiga mòmia egípcia que es creia que contenia les restes d'un sacerdot és en realitat el cos embalsamat d'una dona en el tercer trimestre d'embaràs, han anunciat aquest divendres científics polonesos. Marzena Ozarek-Szilke, antropòloga del Projecte Mòmia de Varsòvia, estava examinant una tomografia computada feta el 2015 a una mòmia al Museu Nacional de la capital polonesa quan es va fixar en una cosa peculiar. "Quan vaig mirar la pelvis menor de la mòmia em va interessar el que hi havia a dins... Vaig pensar que hi veia un peu petit", ha explicat Ozarek-Szilke. Va demanar al seu marit, un arqueòleg que també treballava en el projecte, que hi donés una ullada. "Va mirar la imatge i, com a pare de tres fills, va dir: «Bé, això és un peu». En aquell moment, tota la imatge va començar a prendre sentit", diu Ozarek-Szilke a Reuters.

La mare de totes les desfilades s’ha fet aquest dissabte pels carrers del Caire. Hi ha poques coses comparables a un seguici de 22 mòmies faraòniques, i encara menys quan es tracta de les restes d’il·lustres mandataris com Ramsès II i la reina Hatxepsut; per això mateix el govern egipci no ha volgut pecar de modèstia i ha batejat l'esdeveniment amb el nom de La desfilada daurada dels faraons, una idea del ministre d’Antiguitats egipci, Khaled el-Anani. A més a més, tothom que ha volgut ha pogut seguir la retransmissió especial amb actuacions musicals i càpsules documentals a través dels prop de 300 canals de televisió d’arreu del món, a més de YouTube. “El món ens mirarà”, havia pronosticat l’arqueòleg Zahi Hawass, exministre d’Antiguitats. També mirava atentament el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi.

Després de dos mesos sense poder fer excavacions per culpa de la pandèmia, Egipte ha presentat el seu primer gran descobriment després de l'aturada: 56 sarcòfags de fusta en perfectes condicions i amb les mòmies intactes. Les restes, trobades a la necròpolis de Sakkara, tindrien 2.600 anys.