És el primer antibiòtic creat en tres dècades i podria ajudar a combatre l'augment global d'una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en auge al món. La gepotidacina, un antimicrobià aprovat per fer-se servir per a les infeccions del tracte urinari, ha demostrat tenir capacitat per controlar el Neisseria gonorrhoeae, el bacteri causant de la gonorrea. L'any passat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va destacar que l'origen de la gonocòccia és un patogen prioritari per a la comunitat científica tant per la seva ràpida expansió com perquè és capaç d'esquivar els efectes antibiòtics del tractament de primera línia amb cefalosporines, macròlids (com la famosa azitromicina) i fluoroquinolones. Només l'any passat, la gonorrea va provocar 82 milions de casos nous en persones d'entre 15 i 49 anys al món.

Salut estudia un brot de dengue a la zona de Tarragona que afecta cinc persones, totes de caràcter lleu. Són casos autòctons, és a dir, que s'han infectat a Catalunya i no estan associats a un viatge a un país on la malaltia és endèmica. Dues de les persones afectades van ingressar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i van rebre l'alta al seu domicili, mentre que la tercera no va requerir ingrés hospitalari. Els altres dos casos són asimptomàtics. Fonts de la conselleria de Salut asseguren que treballen directament amb els municipis on resideixen les persones que han donat positiu.

Vet aquí una ganga esgarrifosa: gràcies a la intel·ligència artificial, ara és possible desenvolupar un virus capaç de matar milions de persones per menys de 100.000 dòlars.

El 30 de desembre del 2019 arribaven els primers missatges des de la ciutat xinesa de Wuhan sobre una estranya pneumònia i professionals de tot el món començaven a amoïnar-se. Podia arribar aquest nou virus a Europa? I a Catalunya? Quatre anys després de la irrupció del SARS-CoV-2, causant de la covid, repassem l’emergència sanitària que va capgirar el món amb el doctor Manel Cervantes, fins ara cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, i amb la infermera de l’Àrea Quirúrgica del mateix centre, Sílvia Blanes. 

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) avancen a Catalunya sense aturador. Cada any els casos creixen, de mitjana, un 32,4%, i, amb aquest ritme accelerat de nous diagnòstics, el nostre país s'ha convertit, de lluny, en el territori de l'Estat més afectat per dos dels contagis sexuals més comuns, la clamídia i la gonorrea. En aquest segon cas, a escala europea no hi ha cap estat amb una taxa de positius tan elevada. Segons l'últim informe de Vigilància epidemiològica de les ITS a Catalunya, a què ha tingut accés l’ARA, l'any 2022 es va registrar una taxa de gonocòccia superior als 140 diagnòstics per cada 100.000 habitants. Segons el cap del grup de recerca d'ITS de la Fundació Lluita contra les Infeccions i metge de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Oriol Mitjà, els països europeus amb més gonorrea tenen una taxa de 40 casos. "[La dada catalana] és una cosa mai vista", afirma l'infectòleg.

Fa tres anys, Jesús Tilano va anar a l’hospital a una vall coberta de boscos espessos de Colòmbia amb grans úlceres al nas, el braç dret i la mà esquerra. Li van diagnosticar leishmaniosi —una malaltia parasitària que s’encomana amb la picada de la mosca de la sorra femella i que afligeix els treballadors pobres dels camps i les zones forestals en molts països en desenvolupament— i li van prescriure un medicament que implicava punxar-se tres cops al dia durant 20 dies. Les injeccions eren terriblement doloroses. Perquè les hi posessin, Tilano, que té 85 anys, s’havia de desplaçar amb autobús a la ciutat. Els bitllets eren cars. Més tard, li van començar a fallar els ronyons, un efecte secundari freqüent del fàrmac juntament amb la insuficiència cardíaca i el dany hepàtic. “Va ser pitjor la cura que el que tenia abans”, comenta Tilano.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb el metge especialitzat en malalties infeccioses, Oriol Mitjà.

La Fundació Lluita contra les Infeccions va tornar a celebrar ahir al MNAC la gala People in Red, la catifa vermella solidària més important de la capital catalana any rere any. Amb més de 700 persones convidades, l’objectiu de la festa era per 13è any consecutiu recaptar fons per a la investigació contra les malalties infeccioses. El poder de convocatòria del doctor Bonaventura Clotet, l’alma mater d’aquesta longeva celebració, es va tornar a posar de manifest anit amb l’assistència a l’esdeveniment del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la seva esposa, Janina Juli Pujol, vestida de Forrellat Fusió, i l’expresident Artur Mas, també acompanyat de la seva dona, Helena Rakosnik, a més del conseller de Salut, Manel Balcells, i la seva esposa i també metge, Maite Ventura, i el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias.

