Res no podia fer preveure a Francisco Juan Martínez Mojica, o Francis Mojica, com és popularment conegut (Elx, 1963), que les hores i hores que es va passar a les salines de Santa Pola inspeccionant uns microorganismes que conferien a les aigües el seu peculiar color rosat acabarien portant-lo a fer un descobriment que capgiraria la biologia.

L’any 1975, després d’una conferència sobre ADN recombinant a Asilomar, Califòrnia, va entrar en vigor una moratòria –autoimposada i àmpliament acceptada pels experts– per donar temps a avaluar els riscos de la nova tecnologia, que permetia per primera vegada barrejar el material genètic d’espècies diferents i crear així organismes modificats, els anomenats transgènics. Les aplicacions potencials eren fabuloses, com també ho era la possibilitat de generar desastres inimaginables. Calia valorar bé les conseqüències d’usar el coneixement que s’havia adquirit i acordar unes regulacions mínimes que tothom estigués d’acord a seguir.

Perseverant i sagaç, feia prop de quinze anys que Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 1968) investigava al seu laboratori un bacteri, Streptococcus pyogenes. És una de les deu primeres causes d’infecció mortal a escala mundial i s’estava tornant immune als antibiòtics, l’única arma que tenim per lluitar contra aquests microorganismes. Per això, la bioquímica l’escodrinyava per intentar comprendre’l millor i trobar-ne el taló d’Aquil·les. Aleshores, l’atzar va voler que conegués la biòloga molecular estatunidenca Jennifer Doudna, amb qui va començar a col·laborar i només un any més tard.... eureka! Les dues científiques aconseguien descobrir el sistema CRISPR, una molècula que permet modificar el genoma de qualsevol ésser viu amb gran precisió.

L’heu llegit segur. A l’ARA publiquem sovint alguns dels articles que escriu al New York Times. Carl Zimmer és un dels periodistes i escriptors de temes científics més reputats del món. Ho demostren els reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva carrera, com l’Stephen Jay Gould Prize, l’American Association for the Advancement of Science’s Science Journalism Award i el National Academies Communication Award.

El 2023 pot ser un any interessant per a la biomedicina, amb diversos camps que semblen a punt de fer passos endavant importants. Aprofitem que és època de balanços per fer un repàs i unes quantes prediccions.

Que la immunoteràpia pot ser eficaç en la lluita contra el càncer està més que demostrat. No ho està tant, però, quin camí cal seguir per millorar-ne l’eficàcia. L’estratègia es basa en fer “visibles” les cèl·lules canceroses a l’acció del sistema immunitari. Una fórmula innovadora per aconseguir-ho, per bé que encara amb resultats modestos, és reforçar les cèl·lules T, grans protagonistes de la immunitat, per tal que reconeguin i eliminin les causants d’un tumor. Això és el que ha fet un equip d’investigadors liderat per Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, aplicant per primera vegada la tècnica d’edició genètica CRISPR a les cèl·lules T. Els resultats, que s’han d’interpretar com a prova de concepte, s’han publicat aquesta setmana a la revista Nature.

Els mòbils intel·ligents, la pega superresistent, els cotxes elèctrics, les videotrucades: ¿en quin moment una novetat tecnològica et deixa de meravellar? ¿Quan t’acostumes tant a la seva presència que deixes de pensar-hi? ¿Quan apareix alguna cosa més nova i millor? ¿Quan t’oblides de com eren les coses abans?

La pandèmia actual ha aconseguit que gent que abans no en volia saber res, de ciència, estigui pendent dels articles que publiquen Nature, Science o altres revistes especialitzades. Ara tothom és conscient de com és d'important la feina que fan els científics per entendre el virus i buscar la manera de controlar-lo. I també ha quedat clar que en aquest procés hi intervé molta gent que aporta el seu gra de sorra des d'especialitats i procedències molt diverses. Hi poden col·laborar perquè tots fan servir el mateix mètode, que entre d'altres coses exigeix que es puguin reproduir, verificar o refutar el resultats obtinguts, que es fan públics i són validats per la comunitat científica. Aquesta última passa, però, alguns cops s'està obviant a causa de l'emergència del covid-19, de manera que es divulguen els resultats d'estudis que encara no estan prou comprovats. La pressa és comprensible, però cal també evitar falses expectatives.