La Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria de dret constitucional, ha publicat aquest dilluns un informe en què renya Espanya pel model d'elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara mateix, considera que està exposat a una politització externa —pel pes que hi tenen les Corts espanyoles— i interna —pel paper que hi tenen les associacions judicials— que posa en risc la independència judicial.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

Les negociacions estan molt encallades, però la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, mou fitxa per intentar desbloquejar l'elecció del relleu de Manuel Marchena a la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem, la penal. El president del tribunal de l'1-O va deixar el càrrec quan va acabar el seu mandat, el desembre passat, i des de llavors el president en funcions de la sala penal del Suprem és Andrés Martínez Arrieta, l'integrant més veterà, que es jubila d'aquí dos anys. Ell és l'aspirant preferit del bloc conservador i la seva rival és Ana Ferrer, la candidata que impulsa el grup progressista que discrepa de la gran majoria dels seus companys amb relació a l'aplicació de l'amnistia.

A la vista d'aquest dimarts sobre el recurs de Laura Borràs contra la sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, presidia el tribunal Andrés Martínez Arrieta. Ho feia com a president de la sala segona del Tribunal Suprem en funcions, és a dir, el relleu provisional de Manuel Marchena mentre el Consell General del Poder Judicial no es posi d'acord per a la designació definitiva. Els nomenaments als principals càrrecs de la cúpula judicial, així com l'informe sobre la reforma del sistema d'elecció dels vocals de l'òrgan de govern dels jutges aprovat aquest dimecres –amb dues propostes diferents sense consens–, posa de manifest la divisió entre conservadors i progressistes. Quan cal abordar qüestions amb una alta incidència política, la politització del CGPJ queda en evidència, per molt que el PSOE i el PP presumissin quan van acordar la renovació que es feien passos cap a la seva independència.

Isabel Perelló tornava dels Estats Units quan es va assabentar que el ple de l’òrgan de govern dels jutges l’escolliria com la primera presidenta del Consell General del Poder Judicial. 48 hores després, aquest dijous pronunciava un discurs que havia enllestit a les quatre de la matinada i que, sense cites directes, ha fet sobrevolar l’amnistia en l’acte d’obertura de l’any judicial. "Cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats sobre com han d’interpretar i aplicar l’ordenament jurídic", ha deixat anar Perelló, en presència de Felip VI i del ministre de Justícia, Félix Bolaños. Un tancament de files en tota regla amb els jutges davant l’enfrontament que es viu amb el govern espanyol –i les forces independentistes– per la no aplicació de la llei d’oblit judicial en alguns casos com el de l’expresident Carles Puigdemont. L’altra gran pota de la seva intervenció ha sigut la reivindicació femenina davant la "immerescuda invisibilitat a la qual s’han vist sotmeses les dones en els diferents àmbits de la vida professional i social".

La magistrada del Tribunal Suprem Isabel Perelló Doménech (Sabadell, 1958) prendrà possessió aquest dimecres com a presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem. És la primera dona a ser-ho. Perelló parla català, castellà, portuguès i anglès i va començar la seva activitat jurisdiccional a Maó (Menorca), a l'Audiència de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va viure molts anys a Galícia i va estudiar a la Universitat de Santiago. Va servir a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i a l'Audiència Nacional (1993-1994) i també va ser lletrada al Tribunal Constitucional (1994-2003). Al Suprem hi va entrar el 2009. Fonts jurídiques que l'han tractat destaquen la seva "solvència jurídica" i la defineixen com a "sensata". L'any 1984 va ingressar a la carrera judicial en la quarta posició de la seva promoció. En el seu pas pel Suprem ha coincidit amb l'actual ministra de Defensa, la jutge Margarita Robles, amb qui comparteix amistat.

Qui serà el nou president o presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)? Aquest dilluns a la tarda els 20 vocals de l'òrgan de govern dels jutges s'han reunit per reprendre formalment les negociacions, tot i que des del 5 d'agost, el dia que es va constatar per tercera vegada la impossibilitat d'assolir un acord, les línies de comunicació s'han mantingut obertes. S'ha avançat en aquestes setmanes? Fonts implicades en les converses ja advertien que poc. El resultat és que els vocals no han aconseguit posar-se d'acord amb una persona i tornaran a trobar-se aquest dimarts. En la reunió d'aquest dilluns han pactat obrir la llista de candidatures i que es puguin plantejar nous noms.

Dos interrogants de la columna de fa un parell de dies ja han obtingut resposta: sí, la llei d'amnistia s'ha començat a aplicar, val a dir que sense dilació. I sí, s'ha renovat el Consell General del Poder Judicial amb una demora de cinc anys, un fet insòlit que posa (segueix posant) en entredit l'estat de dret a Espanya. Ara bé, en democràcia sempre és millor un acord mediocre que cap acord, i, ni que sigui tan sols per això, s'ha de celebrar. Més ben dit: només per això, perquè l'acord arriba tard i malament.