El genoma que heretem del pare i de la mare decideix els nostres trets físics i biològics. Des de l'alçada i el color dels ulls fins a la predisposició a patir una malaltia o a tenir més o menys resistència corrent. Però l'encarregat de llegir les instruccions i de donar les ordres perquè s'activin o es desactivin determinats gens és l'epigenoma, molt influït pels nostres hàbits de vida, com l'alimentació o l'exposició a la contaminació. Si ho comparem amb un joc de taula, el genoma serien les cartes i l'epigenoma, l'estratègia que seguim. Conèixer aquestes modificacions és clau per avançar en la medicina personalitzada, i un equip de recerca internacional, amb participació catalana, ha fet un pas de gegant. Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, juntament amb la Universitat Yale i la Universitat Harvard, han publicat aquest dijous a la prestigiosa revista Cell el mapa més complet de l'epigenoma humà fet fins ara, l'EN-TEx, fet a partir de 25 teixits humans. Per primera vegada, aquest fonament de ciència bàsica es basa en la informació de les dues còpies de cada cromosoma.

La idea, com totes les idees poderoses i transformadores, és molt senzilla. La van formular en paral·lel els naturalistes Alfred Russell Wallace i Charles Darwin pels volts del 1858, tot i que Darwin és qui més hi va aprofundir i qui més la va difondre, sobretot a partir de la publicació del famós L’origen de les espècies (1859), un autèntic bestseller, per cert: els 1.250 exemplars de la primera edició d’aquest llibre en què s’explicaven per primera vegada els resultats d’una recerca científica de frontera es van esgotar en un sol dia.

Fa una dècada que les infeccions sexuals bacterianes no paren de créixer a Catalunya, amb diferència el territori de l’Estat on més es diagnostiquen. I en els últims cinc anys s'han disparat perillosament a l'alça clamídia, la gonorrea i la sífilis. Són malalties que ens remeten a altres èpoques, associades al que se’n deia la mala vida, però que, en canvi, ja en ple segle XXI estan tornant a adquirir protagonisme. Sense l'aura canalla d'antany, i sense tant perill mèdic, però no per això negligibles. El primer cas, el de la clamídia, és més freqüent entre les dones (53% del total), mentre que els altres dos, la gonorrea i la sífilis, són sobretot cosa d’homes (83% i 88,5%, respectivament), amb un especial biaix entre el col·lectiu homosexual. 

La mort de 15 menors al Regne Unit per infeccions d'estreptococ A des del setembre ha posat en alerta l'agència de salut pública del país, que aconsella les famílies a detectar els símptomes de la infecció en un estat incipient per poder aturar-la abans que es converteixi en un problema seriós. Aquesta setmana, la Comunitat de Madrid també ha informat de dues morts més a causa d'aquest bacteri i observa 14 menors més diagnosticats, tots amb edats compreses entre un i 12 anys que, de moment, evolucionen favorablement. A conseqüència de la proliferació de contagis, el ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes estan pendents de l'evolució de la malaltia.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

Sí, els nens es poden contagiar de la verola del mico. De fet, tots podem. Aquesta no és una malaltia d'homes que tenen sexe amb homes, el col·lectiu on fins ara s'han detectat més casos, ni una malaltia de transmissió sexual. Ja hi ha hagut alguns casos de monkeypox en nens, tot i que han sigut "anecdòtics", en paraules dels sanitaris. "Hem tingut nens amb monkeypox, molt pocs, però n'hem tingut", diu José Luis Blanco, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Clínic.

Més de la meitat de les malalties infeccioses s'han vist agreujades els últims anys per l'emergència climàtica, que ha intensificat la interacció entre els éssers humans i els microorganismes que les causen: els virus, els bacteris, els fongs i els paràsits. L'emissió de gasos d'efecte hivernacle i les seves conseqüències, com l'escalfament del planeta, la desforestació, les inundacions o les sequeres, per exemple, esdevenen un viver de noves amenaces de salut pública: forcen la migració d'animals i comunitats senceres i provoquen una reordenació geogràfica que diversifica els reservoris i vectors (els hostes que faciliten el salt d'espècie dels patògens, normalment animals) i amplifica les possibilitats que es donin nous esdeveniments de transmissió. Els últims anys s'han detectat casos de dengue autòcton a Catalunya, així com del virus del Nil i de la febre hemorràgica de Crimea-Congo a la resta de la península Ibèrica i França perquè els microorganismes, aprofitant la globalització, s'expandeixen més enllà de les zones on són endèmics, de vegades amb un comportament impredictible. Però cada vegada és més evident que la crisi climàtica hi influeix, i molt, i afavoreix l'eclosió de nous brots.

