Una de les activitats de molts barcelonins aquests últims mesos ha sigut passejar pel centre de Barcelona i redescobrir els carrers i places que en els últims temps estaven ocupats només pels turistes. I, més enllà del plaer de gaudir de la bellesa d'algunes joies patrimonials que feia temps que no veien, han comprovat que a la zona del Barri Gòtic i la Ribera hi abunden les persianes abaixades i les cases tancades. Carrers sencers sense gairebé res obert perquè tot, comerços i cases, estava destinat únicament al públic turístic. Alguns experts, com l'urbanista Francesc Muñoz, parlen, salvant les distàncies, d'un "efecte Detroit", però, en lloc d'un abandonament massiu del centre urbà per la fallida del sector del motor –que va provocar la ruïna de la ciutat nord-americana i que els sensellar ocupessin els antics gratacels de la indústria automobilística–, el que hi hauria seria una degradació del centre històric per la falta d'ocupació dels edificis i carrers per l'absència del turisme de masses que ha provocat la pandèmia.

“Això ara sembla un teatre quan marxen els actors”. El diagnòstic el fa, assegut darrere del seu taulell, Josep Morales, de la llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran de Barcelona: “Tot era una bombolla”. “Estem pagant el preu d’haver expulsat els veïns”, afegeix, des de darrere de la barra, Miquel Garcia, ànima de la Vinateria del Call, mentre es prepara per al servei de la nit, que sap que tindrà poc a veure amb els que feia abans de la pandèmia. A l’edifici del restaurant només hi queda un pis on viuen veïns, la resta es van anar convertint en habitatges turístics. “Com més turistes menys veïns”, sentencia des de l’experiència que li donen 25 anys en aquest local.

Londres

El West End i la City, la quinta essència de l’apocalipsi

Un famós establiment de formatges de Covent Garden pot explicar l’impacte del covid-19 al centre de Londres. O els teatres del West End, o els gratacels de la City, o les botigues de moda d’Oxford Street, tots escenaris d’un film apocalíptic.

]]>