El preu de l'habitatge de segona mà a Catalunya ha registrat el creixement més alt des que n'hi ha registres: el tercer trimestre d'enguany s'ha disparat un 11,7% respecte a l'any anterior. Tanmateix, aquesta empenta no li ha servit per superar els preus màxims registrats durant la bombolla de principis de segle. Es tracta de l'únic indicador sobre l'habitatge que encara no ha assolit els nivells del 2007.

El preu de l'habitatge tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya continua creixent i al primer trimestre va registrar la pujada més gran dels últims 18 anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge (IPV, per les sigles en castellà), publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Fa la sensació que no acabem de ser conscients dels efectes devastadors que té per a la nostra societat el desmesurat preu de l’habitatge a Catalunya, tant per al present com per al futur. I si parlem de la ciutat de Barcelona, la realitat és encara més crua: la mitjana del preu de lloguer és de 1.193 euros al mes (1.350 euros al barri de l’Eixample), cosa que marca rècords mai vistos. En el pic de la bombolla immobiliària que va fer esclatar la llarguíssima crisi de l’any 2008, el lloguer va tocar màxims amb 833 euros al mes i va baixar fins als 670 euros ara fa deu anys, quan els efectes d’aquella crisi havien deixat el mercat de treball arrasat. Amb el parèntesi de la pandèmia, els preus no han deixat de créixer i els dos últims anys ho han fet a un ritme del 10% anual. Potser les xifres cansen, però serveixen per explicar una realitat insostenible. Avui, a Barcelona, el preu mitjà del lloguer supera el salari mínim, que enguany és de 1.134 euros.

Un pis nou a Barcelona costa de mitjana 630.559 euros. Així ho diu l'últim informe de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, APCE. Segons aquest estudi sobre els pisos d'obra nova, a la ciutat de Barcelona el preu s'ha encarit un 3,8% l'últim any –el 2021 costaven 607.543 euros–, i es trenca amb la tendència de l'any anterior. L'estudi indica, a més, que els pisos a la capital catalana són una mica més petits. El 2021 la superfície mitjana era de 82,1 metres quadrats, mentre que el 2022 era de 80,9 metres quadrats, un 3,8% menys. La reducció de la superfície mitjana fa que el preu del metre quadrat s'hagi encarit més que el preu de mitjana, en concret un 4,6%, fins als 7.487 euros.

La Joana viu en una casa dins la casa de la seva mare. El Marc ha fet una construcció a l'habitatge familiar. I el Leo es va reformar fa anys el garatge de casa els pares, on avui, en lloc de cotxes, hi ha dos habitatges: un per a ell i un altre per al seu germà. Tots tres viuen en municipis de l’àrea metropolitana i amb 45, 41 i 38 anys respectivament, han tornat a viure amb els pares. Aquestes són tres històries, només tres, de les moltes que ha recollit aquest diari. Són testimonis que no volen donar el seu nom real perquè els habitatges que han construït no són legals i temen que una inspecció els pugui descobrir. Però han acceptat parlar utilitzant un nom fictici. Les seves històries reflecteixen la dificultat d’accedir a un habitatge; també ens ensenyen les solucions imaginatives a què poden recórrer aquells que tenen el privilegi de comptar amb metres quadrats o cases amb jardí. 

El preu de l'habitatge a la zona euro va pujar un 9,8% interanual durant el primer trimestre del 2022, un repunt de quatre dècimes respecte als tres mesos anteriors, fet que suposa el major l'encariment anual del valor dels pisos des que l'Eurostat va començar a recopilar aquestes dades el 2005. En el cas del conjunt de la Unió Europea, l'increment interanual dels preus de l'habitatge va ser del 10,5% al primer trimestre, en comparació amb el 10,1% del quart trimestre del 2021, l'augment més elevat des de l'últim trimestre del 2006.

El preu de l'habitatge nou a Catalunya es manté com el més alt d'Espanya. De fet, ha crescut un 5,8% durant l'últim any i ha arribat així fins als 4.224 euros el metre quadrat. Segons un estudi de la Societat de Taxació, aquesta dada mostra que, de mitjana, els compradors han de fer un esforç econòmic equivalent al sou íntegre de vuit anys i tres mesos per poder adquirir una propietat, cosa que suposa un any més dels que es necessita a la resta de l'Estat. Al conjunt d'Espanya, l'increment en el preu ha sigut superior (6,4%), tot i que la mitjana segueix molt lluny de la del territori català i se situa en els 2.641 euros el metre quadrat. La següent comunitat amb un preu més alt ha sigut Madrid. A la capital d'Espanya el preu de l'habitatge ha arribat als 3.968 euros per metre quadrat. El podi el completa el País Basc, amb una mitjana de 2.927 euros.

“Hi havia dubtes sobre si la tensió en el preu de l’habitatge es mantindria després de la pandèmia. Sembla que la tensió es manté”. Així explica les dades publicades aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) Miquel Morell, vicepresident de la comissió d’economia territorial i urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Unes dades que mostren que els preus no han deixat mai de pujar, però durant la pandèmia ho van fer a un ritme molt baix, el qual ara s’ha triplicat. Així, segons l’INE, si bé el primer trimestre d’aquest any van augmentar a Catalunya un 0,9%, el segon trimestre ho han fet un 3,2%; fins i tot a un ritme superior al del primer trimestre del 2020, just abans del gran esclat del covid.

El preu de l’habitatge a Espanya és molt diferent en funció de la comunitat. I tot i que també hi ha diferència de sous entre els diferents punts geogràfics, aquest desequilibri no és tan gran com el dels preus immobiliaris. Això fa que l’esforç per accedir a la compra d’un habitatge tingui grans diferències. Per exemple, l’esforç –mesurat en anys de salari– per comprar un pis a Catalunya és quasi el doble que a la Rioja. Però on és més difícil accedir a l’habitatge és a les Illes Balears, on calen el doble d’anys de salari que a Catalunya.

Espanya és un dels pocs estats de la Unió Europea on el preu de l'habitatge encara presenta una evolució negativa durant l'ultima dècada, marcada per un fort descens dels preus entre el 2011 i el 2013 a causa de la crisi financera i que ara rep l'impacte de la pandèmia.