Les nits estivals són les més curtes de l’any, però també les més agradables per gaudir de l’observació del cel nocturn. Sigui fruint de la brisa fresca des de la platja de Port de la Selva o de l’aire pur dels Pirineus, l’estiu és un moment ideal per endinsar-se en les profunditats de l’Univers.

El fum contamina, però aquí hem estat, inhalant fort. The show must go on, que diuen alguns; la litúrgia, que diuen uns altres. El que és clar és que l’espectacle ha estat unànimement masculí. És ben bé que als homes els interessa tot el que fan els homes i que la revolució de l’Església catòlica és sempre no fer la revolució. Però se me n’ha anat el sant al cel. Mai més ben dit. Pel cel, no pel sant, que a mi el que em fascina no és un líder espiritual, i menys un papa, sinó la sonda que va llançar la Unió Soviètica el 1972 i que s’espera que caigui a la Terra abans no acabi la setmana. Segons l’Agència Espacial Europea, serà dissabte a les 8.18 del matí nostres, amb un marge de 18 hores amunt o avall. No és poc marge. Si mai aquests de l'ESA perden la feina sempre poden anar a treballar a Rodalies.

El 1889, abans que es creés l’aviació, es va acabar la construcció de la Torre Eiffel amb un mirador a 300 metres d’altura. Va ser l’edifici més alt del món fins a l’aparició, quaranta-un anys després, del Chrysler Building de Nova York. La inauguració oficial de la dama de ferro es va fer el 15 de maig, quan Gustave Eiffel i un grup de personalitats van hissar una bandera francesa des del capdamunt de la torre. Era la primera vegada que els parisencs descobrien com era la seva ciutat des del cel. I tal com comenta Jon Tugores, molts d’aquells visitants es van marejar. “A mi m’hauria passat el mateix. Veure el lloc on vius d’una altra manera sempre és colpidor”, assegura el comandant, acostumat a observar el món des d’un Airbus A320.

Més d'una quarantena de persones han fet aportacions dins la primera fase del procés participatiu organitzat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu per dissenyar el pla d'accions per posar en valor i conservar la qualitat acústica i lumínica d'aquest espai natural. L'actuació s'emmarca dins del projecte que el parc natural impulsa des de fa dos anys per a obtenir el distintiu de Punt de referència i àrea d'influència de protecció lumínica i de Zona d'especial protecció de la qualitat acústica que atorga la Generalitat.

El Parc Astronòmic del Montsec - Centre d'Observació (PAM) i l'estació de muntanya d'Espot han estat premiats per la Fundació Starlight en l'edició d'enguany dels Premis Internacionals Starlight, un reconeixement que es dona a entitats que vetllen i treballen per a la defensa i difusió de la llum de les estrelles i de l'astronomia. Els dos equipaments turístics d'FGC són els únics de tot Catalunya que han estat reconeguts gràcies a la seva tasca constant en la divulgació de l'astronomia, tal com han donat a conèixer des de la mateixa empresa pública.

La Val de Boí ja té el seu mirador Starlight per gaudir del cel nocturn. L'acte inaugural ha tingut lloc aquest divendres a la tarda i ha comptat amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, entre altres autoritats del territori. El mirador s'ha ubicat a l'ermita de Sant Quirc de Durro, un lloc que, tal com han indicat des de l'Ajuntament de la Vall de Boí, "sempre ha estat emblemàtic per les vistes que ofereix sobre la vall de Boí". A això cal afegir-hi "que és un dels llocs amb menys contaminació lumínica i, per tant, permet l'observació del cel perfectament".