Les famoses pólvores de talc per a nadons de Johnson & Johnson deixaran de vendre's l'any que ve. La farmacèutica nord-americana ha anunciat aquest divendres en un breu comunicat que suspendrà la comercialització mundial d'un dels seus productes estrella, però també un dels més polèmics, com ja va haver de fer als Estats Units i al Canadà pel miler de denúncies que va rebre per inseguretat i toxicitat. Això no significa, però, que la companyia abandoni la venda d'aquest producte infantil per protegir les natges i els genitals dels nounats del material amb què estan fets els bolquers o de granellades per la calor: a partir d'ara, substituirà aquestes pólvores per midó de blat de moro.

Nou trimestres després de l'esclat del covid, les farmacèutiques que n'han comercialitzat vacunes tenen una sort desigual amb els seus resultats. Aquest dilluns BioNTech, l'última d'aquest selecte grup que encara no havia presentat els comptes del primer semestre de l'any, ha anunciat que en sis mesos ha guanyat 5.370 milions d'euros. El salt respecte a l'any anterior és important: en aquell mateix període del 2021, la farmacèutica fundada pels alemanys d'origen turc Ugur Sahin i Özlem Türeci havia guanyat 3.919 milions, una xifra que suposa que enguany ha millorat resultats en un 37%. Això sí, la petita caiguda de resultats del segon trimestre ha fet que els títols de la farmacèutica s'hagin vist castigats a la borsa amb una davallada del 10%.

Tot a punt perquè Europa comenci a vacunar amb Janssen. La farmacèutica nord-americana Johnson&Johnson (Janssen és la seva filial europea) ha anunciat que reactiva les entregues de dosis a la UE poques hores després que l'Agència Europea dels Medicaments (EMA) avalés de nou la seva vacuna. El regulador comunitari ha conclòs que el fàrmac és segur malgrat que calgui incloure entre els seus efectes secundaris possibles casos de trombosi "molt rars". És exactament el mateix veredicte que va emetre amb AstraZeneca. L'EMA ho té clar: hi ha moltes més opcions de ser hospitalitzat o de morir a causa del coronavirus que pels "molt infreqüents" trombes que puguin causar les vacunes d'AstraZeneca o de Janssen. Ara la pilota passa al camp dels governs europeus que hauran de decidir si reprenen, com i quan, la vacunació amb aquest fàrmac.

La Comissió Europea s'encomana a Pfizer/BioNTech. Després dels entrebancs amb AstraZeneca i el nou front que ha suposat la paralització de l'entrega de vacunes de Janssen, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que els ajornaments que previsiblement provocarà l'aturada de Janssen (que ja s'afegeixen als d'AstraZeneca) es compensaran amb Pfizer, que avançarà a aquest abril l'entrega de 50 milions de dosis inicialment previstos per al quart trimestre. D'aquests 50 milions, cinc són per a Espanya. A més, ha confirmat les negociacions d'un tercer contracte amb la farmacèutica Pfizer/BioNTech per assegurar fins a 1.800 milions de dosis addicionals entre el 2022 i el 2023.

Ni un pas enrere, ni un obrir la porta, ni cap voluntat de diàleg amb socis i oposició. Tot i la pressió creixent tant del PP com també de partits com el PNB, Ciutadans, el PDECat, Més País, Compromís i el BNG -i de governs autonòmics com el basc, el gallec, l'andalús i el murcià; i en part el català, tot i que JxCat ho ha demanat i ERC aquests dies no té presència al Congrés perquè té tot el grup en quarantena per un contacte estret de coronavirus-, el president espanyol, Pedro Sánchez, no ha presentat aquest dimecres al Congrés cap escenari diferent per sortir de l'estat d'alarma a partir del 9 de maig. La Moncloa referma que no té intenció de prorrogar aquesta mesura excepcional i que amb la "cogovernança" i les eines actuals que tenen les comunitats autònomes n'hi ha prou per respondre a la pandèmia d'aquí un mes.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) investiga un possible vincle entre quatre casos de trombosi greu i la vacuna de Janssen. El regulador ho ha comunicat aquest divendres com a part de les conclusions de la reunió del comitè d'experts d'aquesta setmana, que tenia com a principal objectiu analitzar els casos rars de trombosi que hi ha hagut després de rebre la vacuna d'AstraZeneca. "De moment no és clar que hi hagi una associció causal entre la vacuna de Janssen i aquests casos", diu el comunicat.

Arriba la quarta vacuna contra el coronavirus a Europa. Aquest dijous l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) ha aprovat la vacuna de Janssen, filial europea de Johnson&Johnson. Aquesta vacuna suposa un pas important per a l'estratègia de vacunació de la Unió Europea, perquè només requereix una sola dosi i no necessita refrigeració especial, per tant, permetrà accelerar el ritme d'immunització una vegada comenci a distribuir-se. Aquesta autorització també té una implicació particular per a Catalunya, perquè Janssen té un acord amb Reig Jofre per produir i envasar massivament la vacuna a la nova planta de Sant Joan Despí. La Comissió Europea ja ha donat també l'autorització comercial que permetrà que comenci a distribuir-se.

L’objectiu de les vacunes contra el covid-19 és impedir morts i les greus complicacions de salut que tensionen els nostres sistemes sanitaris, ja sobrecarregats. I això és el que fan totes les vacunes que s’han autoritzat per a ús d’emergència, les quals han demostrat als assajos clínics una seguretat i eficàcia que han superat les expectatives. Però, com és natural, la majoria de gent vol saber-ne més coses: si ens vacunem, ¿s’aturarà la propagació del covid-19 i podrem així socialitzar fora de les bombolles de convivència i sopar tranquil·lament als interiors?

Nova galleda d’aigua freda en la lluita contra el coronavirus. El gegant farmacèutic nord-americà Johnson & Johnson ha informat aquest dilluns a última hora als Estats Units que ha aturat l’assaig clínic de fase III avançat de la seva vacuna experimental contra el covid-19 a causa d’una malaltia inexplicable en un dels voluntaris.