A tocar del port de la capital estoniana, al barri de Kalamaja, una construcció megalòmana que recorda un búnquer ara plena de grafitis, és un dels punts de trobada més populars dels adolescents i joves per veure la posta de sol. Al capvespre s'hi sent parlar estonià, però també molt de rus, ja que un 25% dels 1,3 milions d'habitants del país pertanyen a la minoria de parla russa. Les tensions entre Rússia i Estònia, dos països amb una relació convulsa pel record recent de l'ocupació soviètica, s'han tensat encara més arran de la guerra a Ucraïna. El govern estonià ha estat un dels més insistents en la demanda de restringir els visats per als turistes russos a la UE. Amb l'inici del curs, les restriccions s'han estès també als estudiants universitaris.

Des de l'inici de la invasió russa contra Ucraïna, Polònia ha obert les portes a milers d’ucraïnesos. El govern de l'ultraconservador Andrzej Duda en presumia. Però, al mateix temps, ha estat construint un mur a la frontera amb Bielorússia per barrar el pas a altres refugiats, en aquest cas persones que s'escapen de països també en conflicte com l'Afganistan, Síria i l'Iraq. L'executiu polonès ni tan sols s’ha molestat en amagar la seva diferent manera d’actuar davant dues crisis humanitàries i el mateix Duda –que ja havia exhibit la seva mà dura contra la immigració– ha titllat de “traïdors” i “estúpids” els voluntaris que han estat ajudant els refugiats a la frontera amb el país d'Aleksandr Lukaixenko.

Uns tres mil migrants, la majoria refugiats del Pròxim Orient, estan atrapats a la frontera entre Bielorússia, que els ha acompanyat fins allà, i Polònia, que els ha barrat el pas a cop d'antiavalots i gasos lacrimògens. Les famílies estan suportant temperatures sota zero i no s'hi permet l'accés als actors humanitaris. Després de la ratlla entre Turquia i Grècia o les tanques de Ceuta, aquest és l'últim escenari de crisi a la UE.

Londres ha respost abans que la Unió Europea a la provocació de Bielorússia. El ministeri de Transports del Regne Unit, a través del seu responsable, Grant Shapps, ha sol·licitat aquest dilluns a la tarda, en una piulada, que les companyies "evitin l’espai aeri bielorús per tal de protegir els passatgers". Al mateix temps, Shapps ha anunciat que ha suspès "el permís d'operacions de Belavia", la companyia de bandera de Bielorússia. Aquest fet implica no només la impossibilitat d'aterrar o enlairar-se des de cap aeroport del Regne Unit, sinó també de creuar el seu espai aeri. Companyies de Suècia i Lituània també han suspès els vols sobre l'espai aeri bielorús.