La decisió de Pedro Sánchez de quedar-se a la Moncloa iniciarà una sèrie de reformes que no ha anunciat però que els socis d'investidura ja li han plantejat. Sumar, Podem i les formacions sobiranistes defensen una reforma legal per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sense el PP i que deixi d'haver-hi una majoria conservadora a l'òrgan de govern dels jutges. En una entrevista a TVE aquest dilluns al vespre, el president espanyol s'obria a "explorar" solucions si Alberto Núñez Feijóo manté el bloqueig. Aquest dimarts, a la SER, hi ha afegit: "La responsabilitat del govern és renovar el poder judicial, i ho portarem a terme".

L'Escola Judicial, ubicada a Barcelona, es dirigirà parcialment des de Madrid, com a mínim durant un temps. La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha escollit aquest dijous com a nova directora substituta María Jesús Millán, actual directora de formació continuada de l'Escola Judicial, que es disputava la plaça amb la cap d'estudis, Clara Carulla. Sobre la taula hi havia la necessitat de suplir la vacant que ha deixat Jorge Jiménez, director en funcions fins la setmana passada. Va presentar la dimissió perquè havia superat els cinc anys en el càrrec que marca el reglament.

"Cal renovar el Consell General del Poder Judicial. He proposat una idea, he intentat ajudar i, si no s'aconsegueix, crec que no hi pinto res", assegurava a finals de febrer el president interí de l'òrgan de govern dels jutges, Vicente Guilarte, durant un esmorzar informatiu a Madrid. Es rumorejava que podria concretar la seva dimissió, però no va ser així, a l'espera de si la negociació entre el PSOE i el PP amb mediació de Brussel·les podia donar fruits i acabar amb més de cinc anys de bloqueig. Dimecres passat havia de celebrar-se una quarta reunió entre el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el vicesecretari institucional dels conservadors, Esteban González Pons, amb presència del comissari europeu Didier Reynders, a la capital espanyola, però el PP va avortar la trobada. La Comissió Europea deixava clar que no s'havia suspès per motius d'agenda del polític belga, que ara ha deixat el càrrec per aspirar a la secretaria general del Consell d'Europa i, per tant, abandona la tasca de mediació.

El rei Felip de Borbó va venir a Barcelona a presidir l’acte de lliurament de diplomes als nous jutges i m’ha cridat l’atenció que la majoria de comentaris –tant aquí com a Madrid– han girat al voltant de la seva figura, per raons previsiblement oposades. Els mitjans s’han aferrat a un desplegament marca de la casa: inexpressiu, poc empàtic, ple de tòpics sense cap sorpresa: “Sense justícia independent no hi hauria veritablement el concepte de comunitat democràtica”, “Tots hem de preservar i respectar la independència de la justícia”, “Els jutges han de ser independents, inamovibles, sotmesos a l’imperi de la llei”. I no segueixo per no avorrir-vos, un compendi de retòrica institucional. Naturalment, segons el lloc des del qual es llegia, la interpretació variava: a Madrid predominaven els elogis, atribuint-li una defensa incondicional de la justícia, i aquí s’insistia a posar en dubte una retòrica de suport sense fissures al poder judicial, en un moment que n’hi ha moltes d’obertes. Tot previsible.

És objectivament desagradable que els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa cinc anys que ocupen de forma irregular uns càrrecs amb el mandat caducat, es permetin renyar les veus que els critiquen, però això és exactament el que hem tornat a veure aquest dilluns. Reunits en sessió extraordinària, els vint vocals del CGPJ es van posar d'acord per emetre una declaració institucional que, com que havia de ser aprovada per unanimitat, sostenen que va ser “de mínims”. Fa feredat imaginar què deuen entendre aquesta gent per un text pujat de to.

Les crítiques adreçades des d’instàncies polítiques a l’actuació d’alguns jutges i magistrats en alguns casos que desprenen un aroma pestilent de lawfare, i sobretot la intenció manifestada per ERC i Junts de citar-ne alguns a comparèixer en les comissions d’investigació dels atemptats del 17-A, l’operació Catalunya o de Pegasus, ha donat lloc a una fronda de togues i punyetes de jutges, però també de fiscals, que no es veia des de... les insòlites protestes corporatives contra la futura llei d’amnistia. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’ha afanyat a adoptar un acord unànime instant el Congrés i el Senat a abstenir-se de citar-los, avançant que la permanent d’aquest òrgan –més caducat que un iogurt de l’any passat– denegarà l’autorització a comparèixer. També hi està en contra la dreta política de PP i Vox i el PSOE, com s’ha encarregat de deixar clar el triministre Félix Bolaños.  

