Vox va intentar el passat mes d'octubre dinamitar l'homenatge del Parlament al president Lluís Companys, en el 85è aniversari del seu afusellament per part del règim franquista. Es va dedicar a penjar cartells visibles al voltant de la cambra, titllant el president afusellat d'"assassí" i acusant-lo de ser el responsable de la mort de 8.352 catalans. Uns fets que van propiciar que la mesa del Parlament enviés els parlamentaris a la comissió de l'estatut del diputat per valorar si hi ha una vulneració del codi de conducta. Ara bé, aquest diari ha consultat diversos experts que hi ha la possibilitat d'anar més enllà: aplicar la llei de memòria històrica i sancionar Vox. L'acusació de l'extrema dreta és falsa: Companys va protagonitzar una operació per salvar desenes de milers de vides, entre les quals religiosos i ciutadans de dretes.

El març de l'any passat semblava que la nova llei de memòria democràtica catalana ja era una realitat, però les eleccions catalanes van fer que tornés a quedar en un calaix. Aquest dilluns, en un acte davant les entitats memorialistes a la presó Model, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha insistit que és una de les prioritats del Govern. El 10 de desembre el Govern aprovarà el text de l'avantprojecte i el conseller de Justícia espera que els grups permetin una tramitació d’urgència al Parlament. Per facilitar-ho tot, el text és exactament el mateix que el que es va elaborar ara fa més d'un any, quan la consellera era Gemma Ubasart. No s'ha canviat ni una coma. "Qualsevol retoc o modificació ens hauria obligat a dilatar encara més el tràmit", ha argumentat Espadaler, que ha destacat la perspectiva de gènere com una de les novetats del text, perquè fins ara no es distingien les particularitats de les tortures i vexacions que rebien les dones pel fet de ser-ho.

Alfons Aragoneses (Madrid, 1973) lidera la direcció general de Memòria Democràtica des del novembre passat. Jurista i historiador del dret, poliglot, ha estat professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i en diferents universitats europees. Ha publicat estudis sobre justícia transicional, transicions a la democràcia, dret i dictadures i història jurídica contemporània. Va coordinar la creació de base de dades de deportats espanyols del Memorial Democràtic i ha estat observador electoral en més d'una desena de països. 

La nova llei de memòria catalana ja està redactada però continuarà en un calaix. "El Govern només pot aprovar decrets i, per tant, no podrem presentar la nova llei, que té molts paral·lelismes amb l'avantprojecte de llei de memòria que ja va presentar el govern espanyol", ha dit avui la consellera de Justícia, Ester Capella, a les portes dels laboratoris de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es fan les anàlisis antropològiques de les restes exhumades de les fosses de la Guerra Civil. La nova llei de memòria, doncs, que s'ha fet amb la col·laboració de les entitats de memòria, haurà d'esperar a la legislatura següent.