Amb un cansament ja immens i bascós envers el tema, llegeixo que aquests dies el senyor Juanma Bajo Ulloa –un director de cinema que temps enllà m’hipnotitzava (amb catorze anys vaig anar tres vegades al cine Fantasio a veure Alas de mariposa) però que després vaig abandonar del tot– va pel món ploriquejant i dient que si no ets una dona o no segueixes certes consignes woke ho tens molt pelut al món del cinema. No he vist l’entrevista ni la veuré: parlo, doncs, d’oïda. Uns quants han sortit a refutar les afirmacions d’Ulloa amb dades, en especial Javier Zurro: en resum, podríem dir que, en les subvencions, hi ha uns puntets extres (molt pocs) si alguns dels càrrecs principals està ocupat per una dona. Això és una mesura que existeix per corregir el biaix històric i ominós que ha patit el cinema fet per dones. Tanmateix, ens diu Zurro, que malgrat la petitíssima ajuda que tenen les dones, el 2023 només el 36,5% dels projectes que van aconseguir una ajuda tenien direcció exclusivament femenina, i el 2022, un 37,8%; el mateix passa amb les pel·lícules en les quals inverteix RTVE: entre el 2020 i el 2023 un 63,7% tenien direcció masculina. És a dir, que contínuament sentim la cançoneta enfadosa dels pobres homes que són deixats de banda, mentre les dades constaten que els homes continuen sent majoria en la indústria.

Vet aquí un cineasta que filmava contes terribles amb imatges bellíssimes. Juanma Bajo Ulloa, que va irrompre en el cinema espanyol dels 90 amb pel·lícules tan personals com Alas de mariposa i La madre muerta per després explorar amb més o menys fortuna el mainstream cinematogràfic amb títols com Airbag, ha tornat al cinema lliure i radical dels seus inicis amb Baby, un conte de fades sense diàlegs que narra l'agònica lluita d'una drogoaddicta per recuperar el fill que ha venut a una família que sembla una versió disfuncional dels Addams. "El cinema s'ha tornat molt racional, les pel·lícules semblen teatre o literatura filmada feta per ordinadors –diu el director–. Jo crec en el cinema i he intentat tornar als seus elements essencials: la il·luminació, el decorat, el vestuari, les mirades dels actors, la música... És el que feien els pioners en els inicis del cinema".