El malestar que van generar les crítiques de Míriam Nogueras als jutges des de la tribuna del Congrés va ajornar la trobada entre el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, i les paraules de la portaveu de Junts han tornat a ser objecte de la reunió que finalment s'ha fet aquest dijous a la tarda. Marín Castán ha demanat a Bolaños que "posi tots els mitjans al seu abast" per acabar amb els atacs al poder judicial. El titular de Justícia ha manifestat "la necessitat de garantir el respecte i la independència de jutges i magistrats" i ha agraït que Bolaños hagi fet públicament manifestacions en defensa de la judicatura durant els últims dies.

1. Justícia política. Per voluntat del PP, el Consell General del Poder Judicial ha complert cinc anys de provisionalitat. Des del 2018 els mandats estan caducats i, per tant, l’organisme està en situació manifesta de manca de legitimitat. Per què no es renova? Perquè el PP no vol. I per què no vol? Perquè fa deu anys, quan es va constituir l’actual consell, el PP governava –amb Mariano Rajoy com a president– i disposava d’una majoria parlamentària que li va permetre configurar el CGPJ a la seva imatge i semblança. Les relacions de força han canviat, les normes per a la renovació del CGPJ són les mateixes; la diferència és que el PP no està en condicions de configurar una nova majoria pròxima a les seves posicions com l’actual. En conseqüència, el partit que acusa el govern actual de posar en joc el règim democràtic, de cop d’estat i de mil atrocitats es nega sistemàticament a complir la llei, en benefici propi. I després de cinc anys de resistència ara demana canviar el reglament com a condició per posar en marxa la renovació del CGPJ. Dit d’una altra manera, especula amb la tendència conservadora de la justícia per conservar la posició dominant en els seus òrgans.

Entre els diversos espectacles insòlits que ofereix la democràcia espanyola, destaca de manera singular el de l'obstrucció del normal funcionament de la justícia per part del principal partit del sistema polític. El bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és una anomalia greu, i la nul·la predisposició del PP a desbloquejar-lo la fa més greu encara. Aquest dilluns va fer cinc anys que els magistrats de l'òrgan de govern dels jutges tenen el mandat caducat, i per celebrar l'efemèride el portaveu nacional del PP, Borja Sémper, va avisar que el seu partit només accedirà a renovar els vocals del CGPJ si aquesta renovació es fa d'acord amb les normes que ells indiquin. En concret, el PP exigeix com a rescat que es modifiqui la llei per la qual s'aplica la fórmula que permet la renovació dels vocals; justament feia només uns dies que, al ple del Parlament Europeu sobre l'estat de dret a Espanya (que va acabar sent una rèplica gens millorada de les bregues al Congrés dels Diputats), el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, va reclamar que es desbloquegés urgentment el CGPJ sense cap modificació prèvia de la llei. El propòsit del PP seria donar encara més poder als jutges (als “seus” jutges, s'entén).

José María Macías (Barcelona, 1964), magistrat en excedència i advocat del bufet Cuatrecasas, va ser director general d’assumptes contenciosos de la Generalitat entre el 2002 i el 2003. Ara porta la veu cantant del bloc conservador del Consell General del Poder Judicial i que té Pedro Sánchez en la diana.

Reconec que encara estic sota l’impacte de les imatges de jutges i magistrats manifestant-se, punyetes incloses, davant les seus de jutjats i tribunals de diferents capitals espanyoles, contra l’amnistia (o potser contra una proposició de llei presentada al Congrés de Diputats que a penes havien pogut examinar). Abans d’això ja va ser prou delirant veure com l’òrgan de govern del poder judicial, un Consell General del Poder Judicial caducat fa cinc anys, i per això mateix de dubtosa legitimitat, es pronunciava preventivament sobre un text que encara no havia vist i que, un cop va veure la llum, va suposar que s’encarregués un informe sobre la qüestió, que no és preceptiu ni encara menys vinculant, perquè es tracta d’una proposició de llei d’un grup parlamentari i no d’un projecte de llei del govern, ja que aquest està en funcions i no té capacitat legislativa. Una pèrdua de temps i de diners.

La dreta del Consell General del Poder Judicial s'ha imposat per aprovar una declaració institucional –sense efectes jurídics– contra l'amnistia. Els vuit vocals que van proposar un ple extraordinari perquè l'òrgan de govern dels jutges es pronunciés contra "l'abolició de l'estat de dret" que, al seu entendre, suposa la llei que negocia el PSOE amb l'independentisme, han sumat el vocal Wenceslao Olea als seus postulats i han pogut impulsar amb àmplia majoria un text contra l'amnistia del Procés. Els cinc vocals progressistes que han acudit al ple hi han votat en contra –Álvaro Cuesta, que havia demanat no celebrar la sessió, no hi ha assistit–, mentre que el president substitut, Vicente Guilarte, s'ha abstingut perquè és contrari a l'amnistia, però era partidari d'ajornar el pronunciament fins que s'hagués aprovat la llei a les Corts espanyoles.