L’expansió de la verola del mico no té aturador: en un sol mes s’han duplicat els contagis tant a Catalunya com a Espanya. Les autoritats sanitàries internacionals ja han declarat la simultaneïtat de brots que va esclatar el maig passat al Regne Unit com una emergència de salut pública, però el comportament real i futur del virus continua sent una incògnita per als experts, que no s’atreveixen a pronosticar quin abast poblacional pot arribar a tenir ni quines conseqüències de salut es poden derivar dels contagis. A Espanya, el país europeu que més casos ha detectat, s’han diagnosticat 4.900 positius, amb la Comunitat de Madrid al capdavant (1.817), i s’han notificat dues defuncions (dos homes d’entre 30 i 40 anys a Andalusia i el País Valencià). Són, fins ara, les úniques morts a Europa que es vinculen al virus. El degoteig de casos coincideix amb un estancament de la producció de vacunes, que alenteix l’estratègia de prevenció i protecció dels grups més vulnerables, i amb l'escassetat d’alguns dels tractaments antivirals que es donen de forma excepcional als pacients greus que arriben a l’hospital, el 2,8% dels diagnòstics.

L'aparició simultània de casos de la verola del mico a diferents països d'Europa ha disparat les alarmes. ¿Què és la verola del mico? ¿Com es contagia? ¿Quins símptomes provoca? ¿Ens hem d'alarmar? Dos anys després de la irrupció del covid-19, que va capgirar la normalitat a mig món, els experts consultats per l'ARA entenen la preocupació i sensibilització de la població davant de nous brots infecciosos com el d'aquesta verola no humana, però aclareixen que no és un virus nou i que aquest no té la capacitat de propagació que ha demostrat tenir el coronavirus.

Continua el degoteig de casos de la verola del mico a Espanya. La Comunitat de Madrid n’ha confirmat set i n’estudia 28 més de sospitosos, i les illes Canàries també han anunciat que analitzen un primer cas. De moment, la informació sobre la malaltia és escassa i l’origen del brot encara és una incògnita. Per això, les declaracions d’aquest dijous d’una de les autoritats sanitàries madrilenyes han aixecat polseguera: la directora general de Salut Pública, Elena Andradas, ha destacat que “les característiques que presenten els afectats apunten que l’origen de la transmissió seria un contacte amb mucoses infectades durant les relacions sexuals” de, sobretot, “homes joves”, en referència a gais i bisexuals. Les afirmacions s’han rebut com un atac dins la comunitat LGTBIQ+. “Cal destacar les importants repercussions que té vincular una malaltia amb un col·lectiu, ja que crea un estigma, que, si es consolida, és molt difícil de combatre”, ha denunciat en un comunicat la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+). 

Els contagis per la nova variant òmicron continuen disparats. El nombre de casos setmanals s’ha gairebé duplicat en els últims set dies (de 39.578 a 78.586). Fa només dues setmanes hi havia quatre vegades menys contagis. Aquest augment ha tornat a disparar el temor, per probabilitats, a contraure covid fins i tot entre les persones vacunades i les que ja han passat la malaltia. Com funcionen, les reinfeccions? ¿Haver passat recentment la malaltia em protegeix d'aquesta variant? I les vacunes? El cap de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, respon:

La malària és una de les malalties infeccioses que més problemes de salut causen al món. N’hi ha més de 200 milions de casos cada any, i fins a mig milió de morts, la gran majoria nens. Malgrat aquestes xifres, se’n parla poc perquè els països desenvolupats fa dècades que han aconseguit eliminar-la, i ara només és endèmica a la part central de l’Àfrica i, en menys quantitat, al Sud-est Asiàtic. Per sort, hi ha tractaments efectius que eviten que la mortalitat sigui més alta. Però un estudi recent ha trobat que la resistència als principals fàrmacs que s’utilitzen per tractar-la s’està estenent per l’Àfrica, cosa que podria complicar encara més el control de la malaltia.