Filòloga i exdiputada al Congrés dels Diputats per En Comú Podem, Mar García Puig (Barcelona, 1977) va sorprendre i molt amb el seu primer llibre, La història dels vertebrats –que va rebre el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’assaig, humanitats i història–, on va abocar sense embuts la seva experiència sobre la poc explorada aliança entre maternitat i salut mental. Dos anys després, l'autora barcelonina ha captivat Marta Orriols amb el seu segon llibre, Això tan tenebrós, publicat, igual que el seu predecessor, a La Magrana.

Des que va debutar amb els relats d'Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), Marta Orriols (Sabadell, 1975) ha anat excavant, amb una precisió i destresa remarcables, en la intimitat dels protagonistes de les seves novel·les. A l'última, A l'altra banda de la por (Proa, 2025), s'endinsa en la vida de la Joana, una dona que s'acosta als 50, amb un bon càrrec al MNAC, dos fills adolescents i un exmarit que aviat tornarà a ser pare. La nit que, a la sortida del teatre, torna a coincidir amb en Mateu, amb qui va passar dues nits anys enrere a Tòquio, farà que comenci a preguntar-se si ell podria ser una bona sortida al laberint vital en què se sent atrapada.

L'actriu Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) admet que té tres columnes de llibres que l'esperen perquè se'ls llegeixi. Els últims mesos han estat intensos per a la intèrpret: primer amb el musical L'alegria que passa, el musical de Dagoll Dagom que es va estrenar al març amb èxit, i ara amb els assajos de The party, un espectacle dirigit per Sergi Belbel que obrirà la temporada vinent al setembre al Teatre Poliorama. "Cada vegada que estic fent una feina m'absorbeix molt mentalment. Com que he encadenat aquests dos projectes, he destinat els últims mesos a estudiar text i a repassar moviments", explica Gonyalons.

"La Marta Orriols escriu meravellosament bé", resumeix l'actriu i escriptora Àngels Bassas, per justificar que hagi escollit recomanar l'última novel·la d'aquesta autora, La possibilitat de dir-ne casa (Grup 62), una novel·la que coneix bé perquè n'ha fet la versió en audiollibre. "La Marta té una literatura de nivell i una literatura que sorgeix del cor, i això fa que m'hi senti propera. M'agrada la literatura que et xoca, que et diu coses, i la Marta escriu tocant el cor, amb una sensibilitat extraordinària", assegura.

Prepara l'agenda, caçador de signatures! L'ARA t'ajuda a organitzar Sant Jordi amb un interactiu on podràs trobar espais, hores, autors i llibres. Aquest dimecres 23 d'abril a Barcelona hi haurà més de tres quilòmetres i mig de llibres i roses des de Gràcia fins a Drassanes: 348 parades de llibres, 200 de les quals amb signatura d'autors, i 52 de roses, que ocuparan més de 3.500 m². La majoria de les firmes d'escriptors més reconeguts seran a l'anomenada superilla al passeig de Gràcia, que a més a més guanya el carrer Mallorca. És un espai professional pensat sobretot per acollir les cues de firmes d'autors, que ja eren inviables en llocs més estrets com la Rambla o la rambla de Catalunya.

L’escriptora Marta Orriols (Sabadell, 1975), sensible retratista de les relacions humanes, condensadora d’emocions, posa el lector en la pell d’una periodista, la Tina, de 43 anys, corresponsal a Beirut, que decideix tornar a Barcelona (a un poble del Maresme, concretament) després de vint anys, per repensar què s’ha perdut a la vida i quina herència genètica arrossega. Segons l’autora, la literatura no t’ensenya a viure però explica molts comportaments. És gairebé una manera alternativa de fer antropologia, en aquest cas sobre el desig, la identitat, l’abisme generacional i la punyetera zona de confort i silenci en què viuen instal·lades la majoria de famílies. Després de les tres novel·les publicades a Periscopi i traduïdes a setze idiomes —Anatomia de les distàncies curtes (2016), Aprendre a parlar amb les plantes (2018) i Dolça introducció al caos (2020)—, Orriols publica La possibilitat de dir-ne casa a Proa i en castellà a Destino. 

"Homes i dones anònims arrosseguen maletes, busquen les portes d'embarcament, comproven passaports. Alguns viatgen units pel tedi, i d'altres amb il·lusions acabades d'estrenar". La possibilitat de dir-ne casa, tercera novel·la de Marta Orriols –primera que publica a Proa–, comença i acaba en un aeroport, un d'aquells no-llocs que l'antorpòleg francès Marc Augé va explorar en un assaig molt conegut, Els no llocs. Espais de l'anonimat (1992). Segons Augé, supermercats, hotels, àrees de servei i aeroports es defineixen per ser transitats de manera efímera i per suspendre la identitat dels que hi circulen.

Els focus sobre la literatura catalana. Primera jornada de la London Book Fair (LBF), amb tornada a la presencialitat després de dos anys de pandèmia, i el que s'havia d'haver celebrat el 2020, l'anomenat Spotlight, concentra aquest 2022 un seguit de diàlegs interculturals que, a la pràctica, van molt més enllà del programa oficial, de només tres dies, fins dijous. Vuit autors en el marc del calendari estricte formen només la punta de llança d'actuals, futures i renovades invasions pacífiques del mercat editorial britànic acompanyats de la mà de l'Institut Ramon Llull, i també la punta de l'iceberg d'una literatura de molta més fondària.

A principis del segle XX, Pablo Picasso dibuixava a l’oli una mare bellíssima, amb uns cabells llargs i ondulats, adornats amb una rosa, mirant amorosament el seu fill, que li agafava el pit amb la maneta. La mirada romàntica i idealitzada del pintor es repeteix en moltes obres artístiques. En canvi, hi ha poca literatura sobre la maternitat explicada per les mateixes mares i les autores que en el passat van ser prou audaces per qüestionar algunes coses i sovint van topar amb la incomprensió. Mercè Rodoreda ho va fer a Aloma, al final de la novel·la, quan la protagonista baixa cap al centre de la ciutat, i diu que d’aquí poc: "Jo no seré jo sinó aquesta criatura" [està embarassada].

L’escriptora Marta Orriols ja va explorar el contradictori món de la parella fa dos anys a la seva primera i premiada novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes (2018), i ara amplia el tema a Dolça introducció al caos, llibre que pren el títol d’una cançó d’Extremoduro. Orriols analitza el caos intern que genera a una parella jove, estable, enamorada, que sembla sortida d’una pel·lícula en blanc i negre de la Nouvelle Vague, la decisió de ser pares quan ell vol però ella no. L’autora brilla quan aprofundeix en les relacions humanes. La seva és una literatura de comportaments íntims i en societat. Com una alternativa a l’antropologia, Orriols escriu novel·les d’alta intensitat emocional amb títols que fan pensar en tractats, en assaigs, en investigacions gairebé científiques. Res d’autoajuda, no fotem. No va per aquí, la cosa.

Marta Orriols s'ha col·locat al centre de la literatura catalana amb només tres llibres. Després dels contes d'Anatomia de les distàncies curtes (2016) i la novel·la Aprendre a parlar amb les plantes (2018) –premi Òmnium a la millor novel·la de l'any, que està en curs de traducció a onze llengües–, ara a Dolça introducció al caos (Periscopi, 2020) planteja una immersió a estones vertiginosa en el món d'una parella que passa per un moment complicat quan ella, després de saber que està embarassada de nou setmanes, decideix avortar.