A simple vista el Pla d'Almatà és un descampat immens i desolador. Són 27 hectàrees envoltades per restes d'una muralla i de 27 torres molt deteriorades. Des de la carretera només són visibles el Sant Crist de Balaguer, un parc de bombers i un institut. Si s'hi passeja apareixen algunes pistes de l'altra vida de l'altiplà que domina la ciutat de Balaguer: les restes de quatre cases del segle X, quan la capital de la Noguera era la Madina Balagí, i hi havia mesquites, banys, mercats, cases i carrers que seguien un ordenat i planificat entramat, i un alcàsser. Pràcticament tot està soterrat, tan sols s'ha excavat un 2% del jaciment, però, a banda d'amagar restes del passat andalusí, l'altiplà, com que pràcticament no s'hi ha urbanitzat, és una autèntica font de coneixement. Fa quaranta anys que s'hi excava, però un dels problemes és que ni tan sols és reconeixible com a jaciment i no està protegit.

El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM), format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha trobat diferents ceràmiques romanes, algunes d’origen nord-africà, a la cova de l’Home Mort (Soriguera). Les peces són dels segles I aC i V dC, i confirmen que el Pallars Sobirà va acollir ocupacions humanes durant l’Imperi Romà. "Aquesta troballa consolida les dades dels últims anys, que indiquen que les valls del Pallars Sobirà no van quedar al marge de les dinàmiques històriques en època romana, com s’havia apuntat en diverses ocasions", destaca Ermengol Gassiot, director del GAAM del departament de prehistòria de la UAB.

La Cova des Pas, a Ferreries (Menorca), és com una gran finestra al passat. Hi ha una seixantena de restes humanes en unes condicions de conservació excepcionals. A la terra sorrenca d'aquesta cova s'hi amaguen restes de fibres, vegetals i, sobretot, elements biològics humans. Des de músculs, tendons, lligaments i cartílags fins a òrgans i teixits interns. Tot plegat la converteix en una gran font de coneixement sobre com vivien, quines malalties patien o què menjaven els nostres ancestres.

És impossible entendre la història d’Empúries sense tenir el seu port o, més ben dit encara, els seus ports, perquè al llarg dels anys la ciutat grecoromana va tenir diversos espais portuaris que s'adaptaven a les necessitats del moment. Des del 2018 –les excavacions continuaran fins al 2025– s'han fet diferents campanyes d'excavació per saber com va evolucionar la zona i, la darrera, que encara no ha acabat, ha confirmat que a tocar del port hi va haver un santuari dedicat a la deessa de l'agricultura i de la fertilitat, Demèter.

Els blemis, un poble seminòmada provinent de Núbia, són uns grans desconeguts. Hi ha algunes referències en documents escrits d'aquest poble que va estar intentant durant anys assentar-se i conquerir el sud d'Egipte, però se n'han trobat poques traces arqueològiques. Per això, el ritual descobert al jaciment de Berenice, a la costa del mar Roig, un lloc que actualment es coneix amb el nom de Medinet-el Haras, és, ara per ara, tot un enigma.

"Mínimes afectacions possibles". Aquesta és l'expressió que ha escollit el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic per justificar l'afectació de diverses restes romanes del jaciment del Mujal-Roser a Calella (Maresme), on la cadena Aldi està construint un supermercat de superfície mitjana amb la possibilitat que hi vagin habitatges a sobre. Tres paraules que la Generalitat pronuncia habitualment en aquest tipus d'intervencions arqueològiques i que la Plataforma de Dignificació de la Vil·la Romana va denunciar l'any passat al jutjat número 6 d'Arenys de Mar com a destrucció patrimonial d'un bé cultural d'interès local. 

Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han redescobert les restes d'un vaixell que data de mitjans del segle I aC, segons informa l'ACN. El vaixell, que es va enfonsar a les illes Formigues, el van trobar l'any 1958, però portava dècades enterrat sota el mar i sense una ubicació exacta per un error en les coordenades. Els arqueòlegs del CASC han pogut localitzar-lo ara gràcies, en part, al temporal Gloria del mes de gener passat.

Les obres de construcció d'un magatzem de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges de la Seu d'Urgell van deixar al descobert restes arqueològiques que un cop excavades s'ha vist que es tracta d'un tram urbà dels segles XIII-XIV. L'espai excavat són uns 170 metres quadrats on ja s'ha identificat un barri menestral amb edificis a banda i banda d'un carrer empedrat. Entre les restes destaquen peces de ceràmica i un os d'animal treballat que podria ser un complement d'algun moble. Pel que fa a la ceràmica, aquesta evidencia la comunicació entre la Seu d'Urgell i Andorra, ja que és a un dels pocs indrets del Pirineu on s'han localitzat restes similars. Per tot, ha estat qualificat com un jaciment únic al Pirineu per la seva magnitud i estat de conservació.