Dia mogut a les oficines del Girona, malgrat que amb més tranquil·litat de la que haurien desitjat. Perquè la intenció del club i la prioritat de Míchel era reforçar l'eix defensiu amb el fitxatge d'Eric Garcia, que finalment continua al Barça a causa de la plaga de lesions que ha patit el club recentment. Això sí, els gironins acumulen poder ofensiu amb l'arribada d'Arnaut Danjuma, cedit pel Vila-real. De Montilivi s'acomiaden dos futbolistes del planter: l'escalenc Valery Fernández, rumb a Mallorca, i Iker Almena, a l'Aràbia Saudita.

És innegable que la temporada del Girona està sent espectacular. Tercer en la classificació de la Lliga, en llocs de Champions League i amb un marge de set punts respecte a la zona d'Europa League, la gestió de Míchel i el rendiment del vestidor no permeten cap mena de retret perquè han superat fins i tot expectatives que no existien. Ara bé, si es vol fer punta al llapis, la diferència entre el pes dels titulars i els suplents és bastant grossa. De fet, sorprenen casos com els d'Arnau Martínez i Valery Fernández, que amb prou feines han tingut la participació prevista. I això que en les últimes setmanes la infermeria s'ha omplert de baixes.

"Sortirem de casa a les vuit del matí, dissabte. Agafem l'AVE a un quart de deu per estar al migdia a Madrid. Temps de dinar i cap al Bernabéu, a veure què passa", explica l'Esther Estrada, la mare de Valery Fernández (l'Escala, 1999), l'únic gironí d'un Girona que intentarà assaltar la primera posició de la Primera Divisió al camp del líder, del qual el separen tan sols dos punts (18.30 hores, DAZN). Serà un partit molt especial per al club blanc-i-vermell i també per Valery, un dels pocs supervivents de la plantilla que va guanyar el 2019 a la capital (1-2) i que l'any passat ja va ser el capità en un partit que va acabar en empat (1-1). El Bernabéu és un estadi que li va bé, al Girona, que està protagonitzant un any fantàstic i només ha patit una derrota en tota la Lliga, precisament contra el Reial Madrid, a Montilivi (0-3).

Valery Fernández (l’Escala, 1999) té ganes de menjar-se el planeta. Ni una terrible lesió al lligament encreuat anterior, amb afectació del menisc, que el va tenir apartat deu mesos dels terrenys de joc li ha restat energia, després d’aterrar amb aire fresc en els últims passos del Girona a Primera Divisió, aviat farà dos anys. La il·lusió, passat el dol, segueix intacta. El triomf a Leganés ha revitalitzat els ànims del conjunt gironí, que encara sense Cristhian Stuani, rep l’Oviedo a Montilivi (20.30 hores, #Vamos).