Alguns la critiquen per ser una sèrie naïf, menystenint que ens mostri el perfil de polítics als quals hauríem d’aspirar com a societat. Sigui com sigui, The West Wing, creada per Aaron Sorkin, deu ser la ficció més citada per parlar de política, i el president Josiah Bartlet, que va interpretar Martin Sheen, el líder en què la majoria s’hauria d’emmirallar. I fins i tot ell, un ésser de llum que vol canviar un món fosc, va patir la síndrome del president d’un sol mandat. En què consisteix? És l’obsessió dels polítics per no esdevenir efímers. “Només volem fer veure el que estem intentant, però sense molestar massa gent”, li expressa a Bartlet el seu cap de gabinet, Leo McGarry, en un dels capítols més memorables. Els grans projectes que es prometen en campanya acaben esdevenint en el millor dels casos promeses a llarg termini que requereixen –diuen els governs– de més temps per executar-se. A Catalunya, aquesta síndrome s’ha convertit en maledicció, no només per l’escassa obra de govern de la qual poden presumir els executius poc duradors, sinó també perquè pràcticament tots els caps de l’executiu catalans s’han convertit en presidents d’un sol mandat.