Silenciosament, discretament, amb la llum de l’aurora, ens ha deixat l’amic entranyable i gran artista Alfons Borrell. Visitar-lo a l’estudi, o a casa seva a Sabadell, i contemplar el seu jardí era com passejar per l’espai del cor, de la vida i de la natura, pels camps de color de la seva pintura colpidora i subtil alhora. Com un diari vital singular, els seus dibuixos i la seva pintura ―que titulava amb la data del dia que donava l’obra per acabada― han sigut el testimoni personal i sincer d’una existència de profunda emoció i sensibilitat. Ahir va signar la seva última obra radical dedicada al silenci i a l’espai en blanc: la desaparició dins del buit. La seva obra perdurarà com una de les més pures i líriques de la pintura catalana abstracta de la segona meitat del segle XX.

La figura bondadosa i entranyable del pintor Alfons Borrell (1931-2020) contrastava amb la càrrega existencial, dramàtica i radical de la seva pintura, com es va poder veure fa pràcticament un any al dinar de presentació del llibre de la temporada d'Amics del Liceu, que li van encarregar les obres per acompanyar els textos de les òperes de la temporada. “La música no m’agrada escoltar-la, sinó sentir-la”, va dir. Alfons Borrell ha mort aquest dimarts al seu domicili de Sabadell de manera sobtada, segons informen fonts pròximes a la família. Li acabaven de portal al taller els quadres de la seva última exposició a l'Acadèmia de Belles Arts de la seva ciutat. Tenia programada una exposició al Museu de Montserrat per al 2021, però el covid i la davallada de visitants ha alterat les previsions. El museu segueix tancat i la mostra s'ajornarà com a mínim un any, segons infomen fonts del museu. "Recordo amb afecte la primera visita a casa seva, com m’ensenyava a veure, assegut a la seva butaca, els matisos del verd dels arbres o la fugacitat del vol d’un ocell", recorda l'historiador i comissari de la futura mostra, Bernat Puigdollers. "Em va semblar que ho observava tot de manera immersiva, de la mateixa manera que cal observar una obra de Borrell, deixant-se endur cap a les seves profunditats, fins el límit de la consciència, sensitivament. La reflexió al voltant de l’espai jugava en la seva obra un paper fonamental que posava en un perfecte equilibri l’infinit i el límit, l’ordre i el caos, però no només en un sentit formal, també des d’un punt de vista molt més profund". La mostra havia d'incloure un gran mural que malauradament l'artista no ha pogut arribar a pintar.